Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Michelle Smith

Article de referència:
Els Jocs Olímpics del Centenari
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Natació (62)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Erik de Bruin (1)
Kristin Otto (3)
Michelle Smith (3)
Entitats Entitats
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
Jocs Olímpics de Seül (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Atlanta (EUA) (22)
70 lectures d'aquest article
42 impressions d'aquest article
Michelle Smith
Cap irlandesa havia guanyat mai una medalla d'or de natació en uns Jocs fins que Michelle Smith se'n va endur quatre, tres d'or i una de bronze, en una setmana, i va quedar a una sola medalla d'igualar el rècord de l'alemanya Kristin Otto.

Malgrat algunes acusacions de dopatge provocades pel fet que el seu marit, el llançador de disc Erik De Bruin havia estat condemnat per consum d'anabolitzants, Smith va passar totalment neta els controls. Els seus oponents no trobaven normal que una nedadora que havia passat desapercebuda fins als 26 anys hagués fet una progressió tan espectacular.

Michelle Smith va néixer el 16 de desembre de 1969 com a Michelle Nic Gabhann a Rathcoole, a prop de Dublín, i va fer els seus estudis primaris en una de les primeres escoles de parla gaèlica que havia organitzat el govern d'Irlanda per recuperar la llengua del país. "Llavors -va confessar en una entrevista que li van fer a Atlanta, amb motiu de la consecució de les medalles-, vaig aprendre a estimar la meva llengua i a sentir-me orgullosa del meu país, de la meva història i de la meva cultura."

L'afició a nedar li va sorgir de ben petita al costat del mar, aprofitant les estades que la família feia a Wexford, on tenien una casa d'estiueig. La seva capacitat per a la natació li va valer una beca al Terenure College, on va començar a entrenar-se professionalment. A catorze anys va participar en el primer Campionat Europeu júnior que es va celebrar a Luxemburg. El 1985 es va qualificar en els Campionats Europeus sènior i va ser seleccionada per anar als Jocs de Seül del 1988. Als Jocs de Barcelona va tenir una actuació discreta, i no va ser fins Atlanta que la seva carrera va fer una explosió particular.