Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Ibex-35

La Borsa de Barcelona va seguir la tònica d'augment de les altres borses occidentals

Les borses occidentals van pujar el 1997

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Borsa, mercats, fons d`inversió (142)
Economia espanyola (471)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Entitats Entitats
Aceralia (1)
Aldeasa (1)
Argentaria (14)
Banc Central Hispano (9)
Banco Bilbao Vizcaya (20)
Fecsa (14)
Fons Monetari Internacional (136)
Pryca (3)
Repsol (33)
Sevillana de Electricidad (3)
Tabacalera (8)
Telefónica (115)
Viscofan (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Corea del Sud (55)
Estat Espanyol (1908)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Frankfurt (Alemanya) (31)
Hong Kong (Xina) (17)
Londres (Regne Unit) (179)
Milà (Itàlia) (27)
París (França) (222)
Zurich (Suïssa) (8)
54 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
L'any de la borsa
Mercats Financers
El 1997 el creixement de les borses va ser una constant a tots els països occidentals i un fenomen particularment destacat als Estats Units. En termes generals la de Londres va enregistrar un creixement d’un 24,6%, la de París un 29,5%, la de Frankfurt un 47,5%, la de Zuric un 57,7% i la de Milà un 57,8%. Als Estats Units, la valoració dels valors en borsa va ser superior al producte anual del país, al voltant dels 8 bilions de dòlars.

Aquesta bona situació de les borses occidentals era un reflex del creixement econòmic assolit i de la inexistència de tensions inflacionistes, a més de la presència d’una bona taxa de liquidesa en els mercats com a efecte de la consolidació d’una important taxa d'estalvi, que defugia les baixes rendibilitats dels actius financers de rendiment fix.

Al llarg de l’any, la tendència es va mostrar contrària en el conjunt de borses asiàtiques, que, sobretot al cap de l’any, van mostrar importants pèrdues, del 42,4% en el cas de Corea del Sud o del 20,3% al Japó, arribant l’efecte negatiu fins a la plaça de Hong Kong, que el mes de juliol de 1997 havia passat a mans xineses. La davallada asiàtica tenia motius de fons, que feien referència a l’estructura preferentment exportadores de les seves economies, emparades, en uns casos, en unes indústries necessitades de permanents inversions que arribaven gairebé sempre per via creditícia, Corea del Sud, d’un teixit industrial molt ample, però d’estructura feble, Tailàndia o Singapur, o en la precarietat dels índexs de consum intern, Japó. A finals d’any, tot això es va traduir en la pràctica fallida de l’economia coreana, que va precisar de la intervenció del Fons Monetari Internacional, o de les suspensions de pagaments registrades per dos dels més importants bancs japonesos. En tots els casos, els efectes sobre la capitalització borsària van ser immediats i van suposar un toc d’atenció per a tota l’economia mundial.

En el cas espanyol, al 1997, la borsa va augmentar un 40,7%. Agafant com a referència els guanys dels trenta cinc valors més capitalitzats del mercat (índex IBEX-35), al 1997 la borsa espanyola va duplicar, pràcticament, els seu valor dels darrers dos anys, destacant el cas de quatre societats -BCH, Tabacalera, BBV, Viscofan (alimentació)- que havien aconseguit doblar el seu valor de cotització només en l’exercici borsari 1997. Les 35 societats de l’IBEX havien tingut una capitalització de 28,2 bilions de pessetes, superant les deu més capitalitzades el bilió de pessetes cadascuna. D'aquestes deu, cinc eren bancs, el que demostrava la preponderància del sistema financer, que representava un 37% de la capitalització de l'IBEX-35.

Altres empreses espanyoles amb importants rendiments el 1997, havien estat les constructores, les de materials de construcció o les immobiliàries. L’efecte benefactor no havia estat, però, tant extraordinari en les del sector elèctric, les d’infrastructures o les assegurances i havia estat negatiu per tres empreses: Fecsa, Sevillana i Pryca.

A més dels factors generals de creixement i liquidesa, en el cas espanyol destacava la solidesa en la marxa de l’economia, la bona gestió governamental en matèria macroeconòmica, que havia facilitat una constant rebaixa dels tipus d’interès i l’absència total d’inflació. Paral•lelament, s’havia produït una bona evolució dels resultats empresarials -que havien augmentat un 18%- i dels dividends -que ho havien fet en un 12%.

