Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
James Tobin, l'ideador de la Taxa Q destinada a compensar els països pobres

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Personatges Personatges
James Tobin (3)
John Fitzgerald Kennedy Jr. (6)
John Maynard Keynes (3)
Milton Friedmann (2)
Entitats Entitats
Universitat de Harvard (26)
Universitat de Yale (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illinois (EUA) (2)
24 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Un economista, una taxa, un nom
Mor James Tobin
El 12 de març del 2002, la Universitat de Yale, d´on era professor emèrit, va anunciar la mort de l´economista i premi Nobel d´economia del 1981, James Tobin, als 84 anys.

El nom de Tobin, un dels economistes de més influència de les últimes dècades del segle XX, havia inspirat en els darrers anys una de les reivindicacions més repetides de l´anomenat moviment antiglobalitzador (Seattle, Gènova, Praga, Barcelona), en associar-lo a la reivindicació d´un gravamen sobre els moviments internacionals de capitals que hauria de ser derivada, de forma compensatòria, cap als països pobres. L´objectiu que es perseguia era lluitar contra les desigualtats i desequilibris existents i establir un impost obligatori per recaptar ajuts regulars per al món subdesenvolupat.

El mateix Tobin, que als anys setanta havia postulat la creació d´un impost especial sobre les transaccions financeres internacionals, la recaptació del qual evités l´especulació i servís per prevenir crisis i per cooperar en el desenvolupament, va negar en tot moment el sentit que el moviment antiglobalitzador donava a la seva proposta. Tobin va aclarir que la taxa que ell havia volgut impulsar estava molt focalitzada en les condicions creades al món occidental amb la crisi energètica dels anys setanta i va explicar havia pensat l´impost com un mecanisme dissuasori de l´especulació.

James Tobin havia nascut el 5 de març del 1918 a Champaign, Illinois. El seu pare era periodista i un fanàtic dels esports, la seva mare, assistenta social a l´Amèrica dels anys 30 i li va inculcar la voluntat de combatre la pobresa.

Primer va començar a estudiar a la Universitat d´Urbana. El 1936 Tobin va fer les proves d´ingrés a la Universitat de Harvard, on va estudiar becat i va orientar la seva vida professional cap a l´economia. Allí va descobrir i adoptar les teories de John Maynard Keynes. El 1946 es va llicenciar en aquesta universitat, on va impartir classes del 1946 al 1950.

La seva graduació va coincidir amb l´inici de la Segona Guerra Mundial. Durant 4 anys va servir en el destructor USS Kearny, vaixell amb el qual va recórrer l´Atlàntic i el Mediterrani i va participar en la invasió del nord de l´Àfrica i en la campanya d´Itàlia. També va lluitar al Japó.

Acabada la Segona Guerra Mundial es va casar amb Elizabeth Fay Ringo, deixeble de Paul Samuelson, i es va incorporar a la Universitat de Yale, on va ser professor des del 1950 fins al 1988, any de la seva jubilació. Durant aquests anys va escriure gran part de les seves obres: 16 llibres i més de 400 articles.

Durant la dècada dels cinquanta es va posar al capdavant de la resistència contra l´escola monetarista encapçalada per Milton Friedman (premi Nobel d´economia el 1976) i, en el terreny polític, es va decantar clarament pel Partit Demòcrata. Durant el 1961 i el 1962 va ser conseller del president John F. Kennedy, i aquest va ser l´únic càrrec polític que va ocupar en tota la seva vida.

Durant els anys seixanta va defensar l´impost negatiu sobre els ingressos i juntament amb Friedman va promoure programes de préstecs per a estudiants: per cada 1.000 dòlars un estudiant havia de tornar el 0,04% dels seus futurs ingressos durant 35 anys o fins que tota la classe tornés el deute.

El 1971, quan els Estats Units van trencar el sistema de tipus de canvis fixos vinculats a l´or, Tobin va impulsar la idea d´imposar una petita taxa del 0,5% sobre el volum de cada compravenda de divises per dissuadir els especuladors. L´any següent va formalitzar aquesta proposta en el que ell anomenava la taxa Q. Ell mai no va voler que aquesta taxa s´anomenés taxa Tobin, com van fer dècades més tard els moviments antiglobalitzadors sense el seu consentiment.