Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Manuel Gutiérrez Mellado

Article de referència:
Només fa vint anys que no hi és
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Militars, policia, guerrillers (104)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Leopoldo Calvo Sotelo (3)
Manuel Gutiérrez Mellado (4)
Entitats Entitats
Centre Nacional d´Intel·ligència (38)
Fundació d'Ajuda contra la Drogadicció (1)
18 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Manuel Gutiérrez Mellado
Manuel Gutiérrez Mellado, capità general i ex-vicepresident del govern espanyol, va morir el 5 de desembre, a 83 anys, en un accident de trànsit al quilòmetre 15 de la carretera N-ll, al terme municipal de Torremocha del Campo (Guadalajara), quan viatjava de Madrid a Barcelona per donar una conferència a la Universitat Ramon Llull sobre el paper de l'exèrcit en la transició democràtica.

Gutiérrez Mellado va morir a l'ambulància en què era traslladat a l'Hospital General de Guadalajara. Les ferides al tòrax li van provocar una hemorràgia pulmonar especialment greu perquè el capità general ja patia des de feia temps una afecció de pulmó. El xofer i un escorta de Gutiérrez Mellado van resultar lleument ferits en l'accident.

Nascut a Madrid el 30 d'abril de 1912, a l'edat de 8 anys Manuel Gutiérrez Mellado es va quedar orfe, i va poder estudiar gràcies a l'ajut econòmic que rebia dels propietaris de l'editorial Saturnino Calleja. L'any 1929 va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, d'on va sortir el 1933 amb el grau de tinent d'artilleria i com a número 1 de la seva promoció.

Durant la Guerra Civil va aconseguir el grau de capità i es va dedicar a fer d'espia. No va anar mai al front, i això li va causar algunes enemistats dins l'exèrcit franquista. L'any 1939 va crear el Servei d'Informació de Defensa. Aquell mateix any es va casar amb Carmen Blasco, amb qui va tenir quatre fills.

El 1944 va obtenir el grau de comandant i va prestar servei a l'Escola d'Aplicació i Tir d'Artilleria. Durant el període 1946-1948, va ser ajudant de l'agregat militar de l'ambaixada espanyola a Brussel·les. El 1957 el van ascendir a tinent coronel, i el 1965 a coronel. Va ser el màxim responsable del regiment d'artilleria número 13 de guarnició a Getafe (Madrid), fins que el 1970 va passar a ser general i va ser destinat al Centre Superior d'Estudis de la Defensa i a l'Estat Major.

El 1973 el van destinar a Ceuta com a comandant general de la plaça. El març del 1976 va ser ascendit a tinent coronel i va ser nomenat capità general de Valladolid i, quatre mesos més tard, cap de l'Estat Major de l'exèrcit. El 22 de setembre de 1976, Adolfo Suárez el va nomenar vicepresident primer i ministre sense cartera per a Assumptes de Defensa, des d'on va iniciar la reforma de l'exèrcit franquista. El 1977 va passar a la reserva.

Durant el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, el vicepresident Manuel Gutiérrez Mellado va plantar cara als militars colpistes, i la seva imatge enèrgica li va valdré el respecte de tot el poble. El 26 de febrer de 1981, un cop constituït el nou govern presidit per Leopoldo Calvo Sotelo, Gutiérrez Mellado es va retirar definitivament de la vida política.

Els últims anys de la seva vida els va dedicar a la Fundació Antidroga, presidida per la reina Sofia. El 1994 va ser nomenat capità general de l'exèrcit amb caràcter honorífic i li va ser concedit el títol de marquès de Gutiérrez Mellado.