Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
L'ONU va editar una publicació amb principis per viure d'una manera sostenible

La contaminació provoca la desaparició de les espècies més sensibles en algunes zones

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aigua, recursos hídrics, PHN (298)
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
Altres catàstrofes naturals: huracans, terratrèmols, erupcions, tsunamis (156)
Clima, canvi climàtic (96)
Demografia, població (95)
Energies renovables i alternatives (41)
Incendis i foc (239)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Reciclatge, residus (43)
Entitats Entitats
Comissió Balenera Internacional (3)
Comissió sobre Desenvolupament Sostenible (1)
Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (2)
Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (2)
Organització de les Nacions Unides (606)
Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (4)
Unió Mundial per la Natura (1)
World Wide Fund for Nature (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
El Caire (Egipte) (27)
Rio de Janeiro (Brasil) (9)
72 lectures d'aquest article
42 impressions d'aquest article
Sembla que tenim problemes
Medi Ambient
L'any 1994 va tenir lloc un esdeveniment que va evidenciar, un cop més, la interrelació entre el medi ambient i el desenvolupament de la població mundial. Al mes de setembre es va celebrar al Caire la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament, on delegacions de 179 països van debatre un pla per frenar el creixement de la població mundial, amb la finalitat d'evitar que les necessitats de la població superessin la capacitat de càrrega de la Terra.
En aquest fòrum es van plantejar qüestions vitals per al nostre futur col•lectiu, com ara quin nombre de persones pot suportar el nostre planeta i quines són les condicions que posen límits al creixement demogràfic. Hi ha diversos limitadors de la capacitat de creixement de la humanitat, però el fonamental és la disponibilitat de suficients aliments per satisfer les necessitats de la població.
Segons el científic Lester R. Brown, hi ha tres limitadors que ja estan alentint actualment la producció d'aliments: la producció sostenible dels caladors oceànics, la quantitat d'aigua dolça produïda mitjançant el cicle hidrològic i la quantitat de fertilitzants que poden absorbir de manera efectiva les varietats de conreu existents.
La falta de control d'aquests i d'altres limitadors pot portar a un desequilibri entre el creixement demogràfic i la capacitat de càrrega de la Terra, com a conseqüència del qual es degradi el medi ambient, es produeixi un declivi econòmic i es creïn seriosos problemes de cohesió social.
Aquests arguments entronquen amb les conclusions de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD), celebrada a Rio de Janeiro (Brasil) el juny del 1992, convocada per l'ONU per tractar els dos grans problemes que ha d'afrontar la humanitat al final del segle XX: el desenvolupament dels països del Tercer Món i el deteriorament del medi ambient global.
En aquest context, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), conjuntament amb la Unió Mundial per la Natura (UICN) i el Fons Mundial per a la Natura (WWF), va editar la publicació Cuidem la Terra, on es defineixen els principis per viure d'una manera sostenible: respectar la comunitat de vida i tenir-ne cura; millorar la qualitat de vida dels éssers humans; conservar la vitalitat i la diversitat de la Terra; minimitzar la destrucció dels recursos no renovables; mantenir-se dins la capacitat de càrrega de la Terra; canviar les actituds i les pràctiques personals; capacitar les comunitats pertenir cura del seu propi medi ambient; promoure un marc nacional que integri el desenvolupament i la conservació; forjar una aliança global.
Aquests principis són els mateixos que inspiren l'Agenda 21, consensuada a Rio, que tot i no tenir caràcter vinculant per als Estats estableix una sèrie d'accions concretes que intenten aturar la destrucció del medi ambient i les desigualtats entre els països. Per seguir la seva aplicació, es va crear la Comissió sobre Desenvolupament Sostenible (CDS) de les Nacions Unides, que va iniciar les seves actuacions l'any 1993.
En la reunió de la CDS del maig del 1994 es va posar de manifest que ja hi havia 103 països que disposaven de comissions nacionals encarregades de planejar estratègies de desenvolupament sostenible.
Un altre dels problemes a abordar era el canvi climàtic. La temperatura de la superfície terrestre va reprendre l'any 1994 l'evolució gradualment ascendent que havia estat seguint durant el segle vint i que havia presentat una inflexió descendent des de l'any 1991, com a conseqüència de l'erupció del volcà Pinatubo. Efectivament, els compostos de sofre emesos en aquesta erupció van formar aerosols que van filtrar la radiació solar a l'estratosfera, i com a conseqüència van provocar un descens de les temperatures.
L'augment de temperatura es pot explicar per l'efecte hivernacle, ocasionat per l'excés de C02 i altres gasos derivats dels processos de combustió generats per les activitats humanes. Aquests gasos s'acumulen a la part baixa de l'atmosfera, i formen una pantalla que impedeix la sortida de les radiacions solars reflectides per la superfície de la Terra. Com a conseqüència, l'energia calorífica d'aquestes radiacions queda retinguda a la superfície terrestre, i en fa augmentar la temperatura.
Aquest increment de temperatures pot ocasionar grans canvis climàtics en totes les regions terrestres. Així, l'any 1994 es va evidenciar el descens de les pluges, que va ocasionar importants sequeres en moltes parts del món. Les onades de calor en aquesta situació de sequera van propiciar importants incendis en punts del planeta molt distants entre si, com Califòrnia, Austràlia, les illes Galàpagos i la península Ibèrica.
D'altra banda, els canvis climàtics, units a factors d'origen humà, han incrementat els processos d'erosió i desertització. Precisament el juny del 1994, sota els auspicis del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, es va acordar un tractat internacional sobre desertificació, amb la finalitat d'aturar aquest procés, que amenaça el sistema de vida d'uns 900 milions de persones.
