Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Maria Àngels Anglada

Article de referència:
Adéu a Alberti, l'últim poeta del 27
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Personatges Personatges
Jacint Verdaguer i Santaló (15)
Maria Àngels Anglada (8)
Entitats Entitats
Institut d´Estudis Catalans (149)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Figueres (27)
28 lectures d'aquest article
40 impressions d'aquest article
Maria Àngels Anglada
El dia de Sant Jordi d’enguany va morir a Figueres l’escriptora Maria Àngels Anglada, a l’edat de 69 anys com a conseqüència d’un càncer de pulmó, que la havia retirat de la pública veia uns mesos.

Narradora i poeta d’extraordinària sensibilitat a més de molt bona traductora Anglada va saber combinar el coneixement del món clàssic amb la preocupació en el moment en que li havia tocat viure, amb la seva desaparició la cultura catalana perd una veu humanista i profunda que va posar molt alt el llistó de la literatura catalana.

Nascuda a Vic el 1930 nascuda en sí d’una família molt catalanista, el seu pare era un advocat enamorat de la música. La primera relació de Maria Àngels Anglada amb la literatura catalana va ser quan tenia 15 anys al guanyar el seu primer premi literari amb motiu del centenari de Mossèn Cinto Verdaguer on va guanyar amb un glossa dedicada a l’autor. Anglada va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Casada amb Jordi Geli es va traslladar a viure a Figueres al 1961 on va exercir de professora de llatí de grec a col.legis privats durant molt anys.

Anglada va cultivar la poesia, la novel.la per adults i la literatura infantil i juvenil a més de escriure assaig, també es autora del llibret d’una òpera breu, diversos pròlegs i nombrós articles de crítica literària i d’opinió

El seu debut literari va ser el 1972, amb la publicació del recull de poesia Díptic , en poesia també va publicar Kyparíssia (1980), Columnes d’hores (1965-1990) i Arietta (1996). El 1978 va editar amb el seu marit, Memòries d’un pagès del segle XVIII i aquest mateix any a guanyar el premi Josep Pla amb la seva primera novel.la Les closes, el 1981 va editar No em dic Laura, Viola d’amore (1983), Sandàlies d’escuma (1985), Artemísia (1989), L’agent del rei (1991), La daurada Parmèlia i altres contes (1991) i El violí d’Auscwitz (1994) en novel.la per adults.

Amb literatura infantil i juvenil a escriure El bruel de l’estany: llegenda popular de l’Empordà (1983), El bosc de vidre: un conte d’en Bernat (1987), La grua Estontola (1993), L’hipopòtam blau (1996), Relats de mitologia I Els deus (1996), Relats de mitologia II.Els herois (1996), a l’any 1998 va guanyar el premi Octavi Pallissa amb el projecte del llibre de contes Nit de 1911, ( que va ser presentat a Figueres el 5 de maig) el gener de 1999 va publicar amb Miquel Planas el llibre de bibliòfil El mite d’Europa.

Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va col.laborar en els treballs de recerca del nou Diccionari de la llengua catalana (1995), Maria Àngels Anglada contava en moltes condecoracions entre elles tenia la Creu de Sant Jordi que li havien atorgat al 1994, el premi Nacional de la Crítica o la Lletra d’Or també havia estat nomenada filla predilecta de Figueres el 1996. Anglada a ser enterrada el diumenge 25 d’abril en el cementiri de Vilamacolum (Alt Empordà), on també descansen les restes del seu marit Jordi Geli.