Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2006

Imprimir    Recomanar article
Imma Mayol fou una de les impulsores del conjunt de lleis de convivència aprovades per l´Ajuntament de Barcelona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder legislatiu i lleis (992)
Sancions i multes (74)
sanitat i salut pública (251)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Guàrdia Urbana de Barcelona (70)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Parlament de Catalunya (723)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
89 lectures d'aquest article
40 impressions d'aquest article
L’ordenança per la convivència
Civisme a Barcelona
A mitjans de gener del 2006 va entrar en vigor un conjunt de lleis aprovades per l'Ajuntament de Barcelona el desembre de l’any anterior amb l’objectiu d’ordenar i/o perseguir determinades conductes públiques a la ciutat, que responia al nom genèric d'ordenança per la convivència. La norma va ser aprovada pel ple consistorial a finals del 2005, si bé va tenir els vots contraris d’ICV, un dels tres partits integrants del consistori municipal.

Per a les autoritats promotores de la nova normativa, l’ordenança s’inscrivia en la tradició que sempre havia tingut a Barcelona el foment de la convivència, particularment en època democràtica, segons es desprenia de la mateixa Carta Municipal de Barcelona, desenvolupada en l'article 129 de la Llei 22/1998, del Parlament de Catalunya, per la qual s'impulsava aquella Carta. En tot cas, allí s’estipulava el precepte de regulació mitjançant l’ordenança d’un seguit de conductes que es qualificaven d'infracció administrativa i que tenien relació directa amb la gestió de l'espai públic i el seu ús i gaudi per la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ja comptava amb l'Ordenança General de Medi Ambient de 26 de març de 1999, que abordava el tema de "la contaminació acústica", o l'Ordenança sobre l'ús les vies i els espais públics de 27de novembre de 1998.

La postulació oficial de la nova ordenança feia referència, en primer lloc, al fenomen derivat del creixement de la mobilitat geogràfica i de la població barcelonina per efectes migratoris, el que plantejava la necessitat de cercar solucions a noves necessitats de convivència. En segon lloc, argumentava directament contra les formes d'incivisme que no naixien de les dificultats de convivència entre cultures, sinó de la pèrdua de normes culturals pròpies, i que derivaven en un afebliment de la consciència de pertinença, i de convivència. Així, es detectaven determinats canvis en la forma de concebre allò que és públic com un espai ocupat de forma intensiva i desproporcionada per xarxes (mendicitat, venda ambulant i prostitució) o col•lectius amb actituds incíviques o pertorbadores de la tranquil•litat i l’assossec, així com la pràctica d’un mal ús del mobiliari urbà acompanyat de les pintades i grafits a les parets.

En la declaració oficial d’intencions de la nova ordenança s’hi podia llegir: “La present ordenança pretén recollir una sèrie de mesures per fomentar i garantir la convivència. En cap cas, vol ser una ordenança esgotadora de totes les conductes que, directament o indirectament, tinguin relació amb aquest objectiu. El que persegueix és, d'una banda, fer front a aquells problemes més greus que, per les seves noves manifestacions i implicacions no estaven fins ara recollits en els textos normatius vigents (com ara l’ocupació de l’espai públic per conductes que adopten formes de mendicitat o la utilització de l’espai públic per a l’oferiment i demanda de serveis sexuals), i, de l'altra, actualitzar aquelles regulacions que necessiten objectivament ser adaptades a fi que l'autoritat local pugui ser exercitada de manera eficaç i eficient per reaccionar davant conductes antijurídiques que requereixen una nova tipificació o l'establiment d'un règim de sancions diferent a l'actualment en vigor. (...) L'Ordenança pretén fomentar els valors de convivència a l'espai urbà a fi que aquest àmbit representi un espai de llibertat, de civisme, de tolerància i de participació en una societat democràtica, plural, complexa, tolerant, respectuosa i solidària, però alhora garantint que l'exercici dels drets no enfosqueixin els deures que totes les persones tenen en aquest espai urbà. Efectivament, instaurar valors de convivència significa exercitar drets, però també s'ha de ser conscient dels límits que aquest exercici representa, així com dels deures que tota convivència comporta. Si en els espais públics s'ha de garantir el desenvolupament d'activitats de lleure, esbarjo, lliure circulació, etc., això no treu que aquest exercici d'activitats trobi el seu just límit en el dret a la dignitat de les persones, al dret al gaudi d'un espai comú de qualitat, al dret al descans i a l'exercici de la resta de drets que s'han de realitzar sense ingerències en l'àmbit del públic. En suma, a l'espai públic s'ha de posar l'accent, sobretot, a la cultura del respecte a les persones i als béns. L'ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència té una naturalesa clarament transversal. Òbviament, la matèria de la convivència afecta un bon nombre de competències locals i travessa literalment gran part de l'estructura de responsabilitats polítiques i del sistema administratiu”.

Entre els comportaments incívics que preveia s’hi comptaven algunes faltes lleus, com ara la venda il•legal o el consum d'alcohol al carrer, entre les notòries el fer les necessitats a la via pública, i entre les greus, particularment, el vandalisme, molt habitual als darrers anys a la zona del Raval i de Canaletes. Totes les faltes contemplaven diversos tipus de sancions econòmiques a mode de multa, que van topar amb les dificultats habituals de cobrament. I és que el 2006, l'impagament de multes a Barcelona continuava llastrant bona part dels intents de l'Ajuntament per millorar el civisme o la disciplina viària i la fluïdesa del trànsit. El gruix d'impagats que arrossegava l'Ajuntament, a 31 de desembre, era de 333 milions d'euros, la majoria corresponents a multes de trànsit i infraccions diverses, així com taxes no pagades, sobretot pels no residents a la ciutat. Un segon gruix d'impagats feia referència als impostos municipals, tot i que aquests apartats s'acabaven quasi sempre cobrant, però en anys posteriors.
Estadísticament, la morositat va augmentar el 2006 un 14%, ja que, a finals del 2005, hi havia 291 milions d'euros pendents de cobrar pels mateixos conceptes, tenint en compte que les multes i impostos prescrivien al cap de cinc anys, i que l'Ajuntament havia renunciat a cobrar els impagats que es remuntaven més enllà de l'any 2003, segons va explicar l'interventor municipal.

En tot cas, calia tenir present que l’augment del nombre de sancions i dels imports a cobrar generats per l'ordenança de convivència havia fet pujar l’import absolut de morositat el 2006. En relació en aquell, el primer balanç anual d'aplicació de l'ordenança de convivència, de les 53.851 actuacions iniciades per la Guàrdia Urbana per algun acte o situació d'incivisme només 37.042 havien derivat en multes, ja que en les altres 16.368 no s'havia identificat l'infractor; i de les primeres només se n’havien cobrat 14.352, quedant la resta pendent de tràmit o notificació. Per altra banda, els multats havien imposat 1.409 recursos i n'havien guanyat un 30%, restant-ne aproximadament un miler pendents de resoldre. En termes generals, i segons l’Ajuntament, el cobrament de les multes per incivisme va registrar un percentatge similar de cobrament a les cursades en d'altres àmbits, com el trànsit o hisenda, tot i que el segment de població implicada arrossegava més precarietat. La major part de sancions no superaven els 750 euros i la recaptació total de l’any havia estat de 450.000 euros.