Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Madeleine Albright

Article de referència:
Clinton: el primer demòcrata reelegit des de Roosevelt
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Ed Muskie (1)
Hillary Clinton (26)
Jeane Kirkpatrick (1)
Joe Albright (1)
Michael Dukakis (1)
Entitats Entitats
Consell Nacional de Seguretat (EUA) (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
Universitat de Columbia (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
12 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Madeleine Albright
El 5 de desembre de 1996, Madeleine Albright va ser nomenada secretària d'Estat i es convertia en la dona que accedia a un càrrec de més responsabilitat en tota la història dels EUA.

Maria Jana Korbelova va néixer a Praga el 1937 i era filla de diplomàtic. Quan els nazis van envair Txecoslovàquia el 1948, la família va emigrar primer a Londres i després als Estats Units, on el seu pare, Josef Korbel va ingressar com a professor de política internacional a la Universitat de Denver. Korbelova va fer els seus estudis primaris en una escola suïssa, on va prendre el nom de Madeleine. al qual va afegir el cognom Albright en casar-se amb el periodista Joe Albright. Es va graduar al Wellesley College, el mateix col·legi d'elit on havia estudiat Hillary Clinton.

Doctorada en relacions internacionals per la Universitat de Columbia, la seva carrera política comença el 1972, en integrar-se a l'equip del senador Ed Muskie i passar més tard, juntament amb Zbigniew Bzrezinski, a treballar al Consell Nacional de Seguretat de l'Administració Carter.

La victòria republicana del 1980 la va allunyar de l'Administració, cosa que va coincidir amb el seu divorci, el 1982, de Joe Albright, amb qui havia tingut tres bessons. El 1988 va col·laborar a la campanya de Michael Dukakis i el 1992 a la de Bill Clinton, que el 1993 la va nomenar ambaixadora a l'ONU en substitució de Jeane Kirkpatrick.

A l'ONU va destacar la seva fermesa en la defensa de les posicions dels EUA. Es van fer famosos els seus enfrontaments amb Colin Powell durant la guerra de Bòsnia fins que va prevaldré la seva tesi: "iDe què serveix tenir l'exèrcit més poderós del món si no el podem fer servir?". També va ser comentada la seva intervenció a l'ONU en plena crisi de les avionetes cubanes: "Frankfy, this is not cojones, this is cowar-dice"("Francament, això no és una qüestió de collons, sinó de covardia"), frase que recollia els comentaris dels pilots cubans en disparar contra les avionetes de Miami i que va donar la volta al món.