Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Gloria Macapagal Arroyo, nova presidenta de Filipines

Articles dependents
Gloria Macapagal Arroyo
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Eleccions i processos electorals (1758)
Escàndols polítics (441)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme (501)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Gloria Macapagal (15)
Jinggoy Estrada (1)
Joseph Estrada (10)
Luisa Ejército (1)
Osama Bin Laden (108)
Entitats Entitats
Al-Qaida (241)
Front Moro d´Alliberament Islàmic (9)
62 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Macapagal Arroyo substitueix Estrada
Filipines
El 20 de gener del 2001, el president de Filipines, Joseph Estrada, de 64 anys, va haver d’abandonar el seu càrrec en perdre el suport de la plana major de l’exèrcit i de les forces de seguretat del país, després d’una llarga campanya de pressió popular que reclamava el seu relleu i de l’inici d’un procés de destitució (impeachement) al Senat del país. Els fets que van motivar al seva dimissió s’havien iniciat el 18 d’octubre de l’any anterior quan el Parlament filipí va emprendre la via legal per a la seva destitució, acusant-lo d’haver acceptat suborns per import de gairebé 10 milions de dòlars, d’haver violat la Constitució, d’haver faltat a l’honorabilitat del càrrec i d’haver enganyat el poble filipí.

Després que Estrada fos abandonat també per 46 diputats del seu grup i del testimoni de 62 persones que aportaven proves fefaents de la seva corrupció en el judici que havia començat el 7 de desembre anterior, el mateix 20 de gener Gloria Macapagal Arroyo va ser proclamada nova presidenta del país i va jurar la Constitució a l’emblemàtica capella de l’avinguda dels Sants Epifanis, escenari de la revolta popular que el 1986 va enderrocar el dictador Ferdinand Marcos.

Macapagal Arroyo va decretar l’enclaustrament d’Estrada a la seva residència privada en un barri residencial de Manila i li va prohibir que abandonés el país, així com a la seva dona, Luisa Ejército, i al seu fill, Jinggoy Estrada. El mes d’abril, Estrada va ingressar directament a presó per ordre del Tribunal Anticorrupció filipí, que l’acusava d’un delicte de saqueig de les arques públiques. La detenció en ferm de l’expresident va provocar, però, una reacció dels seus partidaris al carrer, que va haver de ser reprimida durament per la nova presidenta Arroyo.

Macapagal Arroyo també es va haver d’enfrontar a un dels problemes endèmics de Filipines, les reivindicacions independentistes del Front Moro d’Alliberament Islàmic (FMAI), instal.lat a l’illa de Mindanao, al sud del país, amb qui, a l’agost, va signar un alto el foc que volia posar fi a trenta anys d’enfrontaments que havien causat més de 120.000 morts.

Aquesta guerrilla juntament amb el Front Moro d’Alliberament Nacional (FMAN), inactiu des del 1996, constituïen les formacions històriques en la lluita per la independència dels islamistes filipins, però no esgotaven pas el conjunt de grups que operaven al sud del país des de temps més recents, com ara l’Abu Sayyaf, que l’any anterior havia protagonitzat diferents segrestos de turistes occidentals i de població filipina i que després de l’11 de setembre va figurar en la llista d’organitzacions terroristes, amb lligams demostrats amb l’Al-Qaida d’Ossama bin Laden, que els Estats Units van decidir de perseguir.

La decidida vocació prooccidental de la presidenta Macapagal Arroyo va facilitar les investigacions menades pels Estats Units sobre aquest grup i d’altres d’afins en territori filipí, així com l’arribada, a finals d’any, de tropes nord-americanes a Filipines per conduir directament la lluita contra els radicals islamistes en aquella part de món.