La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, acordada a Rio, va entrar en vigor l'any 1994, perquè es va aconseguir arribar al nombre de països que l'havien de ratificar. Tot i que el document de la convenció va haver de ser força ambigu en la redacció per poder ser acceptat per tots els Estats participants, molts països han fet ja avenços en les línies que assenyala. Així, l'any 1994 ja van disposar d'objectius planificats respecte a la contenció de l'efecte hivernacle la majoria dels països industrialitzats.
Tanmateix, l'efectivitat real d'aquests plans ha estat molt qüestionada per diverses organitzacions no governamentals (ONG), ja que no concreten l'adopció de mesures políticament problemàtiques, com ara l'augment dels impostos o la reducció de subvencions a determinades activitats emissores de gasos amb efecte hivernacle.
Una via per reduir l'emissió de gasos és el desenvolupament de sistemes d'utilització de fonts d'energia renovable, com la radiació solar o el vent, que no requereixen processos de combustió. En aquest sentit, a mitjans del 1994 hi havia a Europa uns 1.400 megavats procedents de l'energia eòlica, obtinguda mitjançant dispositius similars als tradicionals molins de vent, que transformen la força del vent en electricitat. Els països en desenvolupament també estaven optant per aquestes fonts d'energia, i així, a l'índia, l'any 1994, el govern va posar en marxa un procés de diversificació del subministrament elèctric que incentiva fiscalment els sistemes no contaminants.
Els mars i oceans del planeta estaven sotmesos a tres agressions constants: l'abocament de substàncies contaminants procedents de la indústria i dels assentaments humans; la sobreexplotació pesquera, i el vessament de petroli.
Gairebé totes les substàncies tòxiques i radioactives alliberades per l'home a la natura s'acumulen al mar. Destaquen pel seu alt poder contaminant els metalls pesants, com el plom, el mercuri, el cadmi i l'arsènic, que s'acumulen ràpidament en els teixits dels peixos i de les aus marines. Això pot produir greus alteracions de l'ecosistema marítim, per la mort i desaparició d'espècies, i pot tenir efectes tòxics directament sobre la salut humana, pel consum d'animals contaminats, cosa que ha provocat ja algunes greus epidèmies.
El vessament de petroli és causat habitualment pels vaixells petrolers, tant per les seves operacions de neteja a alta mar com pels accidents que provoquen les conegudes marees negres. El petroli forma una pel•lícula que sura sobre l'aigua, i hi impedeix el pas de la llum solar i l'oxigenació. Com a conseqüència, s'altera tota la cadena tròfica i els éssers vius que no poden emigrar de la zona contaminada moren.
La contaminació està provocant la desaparició en algunes zones de les espècies més sensibles, i globalment una disminució del nombre d'animals marins. Així mateix, els creixents assentaments humans sobre hàbitats litorals afecten els ecosistemes de la zona, i com a conseqüència provoquen la pèrdua de fauna marina mentre, paradoxalment, l'activitat pesquera és cada cop més intensiva.
En el context de les previsions de l'Agenda 21, l'any 1994 va rebre prou ratificacions per entrar en vigor la llei del mar. Tots els països adherits a aquest tractat s'obliguen a respectar diverses convencions sobre els oceans, que, a banda de vetllar pels seus propis interessos comercials, pretenen ser útils per a la protecció dels caladors marítims.
La gran diversitat d'espècies d'éssers vius existents al nostre planeta és el resultat d'un procés d'evolució iniciat fa 4.500 milions d'anys, i constitueix un sistema en el qual cada element contribueix a l'equilibri global. Les activitats humanes estan provocant la desaparició de col•lectius portadors de dotacions genètiques específiques, i fins i tot d'espècies completes, cosa que altera els ecosistemes de què formen part. Com a conseqüència, s'estan reduint el potencial d'adaptació evolutiva i les possibilitats que la humanitat pugui tenir en el futur de triar espècies que li siguin útils pera les seves necessitats.
La Convenció sobre Diversitat Biològica acordada a Rio havia estat ratificada fins al setembre del 1994 per 89 països. Aquest tractat promou la conservació de la biodiversitat i fins i tot reconeix el dret dels països que disposen d'una gran riquesa genètica a cobrar als qui accedeixin a aquest valuós recurs.
Un dels pocs països que complien els compromisos adquirits era Dinamarca, que l'any 1994 va fer un pas històric firmant el 9 de febrer un acord amb el Fons Mundial per la Natura (WWF) en què es comprometia a destinar una part del seu PIB, que arribarà a l'1,5% l'any 2.002, a finançar projectes de conservació de la diversitat biològica.
Una altra acció realitzada l'any 1994 amb l'objectiu de preservar la biodiversitat va ser la creació del santuari antàrtic de balenes, acordada a l'assemblea anual de la Comissió Balenera Internacional (Puerto Vallarta, Mèxic; 26 de maig de 1994), amb l'únic vot en contra del Japó i l'absència de Noruega. Aquest acord delimita una zona on es prohibeix absolutament la pesca de balenes.
Un altre esdeveniment que va tenir lloc l'any 1994 i que posa en evidència la possibilitat d'actuar a tot nivell respectant l'entorn va ser la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern a Lillehammer. Els seus organitzadors, conscients que la infraestructura dels Jocs podia malmetre el medi i de la poca rendibilitat que les instal•lacions podrien tenir després dels Jocs, van optar per un model respectuós amb l'entorn, adaptat als nous conceptes de la sostenibilitat.
Així, per exemple, entre moltes altres actuacions, es va canviar la ubicació d'una infraestructura per respectar una reserva d'aus salvatges, i els materials utilitzats per a la construcció d'instal•lacions eren els que tenien menor impacte ambiental, els que eren reciclables i aquells que en el seu procés d'obtenció provocaven un mínim impacte.