Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 incl˛s continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notÝcies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Evoluciˇ de la distribuciˇ de la producciˇ mundial

Evoluciˇ de les macromagnituds de les grans zones de l'economia mundial

Michel Camdessus. director executiu del Fons Monetari Internacional

Previsions del FMI

Fes-ho c˛rrer Fes-ho c˛rrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atur, ocupaciˇ (438)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Pobresa, desigualtats (147)
Entitats Entitats
Fons Monetari Internacional (136)
Indrets geogrÓfics Indrets geogrÓfics
└frica (23)
AmŔrica del Nord i Central (13)
└sia (17)
Europa (194)
Oceania (3)
AmŔrica Llatina (3)
Pr˛xim Orient (Orient MitjÓ) (52)
36 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
Recuperaciˇ i persistŔncia de les desigualtats
Mˇn
El balanš global de l'evoluciˇ de l'economia mundial durant l'any 1996 va ser bÓsicament positiu. Els desequilibris monetaris i financers de l'any anterior s'havien apaivagat, i l'amenaša d'una crisi financera s'havia allunyat. S'havien redu´t els principals desequilibris comercials, s'havien controlat les tensions inflacionistes, s'havia produ´t una certa represa econ˛mica als pa´sos mÚs afectats per l'alentiment o la recessiˇ, els tipus de canvi de les principals monedes havien tendit a estabilitzar-se, i els fluxos de capitals cap als pa´sos emergents no s'havien redu´t.

Mentre que els Estats Units havien aconseguit mantenir el seu ritme de creixement sense que es confirmÚs un rebrot de la inflaciˇ, el Japˇ semblava haver continuat la represa econ˛mica iniciada a finals de l'any 1995. Diversos pa´sos de l'Europa de l'Est havien mostrat bones perspectives, i als pa´sos asiÓtics emergents s'havia donat un nou any de creixement elevat, mentre que a l'AmŔrica Llatina hi havia pa´sos amb una activitat ascendent i d'altres amb una de descendent, si bÚ en tots semblaven confirmar-se els progressos en la lluita contra la inflaciˇ. DesprÚs d'anys de recessiˇ, semblava que el PIB per cÓpita tambÚ havia progressat a l'└frica. Tot plegat suposava un creixement del comerš exterior desprÚs de la moderaciˇ de l'any anterior.

Tanmateix, a Europa la recuperaciˇ econ˛mica no acabava d'arrencar, i la taxa de desocupaciˇ continuava sent molt elevada. Amb uns estrictes programes d'ajust i sanejament de les finances p˙bliques, els pa´sos europeus no aconseguien corregir els efectes recessius de les polÝtiques monetÓries restrictives dels anys anteriors, tot i la seva important suavitzaciˇ el 1996.

Segons les dades proporcionades pel Fons Monetari Internacional (FMI), el creixement del PIB en el conjunt de l'economia mundial hauria estat del 3,8% el 1996, una xifra lleugerament superior a la del 1995, amb un 2,3% als pa´sos industrialitzats, un 6,3% als pa´sos en desenvolupament i un 0,4% als pa´sos en transiciˇ, xifres que en tots els casos eren superiors a les de l'any anterior.

Tanmateix, aquestes xifres amagaven diferŔncies importants entre pa´sos, ja que el creixement del PIB es va situar al voltant del 2,4% als Estats Units, al 3,5% al Japˇ (molt per sobre de les xifres de l'any anterior) i a I'l,6% a la Uniˇ Europea (clarament per sota de la xifra del 1995). TambÚ en el cas dels pa´sos en desenvolupament hi va haver diferŔncies: el creixement va ser superior a l'└sia que a l'└frica o a l'AmŔrica Llatina.

La inflaciˇ va continuar en una lÝnia de moderaciˇ, tant als pa´sos industrialitzats (2,3% el 1996), com als pa´sos en desenvolupament (del 19,8% el 1995 al 13,3% el 1996) i als pa´sos en transiciˇ (del 128,0% al 41,3%). Aquestes xifres amagaven, per˛, importants diferŔncies entre pa´sos: 0,2% al Japˇ, 1,6% a Alemanya, 2,8% als Estats Units, 3,9% a ItÓlia i 3,4% a Espanya, en el cas dels pa´sos industrialitzats. En els pa´sos en desenvolupament, la disminuciˇ de les tensions inflacionistes semblava superior a l'└frica que a l'└sia o l'AmŔrica Llatina, i era molt important en el cas dels anomenats pa´sos en transiciˇ. La taxa d'atur va ser molt mÚs elevada a la Uniˇ Europea (11,4%) -amb l'espectacular 22,6% d'Espanya-que als EUA (5,6%) i al Japˇ (3,5%).

De cara al futur, l'FMI preveia un creixement del 4,1% el 1997, amb una millora significativa respecte al 1996, especialment a la Uniˇ Europea i als pa´sos en transiciˇ, mentre que es preveia un manteniment de la situaciˇ als Estats Units i als pa´sos en desenvolupament i un empitjorament en el cas del Japˇ.
Pel que fa als moviments de capitals, la persistŔncia en el sanejament de la situaciˇ financera als principals pa´sos d'AmŔrica Llatina i la bona situaciˇ del conjunt dels pa´sos asiÓtics en desenvolupament havia suposat l'˙ltim any el manteniment dels fluxos de capitals cap als pa´sos en desenvolupament i, mÚs especialment, als anomenats emergents, una tendŔncia que es podia confirmar de nou l'any segŘent.

