Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Marcello Mastroianni

Article de referència:
Ell no ha mort
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Federico Fellini (4)
Marcello Mastroianni (6)
Michelangelo Antonioni (5)
Vittorio de Sica (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Itàlia (158)
16 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Marcello Mastroianni
Marcello Mastroianni va néixer en una humil família a Fontana Liri, al sud de Roma, el 28 de setembre de 1924. Fill d'un químic, en acabar la guerra tenia un títol de peritatge i havia fet alguns cursos a la Facultat d'Economia i Comerç, però sense deixar mai de treballar, ja fos de paleta, cambrer o figurant de teatre. Aquesta última feina li va permetre entrar a la companyia de Luchino Visconti, amb qui va col•laborar en el muntatge d'autors clàssics, com ara William Shakespeare, Anton Txèkhov, Tennessee Williams o Arthur Miller.

Del teatre aviat va passar al cinema. El 1945 va aconseguir una feina a la indústria cinematogràfica, i va començar una llarga carrera, el 1947 amb Els miserables, un film poc conegut, i tres anys més tard amb Vida de gossos, de Mario Monicelli. Als anys cinquanta va canviar el seu cognom original, que era Mastrojani pel de Mastroianni, que no abandonaria mai. La fama li va arribar el 1960, en fer el paper de periodista testimoni de la decadència de la societat romana a La dolce vita, de Federico Fellini, amb qui va rodar també Fellini 8 1/2 el 1963. Altres pel•lícules memorables d'aquells anys van ser La nit (1961), de Michelangelo Antonioni; Vida privada (1962), de Louis Malle; Matrimoni a la italiana (1964), de Vittorio de Sica; Casanovas 70 (1965), de Mario Monicelli; Drama de gelosia (1970), d'Ettore Scola; Roma (1971), de Fellini, i La grand bouffe (1973), de Marco Ferreri.

Als anys setanta va combinar les comèdies, que li havien donat fama als anys seixanta, com ara La dona del capellà (1970), de Dino Risi, amb pel•lícules de més volada artística, com ara Una jornada particular (1977), de Scola, o Adéu al mascle de Ferreri. Als anys vuitanta es va decantar per la interpretació de personatges de psicologia profunda com a La pell (1981), de Liliana Cavani, Ginger i Fred (1985), de Fellini, i Ulls negres (1987), de Nikita Mikhalkov.

Les últimes pel•lícules de Mastroianni van ser Prêt-à-porter (1994), de Robert Altman, al costat de Sofia Loren; Sostiene Pereira (1995), de Roberto Faenza, i Trois vies et une seule mort (1996), de Raul Ruiz, on va actuar al costat de la seva filla Chiara. L'últim film interpretat per l'actor italià, Viatge al principi del món, portava la firma del prestigiós director portuguès Manoel de Oliveira. S'havia acabat de rodar el setembre del 1996 i Mastroianni no va poder veure'n l'estrena.

Mastroianni no va tenir temps de fer un dels projectes que tenia al cap des de feia anys, un Tarzan de vell, basat en la novel•la de Giovanni Arpino, que volia compartir amb un altre gran actor europeu, Vittorio Gassman.

Mastroianni era considerat el gran seductor del cinema europeu de postguerra, i va treballar al costat de les millors actrius de l'època: Sofia Loren, Silvana Mangano, Gina Lollobrigida, Claudia Cardinale, Monica Vitti, Anita Ekberg, Simone Signoret, Jeanne Moreau, Catherine Deneuve i Stefania Sandrelli i amb algunes d'elles va viure sonades històries d'amor.

En un intent d'autodefinir-se, Mastroianni havia dit de si mateix: "De tant fer d'uns i d'altres, al final no saps ni qui ets."