Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Jordi Savall (4)
Entitats Entitats
Ars Musicae (2)
21 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Montserrat Figueras
Era un dels referents mundials de la interpretació vocal de la música medieval, renacentista i barroca i la seva vida va estar sempre lligada a les tècniques de cant antigues. La soprano Montserrat Figueras i Garcia va morir el 23 de novembre del 2011 a Bellaterra (Barcelona) a causa d'un càncer, deixant rere seu les notes d'un repertori que, segons el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va tenir un paper essencial a l'hora d'ensenyar els catalans a “valorar el seu propi patrimoni”.

Nascuda a Barcelona el 15 de març de 1942 en el si d'una família de melòmans, Figueras es va decantar des de molt jove per la música antiga. Va integrar-se al grup Ars Musicae Barcelona, on va interpretar les obres dels grans polifonistes espanyols del segle XVI i va conèixer el qui havia de ser el seu marit durant 40 anys, el músic Jordi Savall, amb qui va gravar més de 60 discos pels quals va obtenir diversos premis: Va rebre el Gran Prix de l'Académie du Disque Français, el Gran Prix de l'Académie Charles Cross i un Grammy pel llibre-CD Dinastia Borgia.

A la dècada dels 70, després d'haver completat la seva formació a la Schola Cantorum Basiliensis i la Musikakademie de Suïssa, Figueras va destacar com a un dels màxims exponents d'una generació de músics que volia donar un nou enfocament a la música d'abans del 1800.

Amb aquest esperit, va participar en la fundació dels conjunts Hespèrion XXI, la Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations i el segell discogràfic Alia Vox, que li van permetre recuperar un repertori excepcional i, alhora, eclèctic, en el qual s'incloïen el Cant de la Sibil·la, Ninna Nanna, el Misteri d'Elx o el Llibre Vermell de Montserrat, entre d'altres. A més, va col·laborar amb Savall en la banda sonora de la pel·lícula Tous les matins du monde, dirigida per Alain Corneau.

El 2003, el govern francès la va distingir amb el títol d'Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres i, el 2011, la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.