Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Euro, conversió monetària (96)
Política europea (690)
Entitats Entitats
Unió Europea (1018)
26 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Maastricht: qüestió de fe



"L'economia pot arribar a ser temible quan es disfressa de certesa i Maastricht se'ns presenta com l'hora de la veritat i el punt de partida de la definitiva integració a Europa i al sistema productiu mundial"

Manuel Vàzquez Montalbàn
Escriptor

Les paraules tenen amo, diu un personatge d'Alícia al país de les meravelles, i Maastricht sembla ser propietat del últims messies que han resistit la cadena d'incredulitats successives del segle XX. Maastricht vol dir un punt de convergència europea sense marxa enrere, segons la mitologia que les unitats monetàries són la condició sine qua non per a les unions metafísiques: una moneda - un mercat - una nació - un Estat va servir com a cadena lògica per a la legitimació de l'Estat nació, i aquest superestat anomenat Europa sembla que ha de passar per idèntiques interaccions. L'economia és una ciència llòbrega, deia Carlyle, però algunes vegades podria dir-se que és una ciència màgica, i Maastricht s'ha convertit en una referència autosuficient de la condició sine qua non per a la consolidació d'Europa.

Tan llòbrega com insegura, l'economia pot arribar a ser temible quan es disfressa de certesa, i Maastricht se'ns presenta als espanyols com l'hora de la veritat i el punt de partida de la definitiva integració a Europa i al sistema productiu mundial. Per arribar a aquesta finalitat s'ha hagut de sanejar el sistema productiu espanyol per tal que es correspongués amb els nivells preacceptables de l'economia mundial i rebaixar la inflació i el dèficit públic per poder entrar a la unificació monetària. ¿Final feliç o això no ha fet més que començar? Els optimistes diuen que, un cop passat Maastricht, la mateixa lògica de la convergència inflarà les veles del creixement espanyol. Els pessimistes auguren la impossibilitat de l'acoblament i un gran cost social ja evident, però agreujat quan s'hagi de forçar la màquina cap a la convergència.

Les posicions pessimistes i lúcides no sempre vénen d'actituds crítiques contra l'economicisme mutilador de dimensió social de l'economia, sinó que fins i tot des de posicions plenament economicistes es dubta que els ritmes d'apropament siguin els adequats i que la bondat del resultat sigui irreversible. A vegades, Maastricht sembla una qüestió de fe, des de la incertesa que és l'única fe supervivent una vegada relativitzades les resultants del miracle de Fàtima, i hi ha qui creu que la unitat monetària i econòmica europea serà el punt de partida d'un nou ordre monetari i econòmic global molt semblant al happy end de la història.