Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Lorena Bobbitt el dia del judici

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Premsa escrita (199)
Ràdio (188)
Televisió (467)
Violència domèstica (70)
Personatges Personatges
John Bobbitt (3)
Kim Gandy (1)
Lorena Bobbitt (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Equador (32)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
77 lectures d'aquest article
78 impressions d'aquest article
Lorena Bobbitt, absolta
El divendres 21 de gener, Lorena Bobbitt, de 24 anys i d'origen equatorià, va ser declarada no culpable per un jurat de Manassas (Virgínia) format per set dones i cinc homes. Segons el jurat, quan Lorena va tallar el penis al seu marit, l'ex-infant de marina John Wayne Bobbitt, es trobava en estat de "bogeria transitòria".

La decisió del jurat va obrir un intens debat social als Estats Units sobre la legitimitat d'usar l'eximent de "bogeria temporal" en els judicis. Partidaris i detractors del veredicte es van manifestar després del judici mentre Lorena Gallo Ruiz (nom de soltera de la jove d'origen equatorià) era internada en un hospital per sotmetre's a proves psiquiàtriques.

La noia, que havia rebutjat ofertes milionàries de diverses televisions per comprar la seva història, hauria de restar internada 45 dies a l'Hospital Central de Virgínia. Aquesta agressió li hauria suposat una pena màxima de 20 anys de presó si no s'hagués adduït pertorbació mental temporal. El rostre de Lorena va continuar inexpressiu un cop va conèixer el veredicte que la salvava de l'empresonament.

Tant la CBS com la NBC i l'ABC van oferir grans quantitats de diners per comprar els drets de la història que havia portat Lorena Bobbit a tallar el penis del seu marit. Els advocats de la jove i ella mateixa havien rebutjat aquestes ofertes abans de conèixer el resultat del veredicte per por que aquesta frivolització del cas interferís negativament en la vista.

Contràriament, el seu marit ja havia concedit un seguit d'entrevistes a la televisió, i fins havia aconseguit substancioses ingressos, que li havien permès pagar més que còmodament les despeses del judici. El marit de la noia, un ex-marine de 26 anys, havia fet imprimir samarretes i objectes al•lusius a la pèrdua momentània del seu membre (reimplantat amb èxit). John Bobbit també havia estat absolt setmanes enrere de la violació que havia precedit l'agressió de Lorena. En el moment de l'absolució de Lorena Bobbitt, es coneixia que el seu marit iniciaria una gira mundial per participar en programes de ràdio i televisió amb què guanyaria més de 25 milions de pessetes.

El motiu de "bogeria temporal" al•legat pel tribunal per a l'absolució va desfermar una intensa polèmica als Estats Units sobre la validesa jurídica de l'argument. Tanmateix, aquest judici va servir per ressaltar l'anomenada guerra dels sexes. El problema tan silenciat fins aleshores dels abusos sexuals dels marits contra les seves esposes, la violació i les conductes sexuals desviades dins del matrimoni, va ressorgir. En aquella polèmica els juristes també van reflexionar sobre la qualitat de precedent que tenia el veredicte que va absoldre Lorena Bobbitt.

La decisió del tribunal va ser molt ben rebuda a l'Equador, on el cas s'havia seguit amb gran atenció per ràdio i televisió. També s'havia seguit als Estats Units, on més de 200 periodistes van cobrir el judici, que havia estat transmès en directe pel canal CTN, dedicat exclusivament a judicis i disputes legals.

Lorena Bobbit va rebre peticions de 105 mitjans de comunicació dels Estats Units per ser entrevistada i deu ofertes per portar la seva vida al cinema o la televisió. Ella havia acceptat davant el tribunal que havia tallat el penis al seu marit amb un ganivet de cuina la nit del 23 de juny de 1993, mentre ell dormia, després de quatre anys de matrimoni farcits d'abusos sexuals. Un cop va tenir el membre seccionat a la mà, la noia el va llençar per la finestra del cotxe mentre es dirigia a la comissaria a explicar els fets.

Si Lorena Bobbit hagués escollit un altre membre del cos del seu marit en lloc del viril, no s'hauria obert el debat sobre els maltractaments dins del matrimoni. La jove, que havia arribat als Estats Units el 1986 amb un visat d'estudiant, va ser vista com una víctima per tots aquells que van seguir el cas. A través d'un comunicat, després de conèixer el veredicte, la noia va declarar que "si els abusos rebuts podien ajudar algú a trobar la llibertat, llavors tot això ha valgut la pena".

Amb el veredicte s'obria un nou debat sobre quina era la millor manera de defensar-se dels abusos del marit. La portaveu d'una associació de dones maltractades, Denys Snider, va declarar que amb l'absolució de Lorena "el sistema legal dels Estats Units havia començat a reconèixer el problema de les violacions conjugals". La vice-presidenta de l'Organització Nacional de Dones, Kim Gandy, va considerar que aquell cas portava "a la necessitat de promulgar lleis sobre la violència contra les dones". Un dels projectes de llei que preveia aquesta agressió estava congelat en el Congrés nord-americà. Kim Gandy va assenyalar que era "inconcebible que una dona maltractada anés a la presó mentre el seu marit es feia ric gràcies a les seves intervencions a la televisió".

Els dotze membres del jurat van tardar menys d'un dia a posar-se d'acord sobre el veredicte d'innocència. El magistrat va refusar les al•legacions de la defensa, que sol•licitava la plena llibertat de l'acusada en entendre que Lorena Bobbit no representava un perill per a la resta dels ciutadans. El fiscal del cas, Paul Ebert, que durant tot el judici havia sostingut que Lorena es trobava en perfectes condicions mentals quan va agredir el seu marit, va demanar que l'acusada fos tancada durant els 45 dies que hauria de passar a l'hospital de Virgínia.