Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
L'USAP ha aconseguit aglutinar els sectors catalanistes del sud de França

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Països Catalans (217)
Personatges Personatges
Alain Teixidor (1)
Raphaël Ibáñez (1)
Entitats Entitats
Federació Internacional de Rugbi (6)
Lliga francesa de rugbi (4)
Stade Français de París (3)
Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
París (França) (222)
Perpinyà (França) (132)
Saint-Dennis (França) (2)
57 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
L'USAP més que un club
Rugbi
El 16 de maig de 1998 l'equip de rugbi a quinze de Perpignan, l'USAP, va disputar a l'estadi de França, a Saint-Dennis, la final del campionat de França contra el Stade Français de Paris. L'aconteixement va ser seguit de manera massiva a la Catalunya Nord.

No era la primera vegada que l'Union Sportive Arlequins Perpignanais arribava a una final, sinò que ja ho havia fet en tretze ocasions anteriors i en sis havia guanyat el títol. Però l'última final, disputada el 1977, estava massa lluny perquè els més joves la poguessin recordar i encara més lluny estava l'últim títol, guanyat al 1955. Massa temps sense éxits per a una terra on el rugbi era, amb gran diferéncia, l'esport més popular. Era, amb molta diferència, l'esport més practicat, i es jugava en tots els nivells i a totes les escoles, instituts i universitats. I des de molt temps abans l'esport havia estat adoptat com un signe d'identitat.

D'altra banda les victòries de l'equip perpinyanés tenien com a conseqüència la presència de la Catalunya Nord a mitjans de comunicació estatals en què normalment el petit departament dels Pirineus Orientals, un dels més pobres de França, no hi mereixia cap atenció. Per això la final disputada a París es va convertir en un acte de afirmació col·lectiva. Els seguidors que van anar a París ho van fer amb senyeres catalanes i amb l'eslògan "fiers d'être catalans", "orgullosos de ser catalans".

L'USAP havia quedat primer en el Grup 2 del campionat francés, amb 12 victòries, 1 empat i 5 derrotes, amb 491 punts a favor i 330 en contra, un rècord només superat per l'Stade Toulousain, primer del grup 1. En quarts de final l'USAP va eliminar el Castres, després de ser derrotat per 25-19 a l'anada va guanyar per 42 a 7 al partit de tornada. A semifinals es va enfrentar al Colomiers a partit únic i el va derrotar per 15 a 13 desprès de començar perdent per 10 a 0 i d'anar al descans amb 13 a 6.

L’altre equip que va accedir a la final era l'Stade Français de Paris, que havia eliminat a semifinals al principal favorit, l'Stade Toulousain, campió de les quatre edicions anteriors i present a la final des de 1991. L'Stade Français era l'antítesi del club perpinyanès. Amb molt poc suport, l'equip s'havia format a cop de talonari després què la Federació Internacional de Rugbi aprovés el professionalisme l'any 1995, el que li havia permés protagonitzar un ascens fulgurant de Segona a Primera B una temporada i a Primera A a la següent. La diferència va quedar palesa a la final, que es jugava a París, on el nombre de seguidors de l'USAP va ser quasi el doble dels de l'equip parisenc. L'expectació dels nord-catalans havia anat creixent a cada eliminatòria, 10.000 seguidors es van desplaçar als quarts de final, 15.000 a la semifinal i a la final parisenca hi van anar 40.000, més del deu per cent de la població de la Catalunya Nord.

Però l'alegria dels catalans no va ser completa. Els jugadors de l'equip parisenc van fer valer la seva experiència i van controlar en tot moment el partit que va acabar amb un 34 a 7. Malgrat la derrota, la USAP ja havia aconseguit un gran éxit classificant-se a la final i el suport massiu així ho demostrava.

L'artífex de l'éxit esportiu havia estat l'entrenador de l'equip, Alain Teixidor, incorporat dos anys abans i que havia donat a l'equip un estil de joc més modern, de més velocitat i menys xoc físic. Ell també va ser el responsable de l'adopció per l'equip del seu nou himne oficiós, "L'estaca", cançò que va començar utilitzant en els entrenaments i que va convertir-se en el principal cant de suport dels aficionats. Després d'un primer any amb resultats poc encoratjadors i en el què va ser molt criticat, la feina de Teixidor havia aconseguit fer un equip prou competitiu per a disputar el títol front als grans equips del campionat francés. El bon resultat de 1998 feia ser optimista vers el futur, més encara després que el club fitxés el capità de l'equip francés, Raphaël Ibáñez, procedent del Dax.

Però l'USAP no només s'havia modernitzat en el joc. El 1998 el club nord-català també havia completat la seva conversió en societat anònima esportiva i s'havia fitxat personal tècnic auxiliar com un metge esportiu, un fisioterapeuta, un dietista i un sofròleg. D'una estructura de gestió totalment amateur s'havia passat a una direcció professional que gestionava un pressupost d'uns 400 milions de pessetes. Tot per anar, com deia el lema històric del club, "Sempre endavant".