Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Manuel Estiarte

Article de referència:
Els Jocs Olímpics del Centenari
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Manuel Estiarte (11)
Entitats Entitats
Club Natació Barcelona (4)
Club Natació Catalunya (4)
Club Natació Manresa (4)
Club Natació Pescarà (Itàlia) (3)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
Jocs Olímpics de Los Angeles (4)
Jocs Olímpics de Moscou (5)
Jocs Olímpics de Seül (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Atlanta (EUA) (22)
36 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Manuel Estiarte
El capità de l'equip de waterpolo campió dels Jocs Olímpics d'Atlanta, Manuel Estiarte, participava en els seus cinquens Jocs. Abans que Atlanta habia disputat els Jocs de Moscou'80, Los Àngeles'84, Seul'88 i Barcelona'92 En els quatre primers va ser el màxim golejador. Havia estat dos cops subcampió del món. a Perth'91 i a Roma'94, i també medalla de plata a l'Europeu d'Atenes'91 i de bronze al de Roma'83 i Sheffield'93.

Manuel Estiarte havia passat gairebé tots els seus 35 anys en una piscina jugant a waterpolo. Durant molts anys va ser considerat el millor jugador del món. Havia estat, a més, el jugador que més partits havia jugat i més gols havia aconseguit amb la selecció estatal.

Manuel Estiarte va néixer a Manresa el 26 d'octubre de 1961, i en aquesta ciutat es va iniciar al waterpolo, jugant al Club Nàutic. Va debutar amb la selecció espanyola al Mundial de Berlín'78. Amb el CN Manresa va ser campió de Lliga i va disputar dues Recopes. Amb el CN Barcelona va guanyar una Copa d'Europa, una Supercopa i tres Lligues. El 1984 va fitxar pel Pescarà italià, amb el qual va conquerir una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN. dues Super-copes, una Lliga i tres Copes d'Itàlia. A Itàlia també va formar part dels equips Volturno i Savona, amb què va obtenir una Lliga i dues Copes. Va jugar al CN Catalunya la temporada 1991-1992 i a les seves files va guanyar Recopa, Supercopa i Lliga.

Però va retornar a Itàlia per jugar novament amb el Pescarà, ciutat on vivia amb la seva esposa, Sílvia, i les seves dues filles. A Itàlia, Estiarte era un jugador encara més popular que a Catalunya. En aquell país el waterpolo era un esport amb un gran ressò popular i mediàtic.