Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Globalització (26)
Pau i resolució de conflictes (406)
Política internacional (1336)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
50 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
L'ONU del mil·leni



"Quan la comunitat internacional decideix a través d'una política exterior i de seguretat fermes, els resultats són ben diferents de les missions d'observació"

Ricard Pérez Casado
exadministrador europeu de Mostar

L’ambició màxima d'una organització internacional, aquesta d'abast mundial, pot ser la prevenció dels conflictes entre els Estats que en formen part. La realitat s'ha imposat al llarg d'aquests anys en un aspecte menor, la gestió dels conflictes quan aquests ja s'han produït. I no sempre.

Neix l'Organització com a resultat d'un fracàs precedent, el de la Societat de Nacions, i d'una victòria militar, la dels aliats de la Segona Guerra Mundial. Els òrgans de govern, com és ben sabut, són producte de la desconfiança entre els vencedors, que explica l'existència del Consell de Seguretat, el veto dels membres permanents, el consens entorn de la figura del secretari general, les dificultats financeres i els inconvenients de comandament de les forces armades quan aquestes es fan necessàries.

No és, per tant, un instrument àgil per a la prevenció ni tampoc per a la gestió dels conflictes, i en menor grau quan es fa necessària la força.

És l'únic lloc, tanmateix, en què es troben representats la pràctica totalitat dels Estats existents, i per tant l'escenari en què poder discutir-se molts dels problemes de les relacions interestatals.

El núvol d'organitzacions anomenades cautament especialitzades ha contribuït, amb les discussions i els estudis, a fer conèixer una mica més les relacions entre les diverses parts del món, alhora que ha propiciat una imatge global sovint profitosa a efectes de la solidaritat internacional. La salut, la població, l’alimentació, la cultura i el medi ambient són alguns del elements que han posat de manifest les contradiccions entre les diverses parts i els interessos contraposats dels Estats o de les diverses parts del món, entre el Nord i el Sud, per exemple.

Tot plegat, de cara a la percepció de les poblacions, es tracta d'un macroorganisme que sembla dedicat sobretot a discutir, lent a prendre decisions i incapaç sovint de dur-les a la pràctica. I encara menys d'imposar-les, fins i tot quan es tracta d'interessos tan concrets com un bloqueig a Cuba, rebutjat per l'Assemblea General any rere any.

El problema del gegantisme, de la proliferació de les agències especialitzades, els nombrosos organismes sovint concurrents en objectius i espai, s'han d'unir a la redefinició del paper de l'ONU com a fòrum per debatre i resoldre els problemes de les relacions internacionals en un món en què l'economia i la informació ja són globals.

És clar que aquesta redefinició requereix l'acord previ dels Estats, reacis encara a cedir els seus interessos constitutius fins i tot en espais com el de la Unió Europea, on el procés d'integració està ben avançat.

Amb més raó, els Estats es resisteixen a una reforma de l’ONU quan senten amenaçades prosperitats reals en relació amb misèries ben evidents.

Això per no parlar del paper militar de les meritòries forces armades, estatals, amb funcions sempre imprecises i missions sovint estrictament testimonials, d'aixecar acta de la barbàrie. En alguns conflictes s'ha pogut comprovar que, quan la comunitat internacional decideix a través d'una política exterior i de seguretat fermes, els resultats són ben diferents de les missions d'observació. El cas de les Repúbliques de l'antiga Iugoslàvia és ben significatiu.

¿Vol dir que s'ha d'eliminar l'ONU, o reduir-la a la mínima expressió com voldrien alguns? A parer meu, no. I això sobretot perquè els més petits i els més oblidats no tenen cap altre accés per incomodar els poderosos que les finestres sobre la badia de les Tortugues, a la ciutat de Nova York.

I per mantenir, com ocorregué durant la Guerra Freda, un pont de relació entre els pobles, per sobre de totes les tiranies.