El procés de privatització endegat des del govern i el bon estat de sanejament de les empreses que accedien a les ofertes públiques van crear, a més, el coixí instrumental que va acabar afavorint tot el procés de marxa borsària positiva. El 1997, tot això havia suposat una negociació de 1,6 bilions de pessetes, equivalent a les operacions dels darrers cinc anys, la participació de més de quatre milions de persones, i havia afectat essencialment a Telefónica, Aldeasa, Repsol, Endesa i Acelaria. El pes del sector públic a la borsa què el 1992 era del 16,6% havia passat a ser d’un 6% el 1997.

Les anàlisis comparatives del 1997 en relació a d’altres anys permetien encara fer-se una idea més apropada a l’espectacularitat dels resultats obtinguts. Així, destacava el fet que només el 1997 la capitalització borsària espanyola havia estat superior a la del conjunt dels darrers vint anys i que el 1997 s’havien doblat les contractacions del 1996, amb una negociació de més de 20 bilions de pessetes, enfront dels 10 bilions de 1996, els 6,5 bilions de 1995 o els 7,3 bilions negociats el 1994. En síntesi, gràcies a la revalorització de les cotitzacions i a la creixent oferta en el mercat, el 1997 el valor total de les empreses espanyoles que cotitzaven en borsa era de 36 bilions de pessetes, quantitat equivalent al 50% del PIB del país.

D'altre part, els inversors havien tendit a invertir més en accions què en valors de renda fix donada l'important disminució dels tipus d'interès. I cada cop més las famílies dedicaven més part dels seus estalvis als mercats financers, ja fos amb la compra directa de valors o amb la participació en fons d'inversió o en fons de pensions. Els fons d'inversió, per exemple, havien quintuplicat en un any la part del seu patrimoni total, també invertit en borsa: de 431 mil milions de pessetes a 2,1 bilions de pessetes.

A Espanya, les expectatives pel 1998 eren que la rendibilitat de la borsa podia millorar al voltant d’un 15% i semblava que els valors amb més possibilitats de creixement eren els bancs i les empreses en procés de privatització (Tabacalera, Endesa, Argentaria, especialment), a més d'algún altre, com ara Repsol. També les empreses de distribució, les immobiliàries i les de telecomunicacions, mentre els pronòstics més negatius eren per les companyes elèctriques.

Des del punt de vista de la confiança inversora en tot el món occidental, aquest conjunt de dades evidenciaven que les borses estaven trencant els rècords més impressionants dels últims anys. A molts països la borsa havia passat de ser un instrument per conduir l'estalvi cap a la inversió a transformar-se en un important factor de creació de plusvàlues i riquesa. Segons algunes estimacions, en els tres últims anys als Estats Units, el simple augment dels preus de les accions havien generat un surplus de 3.000 bilions de dòlars en els actius d’inversió individual. En els darrers tres anys, i per primer cop de forma consecutiva, la tendència alcista de la borsa havia generat guanys superiors al 20%: el "Standard & Poor's" 500 índex ja havia augmentat un 34% el 1995, un 23% el 1996 i al voltant del 26% el 1997.

Tot plegat tenia importants conseqüències en el comportament de les famílies i de les empreses. El nombre de famílies propietàries de títols, directament o a traves dels fons de pensions, havia crescut de manera molt considerable -més de 50 milions de famílies als Estats Units, per exemple, o una de cada tres famílies espanyoles- i aquestes famílies havien sigut a la vegada els màxims beneficiaris i una important causa del creixement d'un mercat borsari a l'alça. En termes generals, la baixa dels tipus d'interès dels dipòsits bancaris era un important factor en l'augment de la intervenció de les famílies en el mercat i el creixement de la renda i la riquesa a traves de la borsa havia impulsat de forma considerable el creixement de la demanda de consum a l'economia.

En termes globals, però, els economistes eren molt prudents respecte a les previsions de cara a l'any vinent. L’alt nivell en que estaven situades les borses evidenciava, alhora, una gran volatilitat en el valor de les accions. Un altre factor important a tenir en compte a l'hora de valorar el comportament futur de les borses era la capacitat que demostressin les empreses per a continuar generant nivells elevats de beneficis. El comportament dels tipus d'interès i la corresponent substitució entre valors de renda fix i renda variable, així com el ritme de les privatitzacions serien altres factors què condicionaran de forma important el comportament del mercat borsari a l'any 1998.

Finalment, el comportament de les variables macroeconòmiques i la capacitat de les economies per a continuar creixent a bon ritme amb uns nivell d'inflació moderats i un dèficit públic controlat serien elements determinants en el comportament borsari futur. Per últim, el factor asiàtic seria també clau. A finals d’any, tothom preveia que la situació recessiva d'aquells països sobre les economies occidentals serien molt moderats i la situació semblava, de moment, prou controlada com per a no provocar cap daltabaix generalitzat.