El cardiòleg Valentí Fuster va ser guardonat amb l'edició 1996 del premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica "per les seves rellevants aportacions a la biomedicina, especialment en l'àrea cardiovascu-lar, que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda". Era la cinquena vegada que Valentí Fuster figurava en la llista de seleccionats per optar al premi, i en aquesta ocasió competia amb altres científics de gran prestigi, com l'ecòleg català Ramon Margalef, l'oncòleg Mariano Barbacid, el neurobiòleg Ricardo Miledi i l'equip del jaciment arqueològic d'Atapuerca.
El jurat, presidit per Julio Rodríguez Villanueva, i del qual formaven part el científic català Joan Oro i l'investigador colombià descobridor de la vacuna de la malària Manuel Patar-royo -tots dos premis Príncep d'Astúries-, es va decidir pel candidat que havia rebut el suport de nombroses entitats i personalitats dels àmbits de la ciència, la cultura i la política, com ara la Clínica Mayo, la Universitat de Harvard, el president de la UNESCO, Frederic Mayor Zaragoza, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol.
Casualment, la concessió del guardó es va fer pública el Dia Mundial contra el Tabaquisme, cosa que va motivar que en les seves declaracions Valentí Fuster recordés que aquest hàbit és la principal causa de la malaltia coronària.
En la seva activitat investigadora, Fuster va fer importants aportacions entre les quals destacava l'explicació dels mecanismes que causen l'arteriosclerosi i la trombosi, que aboquen a la malaltia coronària -que es manifesta principalment amb episodis d'atac de cor com l'infart de miocardi i l'angina de pit inestable-. Les seves investigacions sobre la formació de coàguls -o trombes- com a causa d'infart ja van ser la base per determinar els efectes preventius de l'àcid acetilsalicílic -l'aspirina- en la prevenció dels atacs de cor, pels efectes antiagregants plaquetaris d'aquest medicament.
Les aportacions de Fuster en aquest camp van ajudar a comprendre els mecanismes més bàsics, que causen l'infart. Va confirmar el paper dels factors de risc que ja es consideraven clàssics -tabaquisme, hipertensió arterial, colesterol i diabetis-, però va evidenciar que també hi podia haver una causa genètica. Les seves aportacions van obrir un camí decisiu en el diagnòstic i la prevenció de la malaltia coronària, una de les principals causes de mort als països desenvolupats. A Catalunya, era la segona, després de les malalties cerebrals vasculars.
|
