Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Ramon Margalef

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Clima, canvi climàtic (96)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Ramon Margalef (6)
Entitats Entitats
Creu de Sant Jordi (113)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Medalla Narcís Monturiol (5)
32 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Ramon Margalef (1919-2004)
Medi ambient
L’ecòleg català Ramon Margalef i López va morir el 23 de maig a Barcelona, quan només feia una setmana que havia fet 85 anys.

Nascut a Barcelona el 20 de maig de 1919, de jove va compaginar la feina en una companyia d’assegurances, la Mutua General de Seguros, amb treballs de recerca dels ecosistemes aquàtics ibèrics a l’Institut Botànic de Barcelona.

La qualitat dels seus estudis li va valer una beca, gràcies a la qual, en un parell d’anys, va poder cursar tota la carrera de ciències naturals. Es va doctorar l’any 1951 i va acccedir com a investigador a l’Institut d’Investigacions Pesqueres (més endavant Institut de Ciències del Mar del CSIC), del qual va esdevenir director. El 1967 es va incorporar a la Universitat de Barcelona (UB), on va constituir el departament d’ecologia i va esdevenir el primer catedràtic d’ecologia de l’Estat espanyol, càrrec que va ocupar fins al 1986. Va ser professor emèrit d’aquesta disciplina a la UB fins al 1992.

Margalef va destacar per les seves brillants aportacions en els terrenys de la limnologia (estudi dels llacs i de les aigües continentals), l’oceanografia biològica i l’ecologia teòrica. Però també va fer profitoses contribucions en els camps de l’ecologia humana, l’evolució, la geologia i la biogeografia.

Des de la universitat, va contribuir a formar una generació d’ecòlegs, com Ramon Folch, Narcís Prat, Jaume Terrades i Joandomènec Ros, i va dirigir 36 tesis doctorals entre el 1971 i el 1990.
L’article que va publicar el 1957 sota el títol La teoría de la información en ecología, a les Memòries de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, va ser un punt d’inflexió en la seva carrera i el va projectar cap a l’escenari internacional. En aquest text proposava l’aplicació de mètodes de la teoria de la informació en l’estudi de la diversitat d’un ecosistema. L’any següent va ser traduït a la revista General Systems. Margalef va ser un dels primers científics a dotar l’ecologia d’un marc de referència teòric.

Va publicar prop de 400 treballs, entre llibres i articles. Cal destacar els excel·lents manuals universitaris Ecología (1974), Limnología (1983), La biosfera, entre la termodinámica y el juego (1980) i Teoría de los sistemas ecológicos (1991). Però va ser també autor i editor de nombroses monografies, com Introducción al estudio del placton marino (1950), i de llibres adreçats al gran públic, com L’ecologia (1985) i Planeta azul, planeta verde (1992).

La seva intensa carrera el va fer mereixedor de nombrosos reconeixements nacionals i internacionals, com ara la medalla Prince Albert (París, 1972), el premi Huntsman (Canadà, 1980) –considerat el Nobel del mar–, la Medalla Narcís Monturiol (1983), el premi Santiago Ramon y Cajal (Madrid, 1984), el premi Alexander von Humboldt (Alemanya, 1990), la Creu de Sant Jordi (1997), la Medalla d’Or del CSIC (2002) i, l’any passat, la Medalla d’Or de la Generalitat, convertint-se en el primer científic guardonat amb aquesta distinció.
Margalef, que estava casat i era pare de quatre fills, va ser un dels científics més notables d’aquest país.