Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Declaració Universal de Drets Lingüístics
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Llengua catalana (1362)
Llengües minoritàries, euskera, gallec (117)
Personatges Personatges
Federico Mayor Zaragoza (18)
Jordi Pujol i Soley (858)
Marc Forné (93)
Entitats Entitats
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (9)
Fundació Jaume Bofill (19)
Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
PEN Club Català (6)
UNESCO (89)
83 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Declaració Universal de Drets Lingüístics
Llengua
Entre els dies 6 i 9 de juny de 1996 es va celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona una Conferència Mundial sobre Drets Lingüístics organitzada pel Centre Català del PEN Club, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacionalitats (Ciemen), el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles. Formaven part del comitè d'honor de la conferència el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el cap de govern d'Andorra, Marc Forné, i el director general de la UNESCO, Frederic Mayor Zaragoza.

Un dels aspectes més importants de la conferència va ser l'aprovació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que va ser assumida per la UNESCO com a text base d'una futura Convenció Universal dels Drets Lingüístics de les Nacions Unides. Aquesta declaració seria equiparable en el terreny de les llengües minoritàries i perseguides a la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Declaració Universal de Drets Lingüístics considerava que les llengües són elements indissociables de la vida de les comunitats i de les persones que en fan ús, i que la defensa moral, ètica i política del dret a utilitzar-les és una obligació indestriable de la defensa dels drets humans universals. La declaració va ser referendada per 5 organitzacions d'àmbit mundial, 15 d'africanes, 14 d'americanes, 6 d'asiàtiques, 19 d'europees i 1 d'Oceania; així com 30 PEN Clubs de tot el món, 40 experts internacionals i les mateixes entitats organitzadores.

La Declaració Universal de Drets Lingüístics era un primer pas en un camí que havia de portar la UNESCO i les Nacions Unides a reconèixer definitivament el dret de les persones a parlar, expressar-se i viure de manera normal en la llengua dels seus pares, i a considerar qualsevol tipus de discriminació o violència per motiu de llengua com una violació d'un dret humà essencial.