Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Mariano Rubio

Article de referència:
L'autonomia del Banc d'Espanya
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Corrupció, frau i suborn (505)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Baltasar Garzón (233)
Francisco Franco (47)
José María López de Letona (1)
Luis Roldán (47)
Mariano Rubio (16)
Entitats Entitats
Banc d`Espanya (121)
Banesto (48)
Enagás (4)
Guàrdia civil (196)
Ibercorp (5)
Interholding (1)
Unión de Centro Democrático (30)
Universitat Autònoma de Madrid (15)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
80 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Mariano Rubio
El 4 de maig va ser detingut i tancat a la presó per ordre judicial Mariano Rubio, ex-goveador del Banc d'Espanya, acusat de frau fiscal i manipulació d'un compte bancari secret mentre era governador. L'empresonament de Rubio va arribar en un dels pitjors moments de l'era socialista. El govern era assetjat per tots els fronts des que l'ex-director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, implicat en un afer de corrupció sense precedents, va fugir del país el 29 d'abril. El jutge Baltasar Garzón ja havia anunciat la seva dimissió, com a protesta per la falta de fermesa governamental en la lluita contra la corrupció.

Mariano Rubio Jiménez va néixer a Burgos el 14 de novembre de 1931. El seu pare era militar i havia participat en la Guerra Civil i en la campanya de la División Azul enviada a Rússia per Franco.

La família Rubio va anar de Burgos a Salamanca i de Salamanca a Oviedo, i finalment va acabar residint a Madrid. Allí, Mariano Rubio va fer els seus primers estudis a l'Institut Ramiro de Maeztu i els de dret a la Universitat de Madrid.

Als anys seixanta va ingressar per oposicions a l'administració de l'Estat, on va ocupar diferents càrrecs: direcció general del Gabinet de Política Econòmica del ministeri d'Hisenda i direcció general de Política Financera del mateix ministeri. El primer càrrec en importància va ser la direcció general d'Enagas i, més tard, la d'Interholding. En aquesta empresa va conèixer José Maria López de Letona, que el va integrar en el seu equip quan va ser nomenat governador del Banc d'Espanya.

En els anys de la transició, Rubio es va afiliar a la Unió de Centre Democràtic. Quan aquest partit va guanyar les eleccions del 1977, Rubio va ser nomenat subgovernador del Banc d'Espanya. Després de la desfeta del partit d'Adolfo Suárez, la seva amistat amb alguns destacats socialistes li va permetre de ser nomenat governador del Banc d'Espanya el mes de juliol del 1984.

Quan va abandonar el càrrec de governador del Banc d'Espanya el mes de febrer de l'any 1992, en estallar l'afer Ibercorp, Rubio va dir, referint-se als quinze anys que havia passat en la institució: "Aquest període ha estat testimoni d'una extraordinària transformació del nostre sistema financer." I això era cert: en aquest període s'havia produït un procés de concentració bancària sense precedents en el país, s'havia creat el Fons de Garantia de Dipòsits, s'havia liberalitzat el sistema financer i la pesseta havia entrat en el Sistema Monetari Europeu (SME). Des del punt de vista de la mecànica bancària també s'havien fet coses força importants: racionalització dels coeficients, augment dels índexs de solvència i desenvolupament dels mercats monetaris.

Malgrat aquests encerts, no li van faltar crítics que assenyalessin les seves imposicions no sempre convenients en temes com ara les fusions bancàries (opa frustrada del Bilbao sobre el Banesto, boicot a la fusió de Banesto i Central, etc.) i, naturalment, la seva vinculació amb el Banc Ibercorp.

Divorciat de la seva primera esposa, Rubio s'havia tornat a casar amb l'escriptora uruguaiana Carmen Posadas.