Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Mònica Seles

Article de referència:
Només les dones aguanten la responsabilitat
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Personatges Personatges
Günter Parche (1)
Martina Navratilova (8)
Monica Seles (18)
Nick Bolletieri (1)
Steffi Graf (27)
Entitats Entitats
Elle (2)
Master Femení de Tennis (3)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Seventeen (1)
The Championships, Wimbledon (58)
Torneig d`Hamburg de Tennis (7)
Vogue (6)
Women`s Tennis Association (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sèrbia i Montenegro (73)
6 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Monica Seles
El 1995, Monica Seles va decidir tornar a la competició. Seles estava retirada des que el 30 d'abril de 1993 Günter Parche li va clavar un ganivet a l'esquena mentre disputava el Torneig d'Hamburg. En aquell moment era la número 1 indiscutible: amb 19 anys tenia un currículum de 32 victòries professionals, i s'havia adjudicat 8 tornejos del Gran Slam: 3 Open d'Austràlia, 3 Roland Garros i 2 Open dels EUA. Només li faltava guanyar Wimbledon.

Seles va quedar molt afectada per l'agressió, no només físicament, sinó també psicològicament, sobretot en saber que els tribunals alemanys havien castigat l'agressor amb una simple pena de dos anys de llibertat condicional, ja que Parche no tenia antecedents penals i patia trastorns de personalitat.

El principal enemic de Monica Seles durant tot el temps que va estar retirada del tennis va ser la por que li havia quedat al cos. Va anar a un especialista, va pensar a dedicar-se a fer d'actriu, i fins i tot va fer de model per a Vogue, Elle i Seventeen, però finalment va decidir tornar al tennis.

La decisió de Seles no va ser improvisada. Mai va deixar d'entrenar-se i va mantenir sempre el contacte amb la Women Tennis Association (WITA). A més, per facilitar-li les coses, la Federació Internacional va decidir respectar-li el número 1 del rànquing mundial, que compartiria amb Steffi Graf.

La primera aparició de Seles va ser el 29 de juliol al Convention Center d'Atlantic City, a Nova Jersey, per disputar un partit d'exhibició contra Martina Navratilova, a qui va guanyar en dos sets. La seva primera participació oficial va ser a Toronto, al Canadà, on va obtenir el trofeu vencent la sud-africana Amanda Coetzer. El 29 d'agost de 1995 va iniciar la pugna per l'Open dels Estats Units, que finalment va perdre el 9 de setembre davant Steffi Graf per 7-6, (8-6), 0-6 i 6-3.

Seles tenia previst jugar també el Masters femení, organitzat per la WTA, que es va iniciar el 13 de novembre al Madison Square Garden de Nova York, però una tendinitis al genoll esquerre la va obligar a desistir i a no poder participar en cap mena de joc fins a principis de l'any vinent.

Monica Seles va néixer a Novi Sad, Sèrbia, el 2 de desembre de 1973, si bé la seva família era d'origen hongarès. Va començar a jugar a tennis als 7 anys i ja no va parar de fer-ho. Els seus primers entrenadors van ser el seu pare i el seu germà.

La primera aparició important en el món del tennis la va fer el 1989, any en què va obtenir la primera victòria en un torneig, a Houston, sota les ordres del seu preparador, Nick Bolletieri. L'any següent, ja nacionalitzada nord-americana, va guanyar Roland Garros; el 1991 i el 1992, un altre cop Roland Garros i l'Open d'Austràlia; i el 1993, només l'Open d'Austràlia.