Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Gianni Versace amb la seva germana Donatella després de la presentació d'una de les seves últimes col·leccions

Lady Di i Elton John al funeral de Gianni Versace

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Moda, passarel·la (24)
Personatges Personatges
Allegra Beck (1)
Andrew Cunanan (1)
Antonio D`Adamo (1)
Daniel Beck (1)
Donatella Versace (3)
François Léger (1)
Gianni Versace (5)
Pablo Ruiz Picasso (21)
Santo Versace (2)
Entitats Entitats
Versace (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Miami (Florida, EUA) (20)
52 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
La mort de Gianni Versace
Moda
El 15 de juliol de 1997 va morir assassinat de dos trets al clatell davant la porta de la seva mansió de Miami, Florida, el dissenyador de moda italià Gianni Versace, que gaudia d’una residència en el barri més luxós d’aquesta ciutat nord-americana des de principis dels anys noranta.

Versace va ser traslladat immediatament al Jackson Memorial Hospital de Miami, però ja va ingressar cadàver. Inicialment, la policia va sospitar de la participació de grups mafiosos en l’assassinat, però, aquesta hipòtesi va ser descartada en conduir les investigacions d’una forma clara cap a la pista de l’assassinat, un prostitut d’origen filipí Andrew Cunanan, de 27 anys, molt conegut en els ambients gais de Sant Diego i Sant Francisco. La tesi va quedar confirmada el 25 de juliol després que la policia trobés el cos de Cunanan es una casa flotant de Miami Beach i els metges forenses certifiquessin el seu suïcidi pel sistema de tirar-se un tret al cap.

Gianni Versace va néixer el 2 de desembre de 1946 a Reggio Calabria i era fill d’un comerciant de roba i d’una modista que comercialitzava els seus dissenys al negoci familiar.

L’ambient familiar i la fascinació que el món de l’alta costura exercia sobre Versace van determinar clarament la seva professionalització en el sector. Així, el 1972 es va traslladar a Milà, on va entrar en relació amb les firmes de moda més prestigioses d’aquell temps, Callaghan, Complice i Genny.

Versace va saber imprimir ben aviat el seu geni al prêt-a-porter que s’estava imposant en aquells anys i el 1975 va presentar la seva primera col·lecció, sota el patrocini de la firma Complice. L’èxit fou tant rotund que li va obrir, de cop, les portes del mercat nord-americà, un dels principals consumidors de la indústria tèxtil italiana.

El 1978 va obrir la seva primera botiga a la Via della Spiga de Milà, el veritable centre neuràlgic de la moda italiana, des d’on va anar creant un estil propi i diferenciat, presentant a les passarel·les unes col·leccions de línies més aviat clàssiques de formes, però molt agosarades de colors, el vermell o el blau, eren els seus preferits, i de materials, fent servir el llautó i els daurats. Als anys vuitanta, quan ja havia consolidat una posició en el mercat italià i europeu, les seves propostes van guanyar en atreviment: acabats metàl·lics i dissenys inspirat en l’antiga Grècia. També pantalons ajustats, minifaldilles, vestits escotats, imperdibles, i així fins a una completa gamma de guarniments, molt apreciada ja en el mercat nord-americà i, especialment, en el Hollywood d’aquells anys i en la indústria del rock.

Tota aquesta capacitat de creació va determinar el seu pas a fabricant, sense deixar mai, però, de dissenyar les seves creacions. A principis dels anys noranta, va crear, juntament amb els seus germans, Donatella i Santo, una indústria que el 1996 facturava 134.000 milions de pessetes, i donava feina a 5.000 persones. Versace també va tenir cura de controlar la distribució de les seves creacions, creant un sistema de franquícies de gran èxit, amb 345 botigues especialitzades en el seu prêt-a-porter a tot el món, més unes altres 2.600 boutiques, que comercialitzaven marques addicionals com Istante, Versus i Jeans Versace; en síntesi tot un imperi que, en el moment de la seva mort, estava valorat en 60 milions de dòlars.

Segons va deixar estipulat Versace l’hereva de tot aquest imperi va ser Allegra Beck, la filla d’onze anys de la seva germana Donatella. Al seu nebot, Daniel Beck de vuit anys, l’altra fill de Donatella li va deixar totes les seves col·leccions d’art, que contenien peces molt valuoses de pintors com Pablo Picasso o François Léger. A Antonio D’Adamo, el seu company sentimental, li va garantir un taló mensual per valor de 30.000 dòlars durant tota la seva vida, a més de reconèixer-li el dret a viure en qualsevol de les propietats que tenia a Molttrasio, Milà, Miami o Nova York. L’herència no contemplava cap llegat específic pels seus germans, Santo i Donatella, que disposaven, respectivament, del 35% i el 20% de l’empresa.