Un dels grans desafiaments de l'economia mundial dels anys anteriors havia estat el sanejament de les finances p˙bliques, especialment als pa´sos industrialitzats i, niÚs concretament, als de la Uniˇ Europea. L'alentiment de la conjuntura econ˛mica havia frenat el creixement dels ingressos fiscals, cosa que, juntament amb el manteniment d'un increment de les despeses p˙bliques, especialment les lligades als interessos del deute p˙blic i a les transferŔncies socials, havia fet augmentar de forma continuada els dŔficits p˙blics i el nivell d'endeutament en una gran part dels pa´sos industrialitzats. De cara al 1997, no semblava que la prevista recuperaciˇ econ˛mica haguÚs de tenir uns efectes immediats sobre els dŔficits, que, per si mateixos, tenien un component estructural.

Als pa´sos industrialitzats, semblava que el Japˇ havia sortit per fi de l'estancament que en els tres anys anteriors havia afectat el creixement i la inversiˇ, i als Estats Units es detectava un creixement moderat i no inflacionista, igual que a la Gran Bretanya. En canvi, el 1996, als pa´sos de l'Europa continental, i especialment als d'una moneda forta (Alemanya, Franša, BŔlgica, Holanda, Dinamarca), s'havia viscut un relatiu estancament, que s'atribu´a a diverses causes, com l'alentiment del creixement als EUA, l'alša dels tipus d'interŔs a llarg termini el 1994, les turbulŔncies monetÓries del 1995, les polÝtiques fiscals restrictives, l'aturada relativa del consum, les baixes expectatives empresarials o l'escÓs dinamisme de la inversiˇ.

Als pa´sos en vies de desenvolupament, a principis dels anys noranta s'havia cregut que els esforšos d'estabilitzaciˇ, la progressiva integraciˇ a l'economia mundial i les reformes estructurals podien garantir un creixement sostingut, cosa que es traduiria en una creixent confianša de les inversions industrials en aquests pa´sos: els capitals privats nets dirigits cap a aquests pa´sos van passar de 44.000 milions de d˛lars el 1990 a 159.000 milions el 1994. En aquest context es va produir la crisi de la moneda mexicana, el desembre del 1994, amb unes repercussions immediates en els mercats de capital emergents, l'anomenat efecte tequila. Tanmateix, desprÚs dels primers efectes provocats per la crisi, no s'havia produ´t pas la temuda disminuciˇ dels fluxos nets de capitals cap als pa´sos en desenvolupament, sinˇ mÚs aviat una reorientaciˇ en el cas dels capitals privats, amb una disminuciˇ dels que es dirigien cap a l'AmŔrica Llatina i un augment dels que ho feien cap a l'└sia de l'Est i del PacÝfic.

Pel que fa a l'evoluciˇ de l'economia mesurada pel creixement del PIB, l'any 1996 les xifres de creixement van ser del 3% a l'AmŔrica Llatina, enfront del 2% del 1995; d'un 8,2% a l'└sia del sud-est, una taxa semblant a la de l'any anterior, i d'un 10% a la Xina, malgrat els esforšos per moderar la demanda interna. A l'└frica subsahariana, els problemes polÝtics existents i l'elevat nivell de pobresa no permetien desenvolupar un entorn prou estable per aconseguir un creixement sostingut a mig termini.

A les economies en transiciˇ de l'Europa de l'Est semblava que s'havien redu´t sensiblement les diferŔncies entre els diferents grups de pa´sos, grÓcies sobretot a un menor deteriorament de la situaciˇ general, i es podia constatar un reforšament de les interdependŔncies econ˛miques entre els diferents subconjunts regionals. El comportament del PIB havia estat positiu, marcant una tendŔncia cap al creixement, ben al contrari del que havia passat el 1995. Els creixements mÚs importants es detectaven a l'Europa central (sobretot a Pol˛nia, EslovÓquia, la Rep˙blica Txeca, i menys a Hongria) i a l'Europa bÓltica (a EstoniÓ i LituÓnia mÚs que no pas a Let˛nia). Aquests eren els pa´sos que semblaven tenir mÚs possibilitats d'integraciˇ a curt termini a l'economia mundial, per la via de la seva futura integraciˇ a la Uniˇ Europea. D'altra banda, la situaciˇ havia millorat a l'Europa oriental (BulgÓria, Romania, MoldÓvia) i a R˙ssia en relaciˇ amb el 1995, i era forša mÚs complicada a Ge˛rgia i ArmŔnia, i als pa´sos de l'└sia central, la TranscaucÓsia i l'Europa eslavooriental.

