Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Democràcia, processos de democratització (137)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Seán Golden (1)
Zhang Yimou (5)
Entitats Entitats
Govern de la Xina (25)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Xina (104)
28 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Mantenint la calma a la Xina



"Mantenir Ja calma és la consigna fonamental ala Xina actual: sense calma el país no podrà fer front als canvis que està experimentant"

Seán Golden
Degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona

Just a l'equador de l'any 1997, el dia 1 de juliol, la Gran Bretanya va haver de tornar a la sobirania de la Xina la que fins aleshores havia estat la seva colònia reial de Hong Kong. Així es va corregir una injustícia històrica, però més important és el fet que es va posar en pràctica, a tall de prova, el propòsit del govern xinès de mantenir "un país, dos sistemes", és a dir, la coexistència en un sol país dels sistemes econòmics capitalista i socialista.

Aquest final d'any ha dut a Barcelona l'última pel·lícula del cineasta xinès Zhang Yimou, Keep Cool, el seu primer retrat de la Xina actual, on aquests dos sistemes ja no competeixen, sinó que conviuen. La versió anglesa del títol vol dir 'no ens posem nerviosos'. El xinès original suggereix que 'cal parlar molt, i molt bé, quan les coses estan a punt d'escapar-se de les mans'. Mantenir la calma és la consigna fonamental a la Xina actual: sense calma el país no podrà fer front als canvis vertiginosos que està experimentant, la cultura xinesa sempre ha estat una cultura molt pragmàtica. La violenta resposta, l'any 1989, a les reivindicacions socials d'aquella dècada i la posterior desintegració de l'ex-Unió Soviètica, amb els problemes econòmics i socials que l'han acompanyada, serveixen com a punts de referència negatius per al desenvolupament d'una economia de mercat lliure però socialista.

Els problemes i les contradiccions de la Xina són tan enormes que fàcilment superen la nostra imaginació. Amb un 24 per cent de la població mundial, la Xina compta amb només un 7 per cent de la terra conreable. Contradiccions entre les províncies de la costa est, que gaudeixen d'una frenètica modernització econòmica, i les províncies de l'interior, que posseeixen matèries primeres però no les infraestructures que facilitarien el seu desenvolupament econòmic. Contradiccions lingüístiques, ètniques i religioses, tot i el predomini de l'ètnia han (el 95% de la població). Una població flotant d'uns cent milions de persones que la mecanització de l'agricultura ha desplaçat des del camp cap a les ciutats, que són poques i incapaces d'absorbir-les.

Ja hi ha esclats de conflicte social al camp: mentre els pagesos esperen cobrar de l'Estat la quota de la collita que aquest havia contractat amb ells, alguns funcionaris locals, responsables de l'Administració d'aquests fons, desvien els diners cap a negocis rendibles (per a ells o per al seu territori). Una altra font de conflicte ha estat, també, una ambiciosa política de racionalització d'empreses estatals no rendibles, que ha deixat sense feina un nombre molt important de treballadors acostumats a un sistema que els garantia un bol d'arròs de ferro, és a dir, un lloc de treball vitalici. Han sorgit així. paral·leles a l'economia planificada, una economia en què cadascú ha d'espavilar-se i una altra economia cada cop més descentralitzada, basada en empreses privades, empreses mixtes i noves combinacions de consorcis d'empreses locals i semigovernamentals. Això ha produït grans diferències entre les rendes dels diversos sectors de la població.

Els perills de conflicte social i d'una fragmentació del país són reals, però no semblen probables gràcies precisament al pragmatisme i a la moderació, "la recerca del camí del mig", tan arrelats a la cultura xinesa. Aquest sembla també un dels missatges de la pel·lícula de Zhang Yimou, que presenta el fenomen típicament xinès del yin-yang, en què les caracteristiques de dos processos complementaris es troben i s'intercanvien: una generació post-Mao, naufragaria en el mar d'un món altament consumista més gran, confucianista, maltractada per l'època maoista, que pretén navegar per aquest nou mar mitjançant uns valors tradicionals no sempre adequats per a situacions noves. En la visió còmica d'aquesta situació, unes senyores grans, vestides de manera pseudotradicional, celebren una festa amb karaoke. En la visió més seriosa, un nou ric semimafiós. un venedor autònom amb renda variable, i un funcionari amb renda fixa es troben enfrontats en una terra de ningú, on esclata una violència a punt de ser incontrolable. Però la visió de Zhang Yimou encara és còmica, així que les circumstàncies intervenen per restaurar la moderació de tothom —just a temps, per aquesta vegada.