Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
La malaltia d'Alzheimer afecta sobretot a persones més grans de 65 anys

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Malalties, epidèmies, virus i infeccions (167)
Personatges Personatges
Rita Hayworth (1)
Ronald Reagan (21)
Entitats Entitats
Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer (1)
Organització Mundial de la Salut (74)
58 lectures d'aquest article
79 impressions d'aquest article
L'oblit del passat
Malaltia d'Alzheimer
A primers de novembre, l'ex-actor i ex-president dels Estats Units Ronald Reagan sorprenia tothom en comparèixer davant els mitjans de comunicació per última vegada. Va fer pública personalment la seva malaltia i es va acomiadar del món. Ronald Reagan pateix la malaltia d'Alzheimer, la mateixa que va convertir Rita Hayworth en l'ombra de Rita Hayworth, la mateixa que condemna més de 60.000 persones a casa nostra a la pèrdua progressiva de les funcions mentals i a la invalidesa.

Es calcula que entre un 5 i un 10% de les persones de més de 65 anys pateixen algun tipus de demència, i la més freqüent és la malaltia d'Alzheimer, que en representa quasi les tres quartes parts. Això vol dir que al món hi ha més de 15 milions de persones afectades, i segons l'OMS la seva incidència serà cada vegada més alta a causa de l'augment de l'esperança de vida al món occidental.

La malaltia d'Alzheimer va ser descrita per primera vegada el 1907 pel metge alemany Alois Alzheimer, i malgrat els quasi 90 anys que han passat des de llavors, es tracta encara d'una gran desconeguda. No s'ha trobat cap tractament ni mesura de prevenció eficaç. Se sap que en la majoria de casos afecta ancians, però també hi ha una forma hereditària que pot aparèixer en menors de 65 anys i que s'ha relacionat amb un defecte al cromosoma 21; hi ha una elevada incidència d'Alzheimer entre les persones amb la síndrome de Down que arriben a grans.

Es parla de certs factors que en poden afavorir l'aparició; els traumatismes repetits que pateixen per exemple els boxejadors, certs tòxics com ara l'alumini, o l'aparició d'anticossos contra el mateix organisme en són alguns. També s'ha relacionat l'Alzheimer amb un baix nivell cultural; sembla que persones amb un nivell cultural alt i que desenvolupen treballs molt qualificats i de responsabilitat tenen menys probabilitats de patir aquesta malaltia, però no se sap per què.

De la causa íntima de la malaltia se'n sap molt poca cosa. Sembla que hi ha una disminució dels nivells d'acetilcolina, substància imprescindible per a les connexions neuronals, però no s'ha pogut esbrinar si això és causa o conseqüència del procés. La biòpsia cerebral o l'estudi post mortem del cervell són fins ara les úniques proves diagnostiques definitives. La malaltia d'Alzheimer evoluciona en tres fases, i la seva durada total pot ser de 3 a 15 anys, al llarg dels quals la persona pateix una disminució progressiva i global de les seves funcions intel•lectuals.

Primer el malalt es troba ansiós, no sap què li passa, es descuida de coses que habitualment recordava, confon noms i llocs, perd iniciativa i comença a perdre memòria, especialment de fets recents, com per exemple què ha menjat per sopar el dia abans.

A poc a poc se li va accentuant la pèrdua de memòria, que afecta records més antics, es desorienta cada vegada més, confon parents i amics, i li van apareixent trastorns de conducta i personalitat, a causa dels quals passa per períodes de depressió i d'agitació.

La fase final, que no acostuma a durar més d'un o dos anys, es caracteritza per la total invalidesa del malalt, que no pot cuidar-se ell mateix, té problemes greus de comunicació, no reconeix els seus familiars més pròxims, té trastorns de mobilitat i no controla els esfínters. El seu estat d'ànim és de depressió profunda.

És difícil fer-se càrrec del que representa tenir un malalt d'Alzheimer a casa. El malalt d'Alzheimer és com un nen, es pot fer mal i en pot fer, cau, s'escapa, es perd, s'avorreix, s'enfada i té por. S'han de canviar els costums, condicionar la casa i canviar fins i tot la manera de fer de tots els membres de la família.

L'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer proposa una sèrie de consells per fer més fàcil la vida al malalt i a qui el cuida, que, a casa nostra, és la família en un 80% dels casos. Cal, per exemple, amagar objectes perillosos, apartar tot allò que pugui fer ensopegar, posar tanques de seguretat en portes i finestres i amagar les claus del cotxe; tot i així, no es recomanable que estigui mai sol.

El malalt d'Alzheimer no es reconeix ell mateix, i per això fins i tot es recomana evitar que es vegi al mirall, ja que això li pot produir una gran angoixa. Cal ser pacient i afectuós, però també mostrar-se ferm quan calgui, buscar-li entreteniments (perquè ell no sap què fer) i organitzar-li una rutina que el farà sentir més segur; cal protegir-lo però no fer-li-ho tot. Tot i així, la convivència amb aquests malalts resulta molt difícil, ja que sovint no coneixen, insulten i fins i tot agredeixen qui els cuida. A més, un malalt d'aquestes característiques condiciona de tal manera que cuidar-lo és incompatible amb treballar, i és insostenible per a una persona gran sola, com és el cas de molts matrimonis grans que no tenen ningú més.

L'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Catalunya té més de 1.200 membres. La mateixa associació a l'àmbit estatal en té 3.000, i l'europea, 7.000. És un nombre molt petit si el comparem amb les xifres d'afectats (a Catalunya se'n calculen més de 60.000), però porten a terme una bona tasca informativa, reivindicativa i de recolzament.

Els recursos públics per a l'atenció d'aquests malalts i les seves famílies són escassos. L'atenció d'un malalt d'Alzheimer en un centre adequat a les seves necessitats i amb el personal necessari té un cost anual de 2 a 4 milions de pessetes, i n'hi ha molt pocs. Recentment s'han posat en marxa a Catalunya els anomenats centres de dia, on el malalt és atès en totes les seves necessitats durant la jornada i torna a dormir a casa. Això en molts casos proporciona al malalt una millor qualitat de vida. Si bé encara hi ha una gran mancança de serveis per a la cura dels malalts d'Alzheimer, aquest tipus d'iniciatives són un primer pas i reflecteixen la preocupació de les institucions pel problema.