Estructura de l'economia mundial

Aquest conjunt de dades marcaven en definitiva que l'any 96 havia estat un bon any per a l'economia mundial, per˛ un any que seguia arrossegant els greus problemes estructurals de fons que patien importants zones del planeta. Aquesta situaciˇ es veu amb mÚs claredat si s'analitza l'evoluciˇ a mig termini d'algunes de les principals dades socioecon˛miques dels diferents grups de pa´sos o zones de l'economia mundial.

Analitzant l'evoluciˇ del producte interior brut (PIB) i del PIB per cÓpita en el perÝode 1979-1995, aixÝ com les tendŔncies de creixement demogrÓfic, es podien considerar fonamentalment els segŘents quatre grups de pa´sos, que presentaven comportaments molt diferenciats.

Pa´sos emergents. Zones amb unes taxes acumulades de creixement tant del PIB com del PIB per cÓpita molt elevades, com ara la Xina i Indoxina especialment, els pa´sos del sud-est asiÓtic amb economia de mercat, entre els quals el Japˇ, i el subcontinent indi. Eren els grups de pa´sos, especialment els dos primers, que havien estat anomenats emergents. A mÚs, tant la Xina com Indoxina presentaven unes taxes de creixement demogrÓfic per sota de la mitjana mundial. Tanmateix, les diferŔncies per habitant entre aquests pa´sos eren considerablement importants, ja que la Xina i Indoxina tenien una renda per habitant quasi 2,5 vegades superior a la del subcontinent indi, mentre que la del sud-est asiÓtic amb economia de mercat superava en mÚs de tres vegades la de la Xina i Indoxina i era l'˙nica de les tres que estava per sobre de la mitjana mundial.

Pa´sos mÚs industrialitzats. Les economies desenvolupades de l'AmŔrica del Nord, la Uniˇ Europea i Oceania, amb un PIB per habitant aproximadament 4,5, 3,5 i quasi 3 vegades la mitjana mundial respectivament, amb un ritme de creixement del PIB per cÓpita nomÚs lleument per sobre de la mitjana mundial, grÓcies sobretot al seu escÓs creixement demogrÓfic. La taxa acumulada de creixement del PIB estava significativament per sota de la mitjana mundial. Eren economies madures, amb una elevada estabilitat, per˛ tambÚ amb un potencial de desenvolupament molt inferior al dels pa´sos emergents.

Pa´sos menys desenvolupats. Pr˛xim Orient, Magrib, └frica subsahariana, └frica del sud i AmŔrica Llatina. Aquestes zones tenien taxes de creixement del PIB per habitant negatives o molt lleument positives, i les diferŔncies en relaciˇ amb els pa´sos industrialitzats i emergents anaven augmentant. Les xifres eren espectaculars. NomÚs en el cas de l'AmŔrica Llatina estaven lleument per sobre de la mitjana mundial, per˛ en els altres casos eren molt negatives: 1,5 cops inferiors a la mitjana mundial al Pr˛xim Orient, al Magrib i a l'└frica del sud, i mÚs de 5 vegades inferior a l'└frica subsahariana. En conjunt aquestes zones enregistraven unes taxes de creixement del PIB positives, encara que clarament per sota de la mitjana mundial. El gran problema era que el ritme de creixement que tenien era molt inferior al ritme de creixement de la seva poblaciˇ, de manera que la riquesa per cÓpita disminu´a. Aquesta tendŔncia era especialment acusada als pa´sos de l'└frica subsahariana i del Pr˛xim Orient.

Pa´sos en transiciˇ.
Eren les economies de l'Europa central i oriental que sortien de sistemes de planificaciˇ centralitzada i que no nomÚs havien de fer front a baixos nivells de renda, sinˇ tambÚ a reformes estructurals de tot el seu sistema econ˛mic i social. Eren pa´sos que en els ˙ltims anys havien experimentat fortes caigudes tant del PIB com del PIB per habitant. Encara que en aquest ˙ltim cas les xifres quedaven lleugerament compensades per un creixement de la poblaciˇ molt per sota de la mitjana mundial. El seu PIB per habitant era 1,5 vegades inferior a la mitjana mundial.

Aquesta visiˇ mÚs estructural de la situaciˇ de les diferents zones o grups de pa´sos permetia matisar les informacions que oferien els indicadors mÚs conjunturals. I aixÝ, si tenint en compte el curt termini es podia dir que el 1996 havia estat un any positiu per a l'economia mundial, tambÚ era possible inferir que havia estat un any no satisfactori perquŔ no s'havien redu´t de forma significativa les diferŔncies econ˛miques estructurals entre les diferents zones del planeta.

De tota manera, sÝ que s'observava una tendŔncia que podia contribuir a modificar el paper de cada Órea en l'economia mundial. En aquest sentit, les previsions de la importÓncia relativa de les diferents zones en la producciˇ mundial apuntaven cap a un important creixement del pes relatiu de l'└sia desenvolupada i de la resta d'└sia i Oceania, i a un de mÚs moderat de l'AmŔrica Llatina, l'└frica i el Pr˛xim Orient, mentre que tant a l'Europa de l'Oest com especialment a la de l'Est i l'AmŔrica del Nord es preveia que disminuÝs el pes relatiu de la seva producciˇ en el conjunt mundial.