Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Marc Colomer

Article de referència:
Un altre campió català
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Marc Colomer (10)
Entitats Entitats
Copa del Món del Trial (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Garrotxa (12)
La Vall d´en Bas (2)
Santa Pau (1)
174 lectures d'aquest article
125 impressions d'aquest article
Marc Colomer
Marc Colomer Casamitjana es va proclamar campió del món de trial l'endemà de fer 22 anys i quan duia ja més de tres quartes parts de la seva vida dedicades al trial. Havia nascut a Olot el 17 d'agost de 1974 i va viure sempre a la Garrotxa, primer a la Vall d'en Bas i després a Santa Pau. A sis anys ja competia en la modalitat bicitrial (o trialsin), amb la qual va aconseguir tres Campionats del Món, un d'Europa i sis d'Espanya.

A catorze anys va començar a competir en el món del motor, i el 1988 es va proclamar campió d'Espanya juvenil. L'any següent va guanyar el Campionat Espanyol júnior i el 1990 el sènior B. El 1991, amb només setze anys va quedar tercer al Campionat d'Espanya absolut i va formar part de l'equip espanyol que es va adjudicar el títol del Trial de les Nacions, títol que va revalidar de forma ininterrompuda els anys següents.

En la competició individual va obtenir el subcampionat d'Espanya el 1992 i el 1993, el tercer lloc el 1994 i la victòria el 1995. En trial indoor va guanyar el Mundial (Prix FIM) el 1994, el 1995 i el 1996. Pel que fa al Campionat del Món de trial, en va ser subcampió el 1993 i el 1995, fins que el 1996 va obtenir el seu primer títol mundial absolut a l'aire lliure. La seva vida havia estat dedicada a la competició. Ell mateix confessava que no havia tingut temps ni per estudiar ni per festejar; era un esportista professional que passava tot el dia entrenant-se i fent gimnàstica quan no tenia competició. Però podia presumir de tenir tota mena de trofeus a les vitrines de casa seva. Una col·lecció de victòries que l'havien ajudat a ser el que era. "Abans era molt tímid. Això és qüestió de caràcter. Ara, a causa de la professió, podem dir que només ho sóc un 70 per cent. Alguna cosa hi he guanyat”, reconeixia el campió.