Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Obertura de la Conferència de la Terra a Johannesburg

Vídeos Vídeos
La Cimera de la Terra
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Clima, canvi climàtic (96)
Personatges Personatges
Nitin Desai (2)
Thabo Mbeki (21)
Entitats Entitats
Conferència de la Terra (5)
Kremlin (59)
Organització de Països Exportadors de Petroli (39)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Johannesburg (Sud-Àfrica) (12)
98 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Conferència de la Terra de Johannesburg
Medi Ambient
El 4 de setembre del 2002 va finalitzar a la ciutat sud-africana de Johannesburg la Conferència de la Terra, que va reunir representants governamentals de 190 països, a més de comptar amb l´assistència, per primer cop en aquesta mena d´esdeveniments, de responsables de més de 800 empreses de tot el món per prendre nota de les propostes de desenvolupament sostenible que s´hi poguessin fer.

La cimera s´havia iniciat el 24 d´agost sota el compromís genèric de lluitar contra la fam i la pobresa i preservar el medi ambient, tot i que els integrants del Fòrum Alternatiu, organitzat paral·lelament a la cimera pels representants de diverses ONG mundials, van posar de manifest el seu escepticisme sobre l´operativitat i efectivitat dels acords que es poguessin prendre. El tema de fons era l´actitud contrària al protocol de Kyoto que des de sempre havien manifestat els Estats Units i alguns dels països subdesenvolupats, encapçalats per l´Índia, molt interessats a seguir pujant els índexs d´industrialització.

Durant la inauguració oficial, el president de Sud-àfrica, Thabo Mbeki, va demanar a tots els participants un esforç per avançar en la lluita contra les desigualtats, que permetés arribar algun dia a un veritable desenvolupament global sostenible.

En la mateixa línia, el secretari general de la cimera, Nitin Desai, va instar els 190 països participants a esforçar-se per superar l'"apartheid" existent entre països pobres i països rics.

Després de les llargues i complexes exposicions fetes per les diverses comissions científiques dedicades a advertir o refutar els perills de l´anomenat efecte hivernacle –atribuït a l´escalfament del planeta produït per l´emissió constant i acumulativa de gasos contaminants per part de la indústria mundial– i a exposar els efectes negatius que tenia sobre la capa d´ozó i a destacar o relativitzar l´abast dels canvis accelerats generats en el clima per raons similars –atribuïdes a la manca d´una planificació mundial sostenible del desenvolupament–, la cimera va donar la paraula als representants polítics de la comunitat internacional que havien de decidir sobre les mesures concretes a prendre.

Estats Units i pràcticament tots els països productors de petroli, integrats a l´OPEP, més una bona part dels països asiàtics amb economies emergents van evitar apostar per un compromís que afavorís l´augment de producció d´energia neta en detriment de la contaminant, però van acceptar genèricament comprometre´s a incrementar l´ús d´energies renovables, sense fixar terminis ni objectius concrets. Els països assistents, però, van aprovar el Pla d´Acció per al desenvolupament sostenible, orquestrat sobre la base d´uns principis de precaució i responsabilitat, que en realitat deixaven la porta oberta perquè cada país fes una lectura particular de les mesures a prendre. El document consensuat va fixar una sèrie d´actuacions en matèria d´energia renovable, aigua, salut, comerç, substàncies químiques, cooperació i protecció de la diversitat, que suposaven un avenç objectiu respecte al consens assolit a la cimera de Rio de Janeiro del 1992.

Tret d´acceptar modificacions en els temes de producció i comerç agrari que pertoquessin a la Política Agrària Comuna (PAC), la Unió Europea es va posicionar clarament a favor del foment de l´ús de les energies renovables entre els països i les regions membres, i va criticar els arguments de tipus pràctic defensats pels Estats Units i els seus aliats, que apostaven clarament per la industrialització del planeta i una actuació mediambiental a posteriori destinada a compensar els possibles estropells mediambientals generats.

Més enllà de les diferències, la nota positiva de la cimera va ser l´adhesió de Rússia i la ratificació que van fer la Xina i el Canadà del protocol de Kyoto, que havia de permetre, a mig termini, desbloquejar-ne l´aplicació en el conjunt del planeta.