Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'empresari Josep Puigneró es va convertir en el primer de l'Estat a ser condemnat per delicte ecològic

Puigneró acudint a l'Audiència de Barcelona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aigua, recursos hídrics, PHN (298)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Personatges Personatges
Josep Puigneró (11)
Entitats Entitats
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Tejidos Puigneró S.A. (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sant Bartomeu del Grau (1)
202 lectures d'aquest article
313 impressions d'aquest article
La primera condemna per delicte ecològic
Medi ambient
El 26 de febrer de 1997 la sala segona del Tribunal Suprem va emetre la primera sentència que implicava l’ingrés a presó d’un acusat per delicte ecològic. La sentència condemnava l’empresari Josep Puigneró Sargatall, de 66 anys, a quatre anys i dos mesos de presó i al pagament d’una multa de 7,5 milions de pessetes, en considerar-lo responsable d’un delicte contra el medi ambient per no haver depurat les aigües residuals emesses per la seva empresa, Hilaturas y Tejidos Puigneró, de Sant Bartomeu del Grau, provocant la contaminació dels rius Tuta, Sorreig i Ter i greus danys en els aqüífers de la zona.

Els advocats defensors de l’empresari van demanar l’indult per l’acusat, al•legant la seva avançada edat i el seu precari estat salut, a causa de l’arteriosclerosi coronària que patia. També van al•legar en benefici del seu defensat el fet que havia pagat la multa de 7,5 milions de pessetes a que se l’havia condemnat i havia aportat 25 milions de pessetes més en concepte de reparacions dels mal ecològic causat per la seva indústria.

Les peticions, però, no van ser escoltades i el 17 d’abril, en compliment de la sentència, Puigneró va ingressar a la presó de Can Brians de Sant Esteve de Sesrovires, convertint-se en el primer industrial de l’estat en complir una condemna per delicte ecològic. L’ ingrés en presó de l’industrial va provocar fortes reaccions a la comarca, on Hilaturas y Tejidos Puigneró jugava un paper capdavanter en el desenvolupament de la comarca i era considerada la primera tèxtil de Catalunya en capacitat productiva i nombre de treballadors (2.211). El 26 d’abril prop de dues mil persones es van manifestar a Sant Bartomeu del Grau, demanant la llibertat per a Puigneró.

La pressió popular i la proposta de la Junta de Tractament de la presó de Can Brians, van determinar que el 27 de juny l’empresari obtingués el tercer grau penitenciari, que li permetia de passar tot el dia fora de la presó, havent només d’anar-hi a dormir de dilluns a dijous.

El 23 de juliol de 1997, però, l’obertura d’un nou expedient administratiu contra l’empresa de Puigneró, en haver-se detectat nous abocament a la riera del Sorreig, va determinar que el 25 d’agost, el jutjat de vigilància penitenciaria número 2 decidís passar Puigneró al segon grau penitenciari, ingressant de nou a presó, aquest cop al centre de Quatre Camins a la Roca del Vallés.

Josep Puigneró
, pastor i carboner d’ofici, havia muntat la seva empresa el 1950, poc després de complir el servei militar. Començant amb només dos telers, havia bastit una empresa que el 1997 ocupava 2.211 persones, un 4% de la població activa d’Osona, repartides en tres factories situades a Sant Bartomeu del Grau, Roda de Ter i Prats de Lluçanès i facturava prop de 20.000 milions de pessetes anuals. Josep Puigneró, a més, havia estat alcalde de Sant Bartomeu del Grau entre 1979 al 1987, primer en les llistes de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i després, a partir de 1983, en les de la formació Sant Bartomeu Independent.

Josep Puigneró havia estat denunciat per primer cop el 1978 per un ramader que havia perdut una trentena de xais, a la riera del Sorreig. Les següents denúncies per contaminació dels aqüífers van venir de l’Ajuntament de Santa Cecília i l’empresa Aigües de Vic, fins que el 1979, Puigneró va instal•lar una depuradora per les seves aigües residuals, que deu anys després havia quedat obsoleta, el que va motivar les denúncies posteriors que van acabar portant l’empresari a la presó.

En acabar l’any, el 22 de desembre, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va concedir a Puigneró dos permisos extraordinaris de Nadal del 24 al 28 de desembre i del 31 al 6 de gener de 1998 i va prometre la concessió d’un nou règim obert a partir del proper 7 de gener. Per la seva banda, l’empresari havia promès invertir 600 milions de pessetes en la instal•lació d’una nova depuradora, que garantís la transparència dels rius que envoltaven les seves fàbriques.