Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Miquel Roca Junyent

Article de referència:
La batalla per Barcelona
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Anna Segarra (1)
Joan Baptista Roca i Caball (1)
Miquel Roca Junyent (52)
Narcís Serra (73)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Assemblea de Catalunya (14)
Congrés dels Diputats (476)
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Convergència i Unió (1824)
Front Obrer de Catalunya (6)
Minoria Catalana (1)
Operació Reformista (1)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Unió Democràtica de Catalunya (194)
Universitat de Barcelona (193)
Virtèlia (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Catalunya (2926)
Barcelona (3483)
Bordeus (França) (12)
58 lectures d'aquest article
420 impressions d'aquest article
Miquel Roca Junyent
El dimarts 27 de desembre de 1994, Miquel Roca Junyent, portaveu de CiU al Congrés de Diputats des del 1979, va renunciar públicament a la seva condició de diputat. Miquel Roca se n'anava per presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions del 1995.

Miquel Roca i Junyent va néixer el 20 d'abril de 1940 a Cauderan, a prop de Bordeus, on estava exiliada la seva família. El seu pare, Joan Baptista Roca i Caball, va ser un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya.

L'any 1941 la família va tornar a Barcelona, i Roca va fer els seus estudis primaris a l'escola Virtèlia i els universitaris a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Allí va encetar la seva militància al Front Obrer de Catalunya (FOC), que va durar del 1961 al 1969, per passar després a inscriure's en el moviment antifranquista conduït per l'Assemblea de Catalunya. Des del 1962 va ser professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona, fins que el van expulsar el 1966 -juntament amb 68 professors més- per la seva militància antifranquista.

Com a advocat, va compartir despatx amb Narcís Serra, es va especializar en qüestions urbanístiques i va participar en l'elaboració del pla de la Ribera. A començaments dels setanta, Roca es va anar decantant cap a posicions de centre i l'any 1974 va fundar, juntament amb Jordi Pujol, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), on va arribar al càrrec de secretari general adjunt l'any 1976. L'any 1977 va ser escollit diputat i membre de la comissió constitucional, que l'any 1978 va redactar la Constitució espanyola.

L'any 1979 també va participar en la ponència de redacció de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquell any va repetir com a diputat a les generals, i va esdevenir portaveu de Minoria Catalana, càrrec que va revalidar en totes les altres convocatòries d'eleccions generals.

A les eleccions del 1986 es va presentar com a líder de l'anomenada Operació Reformista, que pretenia exportar les posicions centristes de CDC a la resta de l'Estat. L'operació va ser un fracàs total, i des de llavors la posició de Roca va quedar afeblida dintre del partit.

El 1993 va voler jugar fort la carta de la coalició amb el PSOE, però novament no va aconseguir el seu objectiu, ja que CiU es va decantar per donar només suport parlamentari als socialistes.

El 1994 Miquel Roca va decidir entrar en la lluita per l'alcaldia de Barcelona, una lluita que si la guanyava li permetria tenir un càrrec al poder executiu per primer cop a la seva vida.

Miquel Roca es va casar amb Anna Segarra, i l'any 1994 tenia quatre fills, Helena, Agnès, Berta i Joan, i dos néts.