Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Antonio Gonzàlez, el Pescaílla, acompanyat de les seves filles, Lolita i Rosario, durant un funeral per Lola Flores

Enterrament d'Antonio Flores al cementiri de La Almudena de Madrid

Articles dependents
Lola Flores
Antonio Flores
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Ana Villa (2)
Antonio González (5)
Antonio Flores (6)
Lola Flores (8)
Lolita Flores (4)
Rosario Flores (4)
45 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
Flors per als Flores
Lola i Antonio
El 16 de maig de 1995 va morir a Madrid a 72 anys Lola Flores, la Faraona. El dia de la seva mort es va demostrar allò que ella sempre havia dit en vida: "La raó del meu èxit és que la gent m'estima." El seu domicili de La Moraleja es va omplir de gom a gom des del moment de conèixer-se la notícia. A Madrid, es va col·locar la capella ardent a la plaça de Colón, per on van desfilar milers de persones per donar testimoni de respecte i consideració i dir el seu últim adéu a Lola. Tal com l'artista va demanar, el seu cos duia una mantellina blanca, un rosari de plata enroscat a les mans, les ungles pintades de vermell carmesí i els peus descalços.

Fins a aquell moment, Lola Flores havia estat considerada com la màxima representant viva de l'anomenada canción española. Lola Flores va fer de tot a la seva vida: tablaos, cine, televisió, entrevistes i concerts, i ho va fer a mig món: va triomfar a Andalusia, d'on venia, a Madrid, a Catalunya, a Galícia i al País Basc, i des d'Amèrica Llatina fins al Japó.

Lola Flores, però, no era només un mite artístic, era una persona que la gent admirava i escoltava, sobretot en la seva faceta de mare i matriarca. Tenia un delit pels seus fills, que adorava: Lolita, Rosario i Antonio. Per ells, va dir una vegada, "ho havia fet tot". El seu marit, Antonio González, el Pescaílla, gitano del barri barceloní de Gràcia, ni tan sols va sortir de casa per anar al sepeli, i es va quedar acompanyat pel seu fill Antonio. Les filles es van repartir els papers a la vetlla i al cementiri. Lolita va anar a Colón, i Rosario, al cementiri de La Almudena, on Lola Flores va ser enterrada mentre sonava La zarzamora, la cançó que ella havia popularitzat als anys quaranta.

A l'enterrament no hi va faltar gairebé ningú. La Casa Reial i el govern van enviar telegrames de condol a la família. Al funeral hi van assistir Paquita Rico, Carmen Sevilla, Rocío Jurado, Juanito Valderrama, Juanita Reina, Maria Dolores Pradera, Pedro Almodóvar, Fernando Fernán-Gómez i un llarguíssim etcètera del món de l'espectacle, a més de milers i milers de madrilenys.

Poc abans de morir, Lola Flores, que tenia càncer limfàtic des de feia 25 anys, li havia demanat a Déu que se l'emportés, que ja no podia més de patir. En tot cas, la cantant es va estalviar un dolor encara més fort: la pèrdua del seu fill Antonio, que va morir en estranyes circumstàncies catorze dies després d'ella.

Antonio González Flores havia rebut la notícia de la mort de la seva mare mentre era a Màlaga, des d'on va tornar ràpidament cap a Madrid, i va entrar en un especial estat de ràbia i melangia que no va poder superar.

L'última aparició d'Antonio va ser el 26 de maig, en un concert a Pamplona, on va acceptar fer una roda de premsa per parlar del concert i del seu últim disc, Cosas mías, amb la condició que ningú li preguntés per la seva mare. Aquell dia duia una mà enguixada. Se l'havia trencat en un cop de puny de ràbia i desesperació contra la paret de casa seva en veure la mare morta.

Antonio Flores va morir a la cabana que Lola li havia fet construir al jardí de la mansió de La Moraleja perquè pogués fer una vida independent, des que es va separar de la seva dona, Ana Villa, cinc anys abans. En un primer moment, es va pensar que Antonio havia tornat a les drogues i que havia mort d'una sobredosi d'heroïna, però l'autòpsia va determinar que havia mort a les 4 de la matinada del 30 de maig amb els pulmons plens d'aigua. Sembla que Antonio, amb el cos ple d'alcohol i barbitúrics, hauria caigut a la piscina que hi havia al costat de la cabana, s'hauria desmaiat, potser d'un cop, i, finalment, s'hauria ofegat.