Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Martín Fiz

Article de referència:
El salt de l'any 2000
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atletisme (118)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Personatges Personatges
Alberto Juzdado (3)
Diego Garcia (3)
Dionisio Cerón (1)
Gregorio Rojo (1)
Martín Fiz (15)
Miguel Indurain (41)
Valentí Massana (8)
Entitats Entitats
Athletic de Bilbao (35)
Campionat d´Europa d´Atletisme (15)
Futbol Club Barcelona (971)
Mundial d´Atletisme en pista coberta (6)
1 lectura d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Martín Fiz
El 12 d'agost de 1995, el basc Martín Fiz va aconseguir la medalla d'or en la prova de la marató dels Campionats del Món d'atletisme que es van celebrar a la ciutat sueca de Göteborg, amb un temps de 2:11:41, a molta distància del segon classificat, el mexicà Dionisio Cerón, que tenia el rècord de l'especialitat amb 2:08:03, establert a la marató de Londres. El madrileny Alberto Juzdado i el guipuscoà Diego García van quedar en cinquena i sisena posició, respectivament.

En comentar la victòria, Fiz va dir que l'havia aconseguida corrent igual com ho fa Indurain damunt la bicicleta, és a dir, anant al seu ritme i sense preocupar-se dels altres. Fiz i Indurain compartien el mateix metge i preparador, Sabino Padilla.

En el camp de les anècdotes, Fiz també va comentar que havia guanyat duent la samarreta de Valentí Massana, medalla de plata al Mundial, perquè la hi havia canviat al matí sense adonar-se'n en sortir de l'habitació que compartien a Göteborg.

Martín Fiz va néixer el 3 de març de 1963 a Gasteiz, on continua vivint amb la seva esposa i la seva filla i on es guanya la vida fent d'administratiu.

La carrera esportiva de Fiz no va ser gaire afortunada fins a obtenir el 1994 la medalla d'or dels Campionats d'Europa d'Hèlsinki. De més jove volia ser futbolista i va començar a jugar al costat del seu amic d'infantesa Txingurrí Valverde, que el 1995 jugava a l'Athletic de Bilbao.

Com a futbolista va arribar fins al Barça, on va jugar als equips filials durant tres anys, entrenat per Gregorio Rojo. En veure que mai arribaria a titular, va decidir dedicar-se a l'atletisme, i més concretament al cros i els 5.000 metres, especialitats en les quals es va proclamar campió de Catalunya.

Finalment es va dedicar a la marató, i va ser en aquesta distància on, a partir del 1994, es va transformar en una de les primeres figures de l'atletisme mundial.