Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Michael Johnson

Article de referència:
Els Jocs Olímpics del Centenari
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atletisme (118)
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Carl Lewis (11)
Frank Fredericks (2)
Joe de Loach (1)
Michael Johnson (12)
Mike Marsh (2)
Pietro Mennea (3)
Ruth Owens (1)
Entitats Entitats
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Jocs Olímpics de Berlín (2)
Universitat de Baylor (EUA) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Atlanta (EUA) (22)
17 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Michael Johnson
L'1 d'agost de 1996 és la data en què Michael Johnson va córrer els 200 metres més ràpids de la història: 19,32 segons. Feia disset anys, des del 12 de setembre de 1979, que el rècord de l'italià Pietro Mennea (19,72) no havia estat superat, malgrat els intents de Carl Lewis, Joe de Loach, Mike Marsh i Frankie Fredericks.

Johnson, a més, havia batut el seu propi rècord mundial en 34 centèsimes i havia guanyat la carrera de 400. Va ser, indiscutiblement, el rei dels Jocs d'Atlanta, amb un palmarès esportiu de primera fila: 57 carreres sense perdre en els 400 metres, dos rècords del món de 200, doble campió mundial en aquestes distàncies (1995 i 1996) i doble campió olímpic en 200 i 400, una gesta única en l'apartat olímpic masculí.

Michael Johnson, nascut a Dallas (Texas) el 13 de setembre del 1967, era el cinquè i últim fill que van tenir un camioner i una mestra. La seva carrera esportiva va començar quan va obtenir una beca a la Universitat de Baylor. El fet de tenir les cames un pèl curtes el va obligar a esforçar-se molt en els entrenaments per superar aquest handicap, i va aconseguir una tècnica especial de carrera amb la que aconseguia mantenir un màxim de 8 dècimes de segon el peu recolzat a terra en cada pas, una dècima menys que la que necessitaven els millors corredors, i ser capaç de rodar al mateix ritme tota una carrera sense perdre potència.

Durant els Jocs d'Atlanta, Johnson va dur sempre al damunt la carta en què Ruth Owens, la viuda de Jesse Owens (quatre medalles d'or a Berlín'36). li deia que s'havia emocionat en veure'l batre el rècord dels 200 en les proves de selecció olímpica al juny.