Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Discriminacions, segregacions (68)
Identitats culturals (86)
Política catalana (2179)
Religió i cultura islàmica (71)
Entitats Entitats
Ajuntament de Lleida (32)
Consell Islàmic de Catalunya (7)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular (1639)
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (130)
Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Lleida (75)
26 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Lleida: el vel de la polèmica



“Si hi ha gent que va despullada, ¿per què no tapada?”. Aquesta és la pregunta que es formulava el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya arran de la polèmica generada amb motiu de la prohibició del burca i el nicab. El 28 de maig del 2010 l’Ajuntament de Lleida va aprovar, per àmplia majoria i amb els vots favorables de CiU, PSC i PP —ICV va votar en contra i ERC es va abstenir— la modificació d’una ordenança per a prohibir l’ús de vels integrals en espais municipals. La Paeria va donar llum verda a aquesta prohibició el passat 8 d’octubre.


D’aquesta manera, Lleida es va convertir en la primera ciutat de l’Estat espanyol que regulava amb una ordenança l’ús d’aquest element islàmic. Posteriorment, municipis com El Vendrell, Reus, Tàrrega i Cervera han seguit l’exemple lleidatà. Al Vendrell i a Reus van ser els representants de CiU els que van demanar la prohibició del burca i el nicab, al·legant que ho consideraven un atemptat contra “la igualtat i la dignitat” de les dones. Altres consistoris com el de Vic, on es registra una taxa d’immigració important, no s’ha plantejat de moment aquest debat, tot i que el seu alcalde, Josep M. Vila, ja va manifestar el seu vist-i-plau a la via de l’ordenança. Segons la regidora de Seguretat Ciutadana de l’ajuntament lleidatà, Sara Mestres, es tracta d’una qüestió preventiva "des del punt de vista de seguretat i de comunicació, i es parla tant de burca com de nicab, com de casc o passamuntanyes". El canvi de l'ordenança suposa multes per l'ús del vel islàmic en edificis municipals d'entre 30 i 600 euros.

Per la seva banda, la comunitat musulmana va manifestar la seva “inquietud i malestar” per la decisió de La Paeria. En aquest sentit, Mohamed el Ghaidoumi, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, va considerar que “l’única cosa que aconseguirem és estigmatitzar un cop més el col·lectiu de ciutadanes musulmanes”. La major part d’associacions musulmanes de Catalunya no es van manifestar partidàries de l’ús del burca ni del nicab, i sí van defensar en canvi l’ús del mocador o del hijab, que recomana l’Alcorà. Tanmateix, el vicesecretari de l’Associació Cultural dels Musulmans de Reus i Comarca, Farid Khattouti, membre de la junta gestora de la mesquita de Reus, va apuntar que el problema és “inexistent” perquè les poques dones que van tapades es destapen quan van a fer alguna gestió administrativa. I Xantal Genovart, vocal de l’Associació de Musulmans de Catalunya, va afegir que “a Catalunya són molt poques les dones que porten burca o nicab, i les que ho fan es destapen la cara quan entren als edificis públics”. A principis de novembre l'associació musulmana Watani va presentar un recurs contra l'acord del ple al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per infracció manifesta de la jurisprudència del Tribunal de drets humans per discriminació per causa de religió. L'associació sol·licitava la suspensió cautelar de la modificació de l'ordenança fins a la vista del recurs, una proposta que el TSJC va rebutjar.

El burca és la túnica que tapa tot el cos de la dona i que només li permet veure l’exterior a través d’una reixeta a l’alçada dels ulls, i el nicab és un conjunt amb un vel al rostre que només deixa a la vista els ulls. Cap d’aquests dos elements tenen res a veure amb obligacions de tipus religiós, sinó que són costums i pràctiques culturals de determinades zones geogràfiques. En aquest sentit, el burca es va convertir en una peça de vestir obligatòria en països com l’Afganistan, a causa de la imposició del règim dels talibans. El nicab, en canvi, és característic dels països del Golf Pèrsic, tot i que també pot trobar-se a diferents indrets i països del nord d’Àfrica, el sud-oest asiàtic i al subcontinent índic. Tots dos elements formen part de tradicions preislàmiques, mentre que el vel parcial constitueix un precepte de l’Alcorà, i el seu ús depèn de cada dona.

França ja fa anys que ha llançat iniciatives contra aquest costum. El seu president, Nicolas Sarkozy, ha jugat fort per aprovar una llei contra l’ús del vel integral islàmic a l’espai públic, tot i que després el Consell d’Estat ha dictaminat que la prohibició no gaudeix de “fonament jurídic incontestable”. Tanmateix, Bèlgica va ser el primer país europeu a considerar il·legal l’ús del vel al carrer, tot i que Holanda va ser el primer país d’Europa a aprovar una proposta al respecte, l’any 2006.