Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Miquel Batllori, un dels intel·lectuals catalans més prestigiosos, va morir a Sant Cugat el 9 de Febrer.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Historiadors i arqueòlegs (35)
Personatges Personatges
Arnau de Vilanova (2)
Miquel Batllori (16)
Ramon Llull (11)
Entitats Entitats
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi (4)
Creu de Sant Jordi (113)
Medalla d`Òr del Parlament de Catalunya (3)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Premio Nacional de Historia (2)
Premio Nacional de las Letras (17)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
29 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
La desaparició d’un savi
Miquel Batllori
El 9 de febrer del 2003 va morir als 93 anys a la residència del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, on vivia, l’historiador, jesuïta i teòleg Miquel Batllori, considerat com el savi més prolífic i de més projecció internacional de la cultura catalana del moment.

Durant els seus 74 anys de vida religiosa, la major part de la qual vinculada al Vaticà, Batllori va ser un estudiós i investigador de la història catalana a través dels segles, aprofitant el coneixement i l’accés directe que tenia als arxius eclesiàstics de Roma. La seva vasta obra aprofundeix en aspectes particulars de la historiografia catalana i demostra la gran empremta deixada per la cultura catalana en l’evolució política i religiosa d’Europa. A través de l’obra de Batllori es pot resseguir, en l’anàlisi de documents autògrafs d’època, l’evolució de les sempre difícils relacions entre Catalunya i el Vaticà, la forta influència històrica de la monarquia francesa sobre la Santa Seu, els moments àlgids per al català del regnat dels Borja al Vaticà i la crisi de l’anomenat cisma d’Occident. Per aquestes i altres recerques, Batllori va arribar a ser considerat el primer especialista mundial en vaticanisme medieval i modern, i també una peça indefugible del coneixement de la diplomàcia i la política catalana dels segles XIII al XVI. Però el rigor i l’excel·lència dels seus treballs no li van permetre esdevenir un autor conegut pel gran públic, tot i el predicament aconseguit entre els especialistes i estudiosos de la seva obra.

El 23 de maig del 2002 va rebre un gran homenatge en presència de totes les forces vives del país a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona en un acte sense precedents, en el qual va ser investit doctor honoris causa de forma simultània per onze universitats de l’àmbit de la llengua catalana. El mateix any també va rebre la distinció papal de la creu Pro Ecclesia et Pontifice.

Miquel Batllori i Munné va néixer a Barcelona el 2 de setembre del 1909, fill de mare cubana i pare català. La seva família li va transmetre una cultura humanística, el gust per la lectura i l’art, i també un profund sentit religiós. Alumne dels jesuïtes des de la primària, va ingressar al noviciat de Gandia el 1918, i el 1928 es va llicenciar en història i en dret a la Universitat de Barcelona.

Membre de la Companyia de Jesús, quan l’orde va ser dissolta per la Segona República espanyola, Batllori va marxar cap a Avigliana (Itàlia), on va estudiar filosofia i teologia. De retorn a Espanya, el 1939 es va llicenciar en teologia a Oña (Castella) i el 1940 va ser ordenat sacerdot a Barcelona i destinat a Mallorca. Però el 1947 es va instal·lar a Roma, va ingressar a l’Institut Històric de la Companyia de Jesús i en va ser el director entre el 1954 i el 1958. Professor de la Facultat d’Història de la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma entre el 1955 i el 1980, i director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús del 1954 al 1957, també va dirigir l’Archivum Historicum Societatis Iesu entre el 1951 i el 1969.

A l’etapa romana, del 1947 al 1980, va consolidar la faceta d’investigador, i durant el franquisme va mantenir contactes amb l’oposició clandestina democristiana i amb catalans exiliats. Com a historiador es va especialitzar en l’Edat Mitjana, la família Borja, Ramon Llull, Arnau de Vilanova, l’Humanisme i el Renaixement, la independència d’Amèrica i les relacions entre l’Església i l’Estat durant la Segona República. En tots aquests anys, la seva obra, publicada en diverses llengües, va superar els 200 títols i es va centrar en la història de la cultura europea i de l’Església, en la relació entre Catalunya i Europa i en l’Edat Moderna.

De retorn a Catalunya, el 1993 va començar a publicar la seva obra completa, que va acabar el gener del 2003, pocs dies abans de morir, al corregir les galerades de l’últim volum. Anteriorment, la seva obra historiogràfica havia estat distingida al llarg dels anys amb nombrosos guardons, entre els quals figuraven: la Creu de Sant Jordi (1982), la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio (1984), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1985), el Premi Nacional d’Història (1988), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1990) i el premi Príncep d’Astúries de les ciències socials (1995). Miquel Batllori també va rebre la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya i el Premio Nacional de les lletres concedit pel ministeri espanyol d’Educació i Cultura. Eren uns reconeixements afegits als molts que ja havia rebut per la ingent tasca desenvolupada com a estudiós de la història i profund coneixedor de les fonts, molt especialment de les vaticanes, de les quals se’l considerava el més gran especialista mundial. Soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid, va rebre nombrosos doctorats honoris causa, a més del col·lectiu concedit per les universitats dels Països Catalans el 2002.