Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
Llengua catalana (1362)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Ernest Maragall (105)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Defensor del Poble (18)
Departament d`Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (40)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Generalitat de Catalunya (1919)
Ministeri d'Educació i Ciència (17)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (130)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
33 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
El català, sentenciat
Llengua catalana




El 22 de desembre del 2010 el Tribunal Suprem (TS) va dictar tres sentències que exigeixen que el castellà sigui, conjuntament amb el català, la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. La llengua castellana, per tant, s’ha d’utilitzar com a instrument de comunicació a les aules; no és només una assignatura, sinó que s’ha d’emprar per ensenyar altres matèries.


Aquestes sentències de l’alt tribunal donaven resposta als recursos que van presentar, l’any 2006, els pares de tres alumnes de Barcelona i Tarragona, que volien que els seus fills estudiessin en castellà l’educació infantil, primària i secundària. També sol·licitaven rebre en llengua castellana les comunicacions del centre escolar. Aleshores el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar els recursos després que la conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya ja hagués rebutjat la petició paterna, però el Tribunal Suprem reconeix ara el dret d’aquests pares que la llengua castellana sigui reintroduïda com a llengua vehicular. En aquest sentit, una de les sentències reconeix “el dret del recurrent [els pares esmentats] al fet que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la comunitat autònoma de Catalunya i, en conseqüència, la Generalitat haurà d'adoptar les mesures que calguin per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, juntament amb el català". El TS també reconeix el dret dels pares, sempre que ho sol·licitin, a rebre en castellà totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació, tant oral com escrita, de l’escola dels seus fills.
El TS considera que la prioritat del català a les escoles imposa aquesta llengua per sobre del castellà “en perjudici de l’equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat”. “La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua en detriment del castellà, que també és llengua oficial”, afirma una de les sentències. Per aquest motiu es reconeix el dret del recurrent que el castellà s'utilitzi com a llengua vehicular a l'escola “en la proporció que procedeixi, donat l’estat de normalització lingüística assolit per la societat catalana, de manera que no quedi reduït al d'objecte d'estudi d'una assignatura més, sinó que es faci efectiu el seu ús com a llengua docent i vehicular en l'ensenyament”. Per al Suprem, l’exclusió del castellà com a llengua vehicular comportaria “un model d’immersió lingüística monolingüe, en el qual la presència del castellà tindria la mateixa condició que una llengua estrangera”.

Tanmateix, la Generalitat ja ofereix atenció individualitzada en castellà, possibilitat que es recull en els fulls de preinscripció de les escoles. Els alumnes que la sol·liciten reben el material en llengua castellana, el professor s’adreça a l’alumne en aquesta llengua i, fins i tot, se’ls fa classe de reforç si es considera necessari. La llei, però, ofereix aquesta modalitat només en els primers anys d’escolarització. En aquest sentit hi ha algunes discrepàncies, ja que alguns sectors entenen que els primers anys d’escolarització arriben fins als sis anys, mentre que d’altres són partidaris d’ampliar aquesta atenció individualitzada fins al primer cicle de primària.
El conseller d’Educació en funcions de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, va considerar que “el Tribunal Suprem parla de l’actuació del sistema però no qüestiona cap norma vigent, ja que no li correspon jutjar lleis, i la sentència del Constitucional tampoc anul·lava ni obligava a modificar un sol precepte ni article de la normativa catalana en educació, que segueix essent plenament aplicable”. Per tant, el Govern considera que no serà necessari “canviar ni una coma” de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

La LEC, aprovada al juliol del 2009 amb els vots a favor de PSC, CiU i ERC, blindava la immersió lingüística, tot i que reconeixia que els alumnes han d’acabar l’escolarització obligatòria, és a dir, als setze anys, amb el mateix nivell i coneixement de castellà que de català. En aquest sentit, les avaluacions del Ministeri d’Educació i de diferents organismes internacionals assenyalen que el domini del castellà per part dels alumnes catalans és molt similar als de la resta d’Espanya, i fins i tot superior, segons un dels darrers informes PISA.
Tot i això, el català encara té pendents alguns recursos als tribunals. El més destacat és el que gravita sobre la LEC i que el Partit Popular va portar al Tribunal Constitucional, malgrat que la llei va ser aprovada per un ampli consens. Així, la Llei d’Acollida i Integració, aprovada el 28 d’abril amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP i el Grup Mixt, està al Constitucional a instàncies del Defensor del Poble, perquè la llei prioritza l’aprenentatge del català al del castellà entre el col·lectiu immigrant. Per la seva banda, diverses associacions d’immigrants han donat un ampli suport a l’esmentada llei.