Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Mercè Arderiu

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política europea (690)
Personatges Personatges
Jean-Marc Bosman (4)
Entitats Entitats
Federació Italiana de Futbol (2)
Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (3)
UEFA (28)
Unió Ciclista Internacional (17)
Unió Europea (1018)
29 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Lliure circulació de futbolistes a la Unió Europea



Mercè Arderiu

Sorprenentment, la sentència del TJCE del 15 de desembre del 1995, afer Bosman, ha agafat desprevingudes les associacions esportives. Dic sorprenentment, perquè aquesta sentència és conseqüència d'una certa evolució jurisprudencial. En l'afer es varen plantejar dues qüestions prejudicials al TJCE.

La primera era si les normes relatives a les transferències constitueixen un obstacle a la lliure circulació de treballadors i són contràries a l'article 48 del TCEE. Aquesta disposició dels tractats fundacionals és bàsica en l'establiment de la lliure circulació de treballadors i determina una sèrie de drets que afecten tots els ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea. A més, gaudeix d'efecte directe, la qual cosa implica que pot ser invocada directament en un tribunal nacional per qualsevol justiciable sense necessitat d'una norma de dret intern que l'adapti. La lliure circulació de treballadors té per objecte facilitar als ciutadans dels Estats membres l'exercici de qualsevol activitat professional en el territori comunitari i s'oposa a les mesures nacionals que puguin obstaculitzar aquest objectiu.

El TJCE considera que les normes relatives a les transferències, en la mesura en què estableixen l'obligatorietat d'una compensació des del nou a l'antic club, constitueixen un obstacle a la lliure circulació de treballadors, i, per tant, són contràries a l'article 48 del TCEE. No obstant, aquestes normes podrien ser lícites si perseguissin un objectiu legítim, a parer de l'Alt Tribunal, compatible amb el Tractat, i es justifiquessin per raons d'interès general. Aquesta és l'excepció que s'estableix al mateix article -sentència del 30.11.95, afer Gebhard-. La UEFA va argumentar que els obstacles imposats per les seves normes responien a dos objectius: primer, garantir el manteniment d'un equilibri entre els clubs i, segon, fomentar la selecció i la formació de nous jugadors. El TJCE considera que els dos objectius són legítims, i, per tant, podrien justificar la normativa en principi incompatible, però que podrien ser assolits per altres mitjans que no suposessin un obstacle a la lliure circulació de treballadors, i en conseqüència, són inadmissibles.

La segona qüestió plantejada al TJCE era si l'article 48 del TCEE s'oposava a l'aplicació de la normativa que limita el nombre de jugadors estrangers d'altres Estats membres. Aquesta qüestió ja s'havia plantejat amb anterioritat en l’afer Walrave -sentència del 12.12.74-, que declara la incompatibilitat de la legislació comunitària i, concretament, dels articles 7, 48 i 59 del TCEE amb una normativa del reglament de la Unió Ciclista Internacional que establia l'obligatorietat que l'entrenador fos de la mateixa nacionalitat que el corredor. Posteriorment, en l'afer de Gaetano Donà contra Mario Mantero -sentència del 14.7.1976-, el tribunal declara la incompatibilitat amb el Tractat d'una reglamentació de la Federació Italiana de Futbol que subordinava la participació als equips italians a la possessió d'una fitxa que sols s'atorgava als jugadors de nacionalitat italiana, però excloïa de la prohibició les competicions internacionals entre seleccions nacionals.

En la sentència Bosman, el tribunal declara que l'apartat 2n de l'article 48 estableix expressament que la lliure circulació de treballadors suposa l'abolició de tota discriminació per raó de nacionalitat entre els treballadors dels Estats membres, qüestió desenvolupada pel reglament CEE núm. 1612/68 del Consell del 15 d'octubre de 1968, relatiu a la lliure circulació de treballadors. En conseqüència, les clàusules anomenades de nacionalitat dels reglaments de les associacions esportives que limiten el dret dels ciutadans d'altres Estats membres de participar en partits de futbol restringeixen les possibilitats de treball del jugador afectat i esdevenen incompatibles amb el Tractat. La sentència, com en l’afer Gaetano Donà, no es refereix als partits internacionals sinó únicament als nacionals. És de destacar que la sentència estableix un paral·lelisme amb el fet d'alinear jugadors d'altres regions, ciutats o barris, de tal manera que si no hi ha cap norma que limiti el nombre d'aquests jugadors provinents d'altres regions en els partits nacionals, per què hauria d'existir si són jugadors d'altres Estats membres? El TJCE constata el fet que hi ha altres realitats que no són únicament la d'identitat nació-Estat i que, per tant, si en aquell supòsit no existeixen restriccions, tampoc haurien d'existir en aquest.

En conclusió, com apuntava anteriorment, les clàusules de nacionalitat que s'han declarat incompatibles o contràries al Tractat són únicament les que restringeixen l'accés dels jugadors professionals nacionals d'altres Estats membres en els partits nacionals, però no les que puguin fer referència a partits internacionals, ja sigui entre Estats membres o amb tercers Estats, però aquesta futura liberalització penso que ja es posa de manifest en el fet que el Tribunal constati l'existència en un partit nacional de jugadors provinents de diferents regions.