Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Estudiants es manifesten a Barcelona en contra de l'aplicació de la LOCE

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Carme Laura Gil (22)
Pilar del Castillo (31)
Entitats Entitats
Coalició Canària (99)
Generalitat de Catalunya (1919)
Partit Popular (1639)
Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
34 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Un any de polèmica
LOCE
La llei de qualitat de l’ensenyament, aprovada pel Congrés de Diputats el 19 de desembre del 2002 amb els vots a favor del PP i de Coalició Canària (CC), va esdevenir una de les més polèmiques entre totes les iniciatives legislatives que havia impulsat el govern espanyol durant els dos mandats del Partit Popular. La ministra d’Educació, Pilar del Castillo, va anunciar que la llei s’aniria aplicant en els cinc anys següents i que, al final del procés, s’hauria produït una gran transformació de l’educació secundària obligatòria (ESO).

Al llarg del 2003 es van començar a notar els primers efectes de la nova llei, que va néixer amb el rebuig unànime de tots els grups de l’oposició, de la comunitat universitària i de la comunitat educativa en general. Així, durant el curs 2003-2004 es van posar en marxa les mesures que no requerien cap reestructuració del sistema (possibilitat de repetir curs a l’ESO per una sola vegada). Més tard arribaria la prova general de batxillerat o revàlida, que havia de substituir la selectivitat. A partir de tercer d’ESO quedarien establerts dos itineraris formatius i quatre a partir de quart d’ESO. La llei assenyalava, a més, que els alumnes d’ESO amb matèries suspeses al juny podrien fer una “prova extraordinària”, la data de la qual seria establerta per cada autonomia, i que el futur de l’alumne estaria vinculat a un “informe d’orientació de caràcter confidencial”.

Pel que fa al programa d’iniciació professional, estava concebut en dos anys de durada i per a ser iniciat als setze anys, o als quinze en el cas d’alumnes que no volguessin seguir l’ESO. També podrien accedir a la formació professional (FP) els joves que no aprovessin l’ESO. A la FP de grau superior hi anirien els estudiants que, un cop superat el batxillerat, no haguessin aprovat la revàlida, i farien una prova específica d’accés.

Respecte a l’educació infantil gratuïta, la nova llei de qualitat de l’ensenyament introduïa el tram de tres a sis anys per afavorir l’extensió dels concerts als centres privats, i pel que feia als alumnes estrangers que no tinguessin coneixements de llengua i cultura espanyola o que presentessin una mancança manifesta de coneixements bàsics, serien integrats en programes impartits en aules específiques i establertes en centres ordinaris.

El 28 de març del 2003, el departament d’Ensenyament de la Generalitat va anunciar que no aplicaria un dels aspectes de la LOCE que, a Catalunya, havia despertat més crítiques. Es tractava de la decisió d‘augmentar de dues a cinc hores setmanals les classes de castellà per al primer i el segon curs de primària. La consellera d’Ensenyament, Carme Laura Gil, va garantir la continuïtat de l’actual distribució horària perquè “a Catalunya les competències en ensenyament les té la Generalitat i, per tant, no tenim previst modificar res en aquest sentit”. Per la seva banda, el sindicat majoritari al món de l’ensenyament valencià, el STEPV-IV es va mostrar molt preocupat perquè si s’aplicava el projecte de decret del govern central “empitjorarien” els resultats del programa d’incorporació progressiva del valencià (PIPV), un programa que segueixen el 76% dels alumnes i que només inclou quatre hores setmanals de valencià, així com l’ensenyament de l’assignatura de coneixement del medi en aquesta llengua.

Pel que fa a la resta de mesures, a Catalunya també van ser matisades pel departament d’Ensenyament de la Generalitat. Així, per exemple, la normativa estatal establia que ja en el curs 2003-2004 els estudiants d’educació secundària obligatòria (ESO) amb més de dues assignatures suspeses, incloent-hi la religió, haurien de repetir curs. En canvi, en les instruccions d’inici de curs enviades als instituts, la conselleria d’Ensenyament, contrària a la LOCE, va recordar que perquè un alumne d’ESO pogués accedir al curs següent caldria “que totes les qualificacions siguin positives, amb dues excepcions com a màxim”, però en últim terme deixava en mans de la junta d’avaluació la promoció de cada alumne al curs següent. La mesura de posar exàmens de ‘‘repesca“ al setembre, que tampoc no era ben vista per la Generalitat, va ser modificada i es va establir que aquests exàmens es fessin, si era necessari, el mes de juny.

En definitiva, l’aplicació de la LOCE conduïa a una confrontació oberta entre les diverses administracions amb competències en la matèria. Per poder preveure quin seria el final d’aquesta confrontació caldria esperar com a mínim al curs 2004-2005, quan havien d’entrar en vigor el gruix de les modificacions en el sistema educatiu que comportava la LOCE i quan s’hauria pogut veure quin era el capteniment del nou govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del 16 de novembre del 2003.