Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Els Zapatistes van protagonitzar una marxa que els va dur fins a Mèxic D.F.

Articles dependents
Subcomandante Marcos
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Militars, policia, guerrillers (104)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
George W. Bush (404)
Rafael Sebastián Guillén Vicente (13)
Vicente Fox (19)
Entitats Entitats
Exèrcit Mexicà (3)
Exèrcit Zapatista d´Alliberament Nacional (27)
Govern de Mèxic (7)
Govern dels Estats Units (145)
Parlament Federal de Mèxic (4)
Partit Revolucionari Institucional (19)
42 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
La marxa zapatista
Mèxic
L’actualitat de Mèxic l’any 2001 va estar presidida per dos fronts: l’econòmic i comercial, en intensificar-se els acords de col.laboració en comerç de l’acord dels NAFTA amb els Estats Units que tant havien contribuït a potenciar els darrers vuit anys el desenvolupament de Mèxic, i el polític i social, protagonitzat gairebé en exclusiva per la marxa zapatista sobre la capital, que va captar l’atenció de tota la comunitat internacional i que va originar la primera llei de drets i cultura indígena de la història del país.

Les relacions comercials entre Mèxic i els Estats Units van rebre un bon impuls després de la visita a Mèxic del nou president nord-americà, George W. Bush, el mes de febrer. La sintonia entre Vicente Fox i Bush va ser total i va demostrar que compartien molt més que 3.200 quilòmetres de frontera: tots dos provenen de partits conservadors, tenen un explícit esperit empresarial, han estat governadors, són ranxers i els agraden les botes texanes. Els dos presidents es van comprometre a potenciar la creació de comissions bilaterals de seguiment en temes com la immigració, el narcotràfic, l’energia i el comerç. L’esperit d’aquestes comissions va ser també present el mes d’abril en la reunió de països llatinoamericans celebrada al Quebec amb motiu de la III Cimera de les Amèriques, en què es va acordar estendre a tot el continent a partir del 2005 el Tractat de Lliure Comerç que Mèxic mantenia amb els Estats Units.

La marxa de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional, en reivindicació dels drets de les 56 ètnies i els deu milions d’indígenes que habiten el país, va començar el 25 de febrer i va recórrer 3.000 quilòmetres passant pels Estats de Chiapas i Oaxaca fins a arribar l’11 de març a Mèxic D.F. El pas de l’anomenat zapatour per totes les capitals del país va ser motiu d’un gran suport popular, tot i que el seu principal líder, el misteriós Subcomandante Marcos, que viatjava en un autobús flanquejat per vuit motoristes, cinc vehicles policials, cinc furgonetes i camions plens a vessar de militants encaputxats, no ho era.

A Mèxic D.F. Marcos va rebutjar d’entrevistar-se amb el president Fox i va pronunciar un discurs davant del palau de la República en què carregava contra el govern i exigia l’aprovació d’una nova llei sobre els drets i la cultura indígenes. A finals de març, quatre comandants de l’EZLN i tres representants del Congrés Nacional Indígena van intervenir al Parlament mexicà, sense el Subcomandante Marcos, per exposar la seva visió del problema. En reconeixement de la causa, el president mexicà va ordenar l’alliberament de 13 dels 19 simpatitzants empresonats i va tancar 5 dels 7 assentaments militars que hi havia a Chiapas.

A finals d’abril, el Parlament federal va aprovar una llei de drets i cultura indígena, que va ser avalada pels Parlaments dels trenta-un Estats que formen el país. Tot i l’avenç assolit, l’EZLN i la majoria d’organitzacions indígenes van criticar el nou text legal en considerar que no respectava el projecte elaborat per la Comissió Legislativa de Concòrdia i Pacificació (Cocopa) el 1996 i que no satisfeia els drets bàsics a l’autonomia pel fet que no definia els mecanismes per exercir-la, no reconeixia els indígenes com a subjectes de dret públic ni admetia el territori de les seves comunitats, la qual cosa impossibilitava que gaudissin de la titularitat d’explotació dels recursos naturals existents a les seves terres.