Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
La immigració il·legal i el conflicte de Ceuta i Melilla van condicionar les relacions entre Espanya i Marroc

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Noblesa, reialesa (185)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Política europea (690)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Abderrahman Youssoufi (14)
Abdeslam Baraka (5)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
José María Aznar (620)
Josep Piqué (189)
Mohammed ibn al-Hassan (62)
Entitats Entitats
Govern del Marroc (23)
Govern d`Espanya (336)
Parlament del Marroc (7)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
64 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Crisi diplomàtica amb Espanya
Marroc
Les sempre difícils relacions d’Espanya amb el Marroc van rebre un fort sotrac el 2001 amb la crida a consultes amb caràcter indefinit de l’ambaixador marroquí a Espanya, Abdeslam Baraka, que va produir-se el 28 d’octubre. El règim marroquí va justificar la seva decisió en el tracte desplaent que els mitjans de comunicació espanyols mantenien en els temes d’interès del Marroc, Sàhara, Ceuta i Melilla i la immigració il.legal, prioritàriament. A més, segons es va poder saber més tard, Rabat estava especialment molest amb el referèndum simbòlic sobre l’autodeterminació del Sàhara que s’havia fet en diverses capitals i al Parlament andalús la setmana anterior.

El fet es produïa en un context presidit per les negociacions internacionals sobre el futur del Sàhara i per les pressions exercides pel govern espanyol sobre el de Rabat perquè controlés l’allau d’immigració marroquina que no parava d’arribar a les costes espanyoles en els darrers anys i que s’havia intensificat des l’estiu de l’any anterior, quan el Marroc va cancel.lar els seus acords de pesca amb la Unió Europea i amb Espanya.

Davant la dràstica mesura presa per Rabat, el govern espanyol va contestar a través del seu president, José María Aznar, i el seu ministre d’Exteriors, Josep Piqué, que no hi havia cap crisi diplomàtica amb el Marroc i que Espanya no havia fet res malament, però el 30 d’octubre el Marroc va anunciar que ajornava fins a l’any vinent la celebració de cimera hispanomarroquina prevista per al mes de desembre i va vetar els informadors espanyols que pretenien seguir el rei Mohamed VI en la seva primera visita al Sàhara Occidental.

Davant la gravetat de la crisi diplomàtica oberta, el principal partit d’oposició espanyol, el PSOE, va culpar el ministre Piqué de les males relacions amb el Marroc i va assegurar que el conflicte era degut al nopronunciament categòric espanyol sobre l’Acord Marc, que plantejava la substitució del dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental per una certa autonomia, i no pas a la consulta popular andalusa sobre l’oportunitat de la independència del Sàhara Occidental. En aquest context, i mentre el president del govern espanyol parlava d’enfortir les relacions amb el Marroc per raons polítiques i per ser el primer país receptor de cooperació espanyola del món, el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, va fer una visita al Marroc a mitjans de desembre per reunir-se amb el primer ministre marroquí, Abderrahmane Youssoufi a qui va demanar que l’ambaixador marroquí tornés a Espanya, i amb el rei Mohamed VI, que es va comprometre a regular millor l’emigració marroquina a Espanya a canvi que la Unió Europea financés les despeses associades, que el monarca va avaluar en 13.000 milions de pessetes.

La visita de Rodríguez Zapatero va fer córrer rius de tinta a la premsa espanyola i va ser objecte de diferents intervencions parlamentàries de crítica per part del PP en el poder, però a finals d’any ningú no havia constatat cap avenç diplomàtic significatiu entre ambdós països. Mentrestant, l’opinió pública espanyola es mostrava dividida sobre la conveniència d’avenir-se als requeriments marroquins o no quan era evident que Ceuta i Melilla planaven en el ambient mentre el contenciós del Sàhara continués obert.