Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
L'expresident Milosevic va desafiar el tribunal que l'havia de jutjar en les seves compareixences

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte dels Balcans- Guerra de Bòsnia (300)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Militars, policia, guerrillers (104)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Amir Kubura (3)
Biljana Plavsic (18)
Carla del Ponte (16)
Dragan Obrenovic (2)
Enver Hadzihasanovic (3)
Hashim Thaci (4)
Ibrahim Rugova (24)
Mehmed Alagic (1)
Milo Djukanovic (5)
Mirko Norac (2)
Momcilo Krajisnik (7)
Radislav Krstic (4)
Richard May (4)
Slobodan Milosevic (155)
Vojislav Kostunica (27)
Entitats Entitats
Exèrcit d´Alliberament de Kosovo (35)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Partit Democràtic Socialista (Montenegro) (2)
Tribunal Penal Internacional (93)
51 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
Milosevic al tribunal de l’Haia
Slobodan Milosevic, expresident de Sèrbia i expresident de la República Federal de Iugoslàvia, i considerat per la justícia internacional com el màxim responsable de totes les atrocitats comeses en les guerres balcàniques que van devastar la regió la darrera dècada del segle, va ser detingut a la seva residència de Belgrad el primer d’abril del 2001 i lliurat al Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia pel govern de Vojislav Kostunica el 29 de juny.

Milosevic va ser empresonat al centre penitenciari de Sceveningen, a l’Haia, i va comparèixer davant el TPI el 3 de juliol. En aquesta primera compareixença es va mostrar prepotent i desafiant, va rebutjar els advocats que li va oferir el tribunal, al qual va qualificar d’il.legal, va negar tots els càrrecs presentats per la fiscal Carla Del Ponte (crims contra la humanitat, neteja ètnica i genocidi a Bòsnia, Croàcia i Kosovo, respectivament) i va acusar l’OTAN d’haver-lo intentat assassinar durant el bombardeig de Iugoslàvia. Milosevic va mantenir aquesta actitud fins a la seva última i quarta compareixença de l’any, l’11 de desembre, en què el tribunal, presidit pel britànic Richard May, va decidir que el judici contra l’expresident iugoslau s’obriria el febrer del 2002.

Durant l’any també van ser capturats, lliurats, processats o condemnats altres criminals de les guerres balcàniques, mentre van continuar les pressions sobre la Republika Srpska perquè lliuressin a l’Haia els excaps polític i militar dels radicals serbobosnians, Radovan Karadzic i Ratko Mladic. El gener, l’expresidenta serbobosniana Biljana Plavsic, de 71 anys, va comparèixer voluntàriament davant el Tribunal Penal Internacional (TPI), que li va atorgar la llibertat provisional el mes d’agost fins a la celebració del seu judici el 2002. El febrer, el govern croat va lliurar al TPI el general retirat Mirko Norac, sospitós de crims de guerra contra civils serbis el 1991. L’abril van comparèixer els exdirigents serbobosnians Momcilo Krajisnik i Biljana Plavsic, acusats també de crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia. El mateix mes, tropes de la Kfor van detenir un dels responsables de la matança de Srebrenica, Dragan Obrenovic i a l’agost els generals bosnians retirats Mehmed Alagic i Enver Hadzihasanovic i el coronel en actiu Amir Kubura. Així mateix, a l’agost el TPI va condemnar el serbobosnià Radislav Krstic a 46 anys de presó per genocidi, en la que va ser la primera condemna que emetia el tribunal per a l’antiga Iugoslàvia.

Però els enfrotaments interètnics no eren només cosa del passat. La guerra civil esclatada a Macedònia a principis d’any entre la guerrilla albanesa de l’UÇK i el govern de Skopje va alertar de nou la comunitat internacional. La ràpida acció diplomàtica de la Unió Europea, que va propiciar un acord polític entre les parts i l’enviament de tropes internacionals, va posar fi al conflicte el tercer trimestre de l’any amb unes garanties de representació política i cultural de la minoria albanesa en el govern, les institucions i les forces de seguretat del país.

Malgrat les tensions, la vida política institucional s’anava normalitzant de mica en mica a la zona, com ho demostra el fet que durant el 2001 se celebressin eleccions democràtiques a Montenegro i Kosovo. El 22 d’abril la coalició formada pel Partit Democràtic Socialista (DSP) del president Milo Djukanovic i el Partit Socialdemòcrata (SDP) va guanyar les eleccions parlamentàries celebrades a Montenegro, amb el 42,5% dels vots i 35 escons enfront del 40,67% i els 33 escons del bloc proiugoslau.

El 17 de novembre van tenir lloc a Kosovo les primeres eleccions generals després de la guerra del 1999, que, amb una participació del 63% (46% entre la minoria sèrbia), van ser guanyades amb un 46,29% dels vots per la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), d’Ibrahim Rugova, seguida de l’UÇK, dirigida per Hashim Thaçi, amb un 25,54% i de la coalició sèrbia Povratak, amb un 10,97%.