Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
Personatges Personatges
Joan Boada (36)
Oriol Pujol Ferrusola (49)
Entitats Entitats
Endesa (76)
Generalitat de Catalunya (1919)
Protecció Civil (29)
Red Eléctrica de España (28)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Girona (61)
61 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Catalunya sota la neu
Meteorologia




El 8 de març del 2010, a les portes de la primavera, Catalunya va quedar blanca. Una tempesta de neu, prevista amb quaranta-vuit hores d’antelació, va posar al límit els serveis d’emergències de la Generalitat i el país va quedar col·lapsat: hospitals, escoles, carreteres i transport públic. I el que va portar més cua: 220.000 abonats es van quedar sense llum durant dies. Va ser la primera nevada important que queia en cotes baixes a Catalunya des de l’any 2001.


La nevada va començar de matinada a la Catalunya interior i, a primera hora de la tarda, la neu quallava també a Barcelona, fet que no havien previst les autoritats. La zona alta de la ciutat es va quedar pràcticament incomunicada i els ciutadans havien de desplaçar-se per la ciutat a peu. Al mateix temps, la neu va tallar les dues principals autopistes del territori i 180 carreteres es van veure afectades. Els punts més conflictius estaven situats a la província de Girona, l’àrea metropolitana de Barcelona i l’autovia A-2 cap a Lleida. Milers de conductors van quedar atrapats dins dels cotxes. Pel que fa als camions, més de 30.000 vehicles de transport pesat van fer nit a la Jonquera, ja que els accessos a França estaven tallats des de primera hora del matí.

A Barcelona, l’alternativa no va ser el transport públic. Els autobusos van deixar de funcionar a les cinc de la tarda i l’únic que va mantenir el servei, i fins i tot el va ampliar tota la nit, va ser el metro. Els trens tampoc van funcionar durant gairebé tot el dia i un miler de persones van quedar atrapades en diversos combois de la línia de Girona. Alguns passatgers van haver de dormir en poliesportius per continuar el viatge al dia següent. Fins i tot Protecció Civil va haver de rescatar 132 persones que es trobaven parades a Sant Martí de Centelles, en una zona de difícil accés. Els gruixos de neu van afectar també serveis bàsics, com els quatre hospitals que van quedar amb els accessos bloquejats, de manera que no hi podia entrar ni sortir ningú. Van ser el Trueta (Girona), Vall d’Hebron (Barcelona), Can Ruti (Badalona) i Hospital General de Catalunya (Sant Cugat). En aquests dos últims, el personal no va poder tornar a casa fins al dia següent.
Alguns centres educatius també es van veure afectats per la nevada. Concretament, 145.812 estudiants (l’11,6%) es van quedar sense classes en 484 escoles i instituts i es van suspendre 608 rutes escolars. Algunes universitats també van tancar les aules.

A les fosques
Més de 145.000 hectàrees de boscos van patir també les conseqüències de la inesperada nevada, ja que el pes de la neu va trencar branques i va fer caure alguns arbres. Les comarques de Girona, però, van patir un greuge afegit. La neu que havia caigut, molt humida, va dipositar-se sobre els cables de terra de les torres d’alta tensió i quatre tones d’aigua i gel van acabar trencant-los, fet que va afectar el transport elèctric de la línia Vic-Juià, que és propietat de Red Eléctrica, però que alimenta diverses xarxes de distribució d’Endesa. Aquestes es van veure també perjudicades per una altra banda. El temporal de neu i vent va tirar a terra trenta-set torres metàl·liques de divuit línies d’alta tensió i va deixar inoperatives catorze subestacions. En total, 266 de les 335 torres de mitjana tensió i 1.500 de baixa tensió es van quedar sense funcionar. La província de Girona es va quedar sense infraestructura elèctrica.
El resultat va ser una gran apagada que va afectar 220.000 abonats. La zona més afectada va ser al sud de la Costa Brava, des de la localitat de Tordera (Maresme) fins a Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà), tot i que hi va haver apagades a la comarca del Gironès, inclosa la capital. La cobertura dels telèfons mòbils també va quedar afectada.

A causa d’aquest incident, moltes llars gironines van estar dies sense llum ni calefacció. Al malestar de la població cal sumar-hi el dels propietaris de comerços i el dels hotels de la Costa Brava, que estaven preparant la Setmana Santa. Durant el mes de març, els preus dels generadors elèctrics es van disparar però tot i així era difícil trobar-ne. Aquesta va ser una solució provisional per a molts negocis, comunitats de veïns i fins i tot municipis. Per la seva banda, Endesa es va comprometre a indemnitzar els afectats amb imports d’entre seixanta i vuitanta euros per dia sense subministrament. Segons la companyia, els treballs de recuperació de les infraestructures van acabar el 30 de juny del 2010 i van suposar una inversió de 60 milions d’euros.

El Govern català va denunciar la manca d’informació facilitada per les elèctriques durant tot el procés. El secretari general del Departament d’Interior de la Generalitat, Joan Boada, va carregar durament contra Endesa des del dia de la nevada quan, a més de l’apagada, també es va haver de tallar l’AP-7 perquè va caure un dels cables trencats a la via. “Hi ha coses que es poden preveure, però no que caigui un cable d’alta tensió sobre la principal autopista de Catalunya”, va dir Boada en defensa a les crítiques que va fer l’oposició del dispositiu d’emergència per la nevada. Oriol Pujol, portaveu de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, els atribuïa “Dèficit de comunicació”. Tot i que el Govern va assegurar no actuar de manera improvisada, el col·lapse del país per la gran nevada va posar l’Executiu en el punt de mira.