Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Música (203)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
36 lectures d'aquest article
67 impressions d'aquest article
Manel, número 1 de vendes a l'Estat amb un disc en català
10 milles per veure una bona armadura (Warner/Discmedi) i 10 dies per convertir-se en el número 1 en vendes a tot l'Estat, amb més de 10.000 còpies en CD i format digital. El grup Manel va fer història el 2011 en ser el primer grup de pop català que arriba a la primera posició de les llistes de tot l'Estat des del 1996, una fita que només havien aconseguit cantautors com Joan Manuel Serrat o Lluís Llach.

El grup de Barcelona, que mescla el pop i la música folklòrica, es va donar a conèixer al concurs de maquetes Sona 9 el 2007, on van quedar finalistes i van guanyar el Premi Joventut, que van invertir en l'enregistrament del seu primer àlbum. Els millors professors europeus, que va veure la llum el 2008. Totes les crítiques van ser favorables i les revistes de música més conegudes de l'Estat el van col·locar entre els treballs revelació de l'any. El 2010, l'àlbum havia venut ja 30.000 còpies, per la qual cosa va aconseguir la categoria de disc d'or.

El 2009, a més, el grup format per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallbé, va gravar amb Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa i Quimi Portet la cançó El caganer, de l'àlbum Cançons Prenadal, realitzat per diversos artistes.

El 15 de març del 2011 van tornar amb 10 milles per veure una bona armadura, que fa referència a una frase que pronunciava Kenneth Branagh al film Molt soroll per no res i que conté 10 temes que descriuen situacions quotidianes amb figures i metàfores costumistes que encaixen amb adolescents, adults i fins i tot els més grans: Benvolgut, La cançó del soldadet, El gran salt, Boomerang, La bola de cristall, Aniversari, Flor groga, Criticarem les noves modes de pentinats, El Miquel i l'Olga tornen, Deixa-la, Toni, deixa-la.

El disc va mantenir-se dues setmanes com a número 1 en vendes i va aconseguir diverses distincions durant l'any que van acompanyar l'èxit dels concerts. El País de las Tentaciones, el Periódico de Catalunya, Itunes Rewind i Enderrock el van considerar millor disc nacional de l'any. Mondosonoro i GQ, segons disc nacional de l'any. La Voz de Galicia, sisè disc nacional de l'any. Rockdelux, setè disc nacional de l'any i Rolling Stone, desè disc nacional de l'any.

Els crítics diuen que la clau del seu èxit és la combinació elegant i efectiva de ritmes, lletres i arranjaments instrumentals. Ells es reivindiquen gent normal. Òscar d’Aniello, percusionista del grup Mishima, destaca la seva originalitat, “unes lletres divertides, però no tant; iròniques, però no tant; boniques, però no tant, i una música prou folklòrica, que no incomoda”.

Miqui Puig, ex Sencillos, músic i productor de grups novells, afirma amb força ironia que “Manel és un fet antropològic”. “Ara, els fills dels fans del rock català per fi tenen un grup format pels monitors dels caus. Les Meritxells, Ones i Mars tenen unes icones sexuals a les quals seguir, són enrotllats, cumbes i prou políticament correctes com per que agradin a tothom”, afegeix. L'important, destaquen altres, és que, a més, connecten amb un públic, cada dia més nombrós, que no entén de què parlen. És el boom del pop català.