Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
El 2000, els cotxes catalans lluïen diferents distintius.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Jordi Pujol i Soley (858)
Jordi Jané (7)
José María Aznar (620)
Manuel Seco (1)
Entitats Entitats
Bloc Nacionalista Valencià (78)
Chunta Aragonesista (28)
Coalició Canària (99)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Eusko Alkartasuna (167)
Govern d`Espanya (336)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Izquierda Unida (222)
Mercedes-Benz (2)
Obra Cultural Balear (120)
Òmnium Cultural (140)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Unió Europea (1018)
Unió Mallorquina (123)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Aragó (29)
Catalunya (2926)
Illes Balears (311)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
Àlaba (18)
Kosovo (Sèrbia) (54)
181 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Amb la E d'Espanya i prou
Matrícules
El 17 de setembre del 2.000 el govern espanyol va canviar el vell sistema de matriculació de vehicles que estava vigent des de el 1971, i va entrar en vigor un nou model adaptat als requeriments de la Unió Europea, del que es parlava des del 1993. En el moment de fer-se el canvi, el vell model de matrícules basat en la província, dues lletres i quatre números, estava pràcticament exhaurit ja que a Madrid només quedaven disponibles unes trenta mil combinacions.

El nou model de “xapa” contenia una banda blava vertical amb les dotze estrelles de la Unió Europea i la E d’Espanya. L’identificador de cada vehicle eren quatre números i una combinatòria de tres lletres de les que es van excloure les vocals la Ñ i la Q. Per primer cop en la història, les matrícules dels vehicles no durien cap mena d’identificació territorial tret del símbol de la UE i de la E d’Espanya. Sembla que els que més havien pressionat per eliminar qualsevol distintiu territorial eren els venedors de cotxes de segona mà, que asseguraven que les reticències dels espanyols a comprar cotxes matriculats a altres províncies, dificultava la “unitat de mercat”. També van demanar insistentment el canvi els dotze fabricants espanyols de plaques, que l’endemà de l’entrada en vigor de les noves plaques van assegurar que s’estava produint “una autèntica allau” de peticions no tan sols per als cotxes de nova matriculació, sinó també per afegir al vell model, la franja blava europea i la E d’Espanya. Un Mercedes de Lleó rematriculat a Àlaba va ser el 18 de setembre el primer cotxe que va lluir la nova placa, era la E 0000 BBB.

D’aquesta manera el nou sistema de matriculació es convertia en una realitat i naixia una nova polèmica a Catalunya. El president de la Generalitat, Jordi Pujol va qualificar de greu i innecessari que el Govern hagués decidit excloure els distintius autonòmics, que sembla ser que havien pactat amb Convergència i Unió, a judici del Pujol “la decisió només es pot entendre, des de la perspectiva d’una política d’arraconament de tot el que no respon a una idea uniforme d’Espanya”.

La discussió va arribar al Congrés dels Diputats el 19 de setembre on Jordi Jané diputat per CiU va presentar una proposició no de llei per modificar les noves plaques. Una iniciativa que va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris PSOE, CiU, IU, PNB CC i el grup mixt amb un total de 141 vots a favor, però el 169 vots del PP la van rebutjar. Pel PP va defensar la decisió del Govern Manuel Seco, que va culpar als partits nacionalistes de la polèmica i va justificar l’ordre ministerial pel sentit majoritari de la societat i del sector de l’automòbil.

El mateix dia, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots de CiU, PSC i IC-V, una moció demanant al govern espanyol que “revisés” el model adoptat per incloure el distintiu autonòmic. El PP s’hi va oposar i ERC va reclamar la derogació de l’ordre “que imposa la E com a exponent de voluntat uniformadora dels govern de l’estat.”

L’endemà, el 20 de setembre, el president del govern espanyol, José María Aznar que era de viatge oficial a Kosovo, va dir tot rient que ell no estava disposat a discutir de “xapes” i que aquest era “un debat de baix nivell”. Mentrestant el Govern de la Generalitat anunciava que tots els vehicles del parc mòbil de la Generalitat lluirien l’adhesiu amb el CAT al costa de la matrícula oficial. Per evitar incórrer en una infracció greu, l’adhesiu es va situar al costat de la matrícula no al seu interior. Va haver-hi una autèntica competició entre polítics per fer-se retratar posant el CAT a les seves matrícules.

A Catalunya es van distribuir de manera massiva adhesius del CAT per que els conductors que ho desitgessin poguessin mostrar la seva disconformitat amb la normativa. Va ser una campanya iniciada per Òmnium Cultural a la que, posteriorment, es van afegir la pràctica totalitat de diaris catalans que van regalar aquest adhesius amb les seves edicions dominicals. Es calcula que es van distribuir prop d’un milió d’adhesius. Les informacions sobre conductors multats per dur el CAT, inclosos alguns cotxes oficials i els vehicles particulars d’alguns diputats, van ser notícia tot l’any.

La polèmica també va ser present, encara que amb menys força, a les Illes on el Govern, l’Obra Cultural Balear, Unió Mallorquina i el PSM van iniciar diferents accions per rebutjar els distintiu E a les matrícules i van reivindicar també la identificació dels cotxes amb les sigles IB. Mentre que el País Valencià, el Bloc va optar per un distintiu amb l’escut de la Generalitat valenciana. A Euskadi només Eusko Alkartasuna va prendre la iniciativa. El 15 de novembre van anunciar la distribució de 100.000 adhesius amb l’escut de la UE i l’acrònim EUS. La Chunta Aragonesista (CHA) va posar en circulació 10.000 adhesius amb l’acrònim ARA.