Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Alguns cotxes van quedar atrapats al Bruc a causa de la intensa nevada del desembre

Vídeos Vídeos
La gran nevada
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Personatges Personatges
Antoni Subirà (16)
Gabriel Grau (2)
Josep Maria Vidal (1)
Xavier Pomés (48)
Entitats Entitats
Fecsa-Endesa (32)
Red Eléctrica de España (28)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Lleida (75)
Osona (17)
Ripollès (15)
Vallès Occidental (11)
Campdevànol (1)
Cervera (18)
Figaró-Montmany (1)
Manresa (36)
Setcases (2)
Andorra la Vella (Andorra) (15)
Àrea Metropolitana de Barcelona (21)
Dénia (Comunitat Valenciana) (6)
Palma de Mallorca (Illes Balears) (207)
Panticosa (Osca) (1)
124 lectures d'aquest article
49 impressions d'aquest article
Un any de neu i vent
Metereologia
El 2001 va començar i va acabar amb la neu com a protagonista. Si a principis d’any la notícia van ser les morts de diversos muntanyencs als Pirineus, a finals d’any la presència persistent de la neu a les planes centrals de Catalunya i l’extraordinari fred que va fer van tenir grans repercussions en la vida quotidiana de molts catalans. Si el primer cas va generar un debat sobre la necessitat d’incrementar la seguretat a muntanya, el segon va posar en qüestió la capacitat de les administracions per fer front a situacions excepcionals de neu i fred.

Els primer dies de l’any, les muntanyes del Ripollès van ser protagonistes per la mort de 5 muntanyencs a la zona de Campdevànol, sorpresos pel torb, i de dos esquiadors al Costabona, víctimes d’una allau. Els equips de rescat, integrats per Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra i agents de la gendarmeria francesa, van permetre el salvament de Josep Maria Vidal, entre els muntanyencs, i de Gabriel Grau, entre els esquiadors. Per cap d’any, a més, també van morir als Pirineus un monitor d’esquí a Port Ainé en sorprendre’l una allau; un esquiador a Panticosa, Osca, per la mateixa raó; dos joves excursionistes van morir de fred a Setcases, i un jove que practicava el surf de neu fora de pistes a l’estació andorrana de Soldeu- El Tarter. L’increment de la pràctica dels esports d’hivern feia més freqüents els accidents i obligava a insistir en la necessitat de prendre tota mena de precaucions i estar al cas de les informacions meteorològiques abans de plantejar-se qualsevol activitat de muntanya a l’hivern. Els accidents van demostrar també la conveniència que els muntanyencs anessin equipats amb equips radiotransmissors, que permetien una ràpida localització en cas d’accident.

A mitjans de desembre, una onada de fred siberià prèviament anunciada va superar totes les previsions i va portar la neu a gairebé tots els racons de Catalunya, amb especial intensitat a les planes interiors. Com a conseqüència de les nevades, iniciades el divendres 14 de desembre, centenars de vehicles van quedar retinguts a la xarxa viària i milers d’usuaris del transport públic es van veure afectats per retards monumentals. Algunes escoles van haver de suspendre les classes i les autoritats van recomanar que no se sortís a la carretera. Bona part de carreteres van ser tallades, incloses les autopistes A-2 i A-7, i els grans eixos viaris, com la N-II, la C-17 o l’Eix Transversal. A més, va ser obligatori l’ús de cadenes pràcticament arreu. A la situació creada s’hi van afegir nombrosos talls de llum, principalment a l’àrea de Barcelona i a diversos nuclis menors d’altres comarques. Un dels col·lapses viaris més importants va produir-se al túnel del Bruc, quan el trànsit va ser tallat per evitar mals majors. S’hi van trobar involucrats centenars de camions i cotxes particulars, que no van poder circular amb certa normalitat fins a 24 hores després d’iniciar-se la nevada. L’Eix va ser tallat entre Cervera i Manresa, també la carretera que comunicava el Vallès amb Osona, a l’alçada del Figaró, així com d’altres vies col·laterals als principals eixos viaris del país.

La situació va ser especialment preocupant al pla de Lleida, on, tot i que inicialment no semblava la zona més afectada, van passar deu dies amb temperatures sempre sota zero i amb mínimes de fins a quinze sota zero, la qual cosa va fer que no es fongués la neu i que es formessin clapes de gel als carrers i carreteres. Les baixes temperatures van provocar també danys importants a les oliveres, la vinya i els cereals.

En aquest cas, el col·lapse viari i les fallades del sistema elèctric van polaritzar totes les crítiques i es va generar un clima de bel·ligerància entre govern i oposició que va motivar la compareixença a petició pròpia dels consellers d’Interior, Xavier Pomés, i d’Indústria, Antoni Subirà, al Parlament. El primer va recordar els advertiments fets a la població i l’alt nivell de vigilància observat mentre duraven les nevades, tot i reconèixer que el país no estava preparat per afrontar amb normalitat unes inclemències de l’abast registrat i va ressaltar el fet que no hi hagués víctimes a les carreteres. Per la seva banda, Subirà va anunciar l’obertura d’expedients sancionadors contra les elèctriques Fecsa-Endesa i Red Eléctrica Española per la seva possible responsabilitat en les apagades a l’àrea de Barcelona i pel retard en el restabliment del servei en altres zones del país. Els responsables del subministrament van demanar públicament disculpes, a través dels mitjans de comunicació, als usuaris, es van oferir a atendre les reclamacions i es van comprometre a mantenir i millorar la xarxa de distribució.

A més de la neu, també el vent va ser excepcional l’any 2001. Al novembre dos temporals de pluja i vent van afectar tota la costa mediterrània, amb especial incidència a les Illes, on va morir una persona a Palma de Mallorca, i sobre el litoral català i valencià, en què van provocar greus destrosses i la mort d’una altra persona a Dénia. Els vents, d’entre 100 i 140 quilòmetres per hora, van arrancar arbres, instal·lacions elèctriques, paraments industrials i cultius agrícoles, a més d’obligar a cancel·lar diversos vols i produir danys per valor de milers de milions de pessetes.