Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
20 de juny: vaga i manifestació, una jornada reivindicativa

Vídeos Vídeos
Vaga general per la reforma de les prestacions
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Atur, ocupació (438)
Conflicte laboral, vaga (241)
Poder legislatiu i lleis (992)
Sindicats (223)
Personatges Personatges
Eduardo Zaplana (164)
Francisco Álvarez-Cascos (68)
Jordi Pujol i Soley (858)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
José María Aznar (620)
Juan Carlos Aparicio (11)
Entitats Entitats
Batasuna (130)
Comissions Obreres (287)
Convergència i Unió (1824)
ELA (4)
Enquesta de la Població Activa (9)
Eusko Alkartasuna (167)
INEM (60)
Languileen Abertzaleak Baztordeak (12)
Parlament de Catalunya (723)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Unió Europea (1018)
Unión General de Trabajadores (292)
Vox Publica (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
91 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Reforma governamental i vaga general
Mercat laboral
El 2002, el mercat laboral espanyol va registrar una reforma de les prestacions per desocupació, una vaga general i uns nivells d´atur desconeguts des del 1993, reflectits en les xifres de l´INEM (9,14%) i de l´EPA (11,74%).

Tot va començar amb l´anomenat decretazo del 24 de maig del 2002, quan l´executiu espanyol va aprovar amb caràcter d´urgència una sèrie de modificacions de la regulació de la desocupació i altres aspectes del mercat laboral que afectaven el pagament dels salaris de tramitació i les prestacions per desocupació per als fixos discontinus, la variació en les condicions de compatibilitat de les indemnitzacions per acomiadament en relació amb el subsidi de desocupació, la introducció de concessions a la cotització pels períodes de vacances, i la flexibilització de les exigències per acceptar una nova ocupació –l´aturat hauria d´acceptar una feina en una altra localitat si tenia oportunitats d´allotjament o bé era a menys de 50 quilòmetres de la seva residència, i l´aturat tampoc podia negar-se a acceptar ofertes en què el salari fos inferior a la prestació que cobrava.

El sindicats van fer sentir les seves protestes, particularment destacades en el tema de l´eliminació dels salaris de tramitació (els que rebien els treballadors entre el moment de l´acomiadament i el moment del judici en el cas dels acomiadaments improcedents), mentre que el ministre de Treball, Juan Carlos Aparicio, defensava la seva la proposta argumentant que les reformes incentivarien els aturats a buscar feina i recalcant que evitarien el frau en impossibilitar que cobressin el subsidi d´atur aquelles persones que no acceptessin cursos de formació.

El primer advertiment sindical va produir-se l´1 de maig, amb protestes convocades pels sindicats arreu de l´Estat amb un objectiu comú: fer front al projecte de la reforma del subsidi de l´atur i demanar protecció per als aturats, un 40% dels quals no rebien cap mena de prestació. Després d´unes infructuoses negociacions entre les parts, els sindicats van convocar una vaga general de 24 hores per al 20 de juny. Era la primera vaga general de la fase de governs populars i la tercera de la història de la democràcia (les dues anteriors van ser sota governs socialistes).

Tot i la irada reacció del president del govern espanyol, José María Aznar, que va retreure als sindicats la inconveniència i la inoportunitat de convocar la vaga la vigília de la cimera de la UE a Sevilla, la vaga va tirar endavant. En els prolegòmens, a Catalunya, la reforma de l´atur va centrar diferents sessions del Parlament de Catalunya i el president de la Generalitat, Jordi Pujol, es va mostrar comprensiu amb la convocatòria, anunciant que CiU s´abstindria en la votació de la reforma si no hi havia canvis en el text, amb la qual cosa no va evitar les crítiques de l´oposició socialista, republicana i comunista, al que qualificaven de connivència entre PP i CiU. Per altra banda, el 17 de juny, el ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, va dictar l´ordre ministerial que fixava els serveis mínims del transport per al 20 de juny. Al País Basc, els sindicats ELA i LAB van convocar la vaga general el dia 19 amb l´objectiu de reclamar un àmbit basc de decisió a més de protestar per la reforma de l´atur, mentre que CCOO i UGT van mantenir la cita del dia 20. ELA i LAB sumaven el suport dels comitès de 715 empreses i amplis sectors de l´administració pública, l´ensenyament i la petita i mitjana empresa. CCOO i UGT tenien el suport de la gran indústria i del transport. Només Batasuna va fer una crida a la vaga del 19 de juny, mentre que PNB i EA van donar llibertat d´elecció als seus seguidors.

Finalment, la vaga general va tenir lloc el dia previst al conjunt de l´Estat, amb un gran èxit de convocatòria (84% dels treballadors a l´Estat, 85% a Catalunya), segons els sindicats, i una pobra resposta general, segons el govern (20% dels treballadors). Altres indicadors reflectien una important caiguda de l´activitat: 23% de disminució de la demanda d´energia elèctrica i 20,8% en gas natural. La jornada va acabar amb 69 detencions a tot l´Estat (16 de les quals a Catalunya), i un total de 1.000 actes “vandàlics o violents’, segons dades del ministeri de l´Interior. La vaga, a més, va donar peu a les intervencions dels partits d´oposició, que van advertir Aznar dels perills de la seva prepotència sobre el conjunt de la societat i van qualificar la jornada de seriós advertiment al conjunt de la seva política en diferents fronts. Una enquesta de Vox Publica publicada en aquelles dates evidenciava que el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero escurçava distàncies respecte al PP, i se situava a tan sols 3,2 punts.

El cert és que el govern Aznar va quedar tocat i va procedir a una remodelació ministerial al juliol (cinc nous ministres i tres canvis de cartera) que va determinar la substitució d´Aparicio per Eduardo Zaplana al ministeri de Treball. El tarannà dialogant i pràctic del que fins llavors havia estat president de la Generalitat Valenciana va propiciar noves negociacions amb els sindicats, que van culminar el 12 de desembre amb la promulgació d´un nou decret de reforma laboral consensuat entre les parts: es mantenien els salaris de tramitació, hi havia les mateixes prestacions de desocupació, l´aturat disposava de 100 dies per trobar feina abans no fos obligat a acceptar-ne una per no perdre els subsidis, es restaurava la protecció per als treballadors fixos discontinus i es retornava la compatibilitat de la indemnització per acomiadament amb el subsidi per desocupació. El nou decret també reconeixia als jubilats més grans de 65 anys el dret a compatibilitzar la percepció d´un salari amb el cobrament de la pensió (llei de jubilació gradual i flexible). En l´acord, va quedar ajornada per a properes negociacions la reforma del PER, que hauria de ser reformulat en termes de renda agrària.