Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Desplegament dels Mossos

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Ferran Cardenal (3)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Magda Oranich (4)
Maria Eugènia Cuenca (8)
Entitats Entitats
Aeroport de Barcelona (El Prat de Llobregat) (161)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Generalitat de Catalunya (1919)
Guàrdia civil (196)
Iniciativa per Catalunya (87)
Parlament de Catalunya (723)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular de Catalunya (319)
Sindicat Unificat dels Mossos d'Esquadra (2)
Unió de Policies de Catalunya (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Lleida (75)
Osona (17)
Balaguer (4)
Banyoles (23)
Blanes (13)
Calella (7)
Canovelles (1)
Figueres (27)
Igualada (13)
Lleida (148)
Olot (29)
Palamós (7)
Puigcerdà (12)
Roses (9)
Salou (29)
Torredembarra (4)
Tortosa (30)
Tremp (6)
103 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
Després de moltes discussions comença el seu desplegament
Mossos d'Esquadra
El 30 de juny, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de policia autonòmica amb els vots favorables de Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Els altres grups de l'oposició, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya (IC) i el Partit Popular (PP), es va abstenir per diferents motius.

La llei definia els Mossos d'Esquadra com una policia integral i els atribuïa funcions de policia judicial dins de les competències de la Generalitat. També deixava la porta oberta a la integració voluntària de policies nacionals i guàrdies civils al cos dels Mossos, però no n'especificava les condicions.

ERC va remarcar al Parlament, durant la discussió de la llei, que aquesta anul·lava les possibilitats d'un model policial basat en la substitució de les forces de seguretat de l'Estat per part dels Mossos d'Esquadra. IC va criticar que el model de policia català s'hagués pactat "d'esquena al Parlament". A més a més, Magda Oranich, d'IC, i Josep-Lluís Carod-Rovira, d'ERC, van manifestar que parlaven en nom dels sindicats dels Mossos d'Esquadra, que no havien estat consultats en l'elaboració de la llei.

El PP va puntualitzar que la llei podia resultar inconstitucional, i va indicar que el partit estudiaria la presentació d'un recurs en aquesta direcció. Per la seva banda, la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, va dir que la nova llei donava "la raó històrica" a la Generalitat.

El dia de la discussió de la llei al Parlament, els sindicats policials es van manifestar a la plaça de Sant Jaume. Els sindicats UPC i SUME van criticar especialment la forma en què es preveia la integració de policies i guàrdies civils, i aspectes sindicals de la llei, que consideraven "molt restrictius". Els sindicats s'oposaven també a qualsevol rebaixa o congelació salarial destinada a igualar els seus sous amb els de les forces de seguretat de l'Estat.

Durant aquells dies, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va haver de negar filtracions periodístiques que indicaven que es podia "relaxar" l'ús de la llengua catalana en el cos dels Mossos per facilitar la integració dels policies. Jordi Pujol també va haver de desmentir rotundament que estigués previst rebaixar el sou dels policies autonòmics per igualar-los amb els dels policies espanyols.

Dies abans de l'aprovació de la llei de policia, la conselleria de Governació havia lliurat un document al ministeri de l'Interior on es demanava que els policies i guàrdies civils que fossin destinats a Catalunya haurien de conèixer la llengua catalana. El Document sobre model de seguretat tenia l'objectiu de ser un document marc per iniciar les converses sobre el model policial català. Per la Generalitat, el coneixement de la llengua catalana era necessari per a "la normalització dels serveis de policia de directa prestació als ciutadans de Catalunya" i perquè aquesta mesura facilitaria "la integració cultural i lingüística" dels agents.

El document es referia també a la dificultat estructural del ministeri de l'Interior per cobrir satisfactòriament les plantilles (de les forces de seguretat) i mantenir-les als nivells de la resta de l'Estat, ja que Catalunya era un destí poc sol·licitat per la Policia i la Guàrdia Civil, i eren pocs els catalans que ingressaven a aquests cossos en relació amb altres comunitats autònomes.

La Generalitat utilitzava aquests arguments per demanar "la substitució d'autoritats i serveis del govern central", tot i que remarcava que s'havia de fer d'una manera gradual. El document expressava que l'objectiu final havia de ser "incrementar la participació de la Generalitat en matèria policial i de seguretat".

Tot i així, la Guàrdia Civil tenia previst augmentar els seus efectius per millorar les funcions que demanaven els Mossos d'Esquadra. El director general de la Guàrdia Civil, Ferran Cardenal, considerava necessari, independentment del pròxim acord sobre el model policial a Catalunya, potenciar les competències de l'institut armat en l'àrea de policia judicial i servei fiscal, àrees que la Generalitat havia reivindicat per als Mossos d'Esquadra.

Dels 190 guàrdies civils dedicats a la policia judicial que hi havia repartits en 38 equips d'uns cinc homes cadascun, es passaria a 300, enquadrats en 60 grups. La Guàrdia Civil volia incrementar la seguretat en aquelles comarques on ja hi havia jutjats i millorar la seva tasca en els delictes contra la seguretat, la propietat i la llibertat sexual, entre d’altres.

La direcció general del cos estudiava també constituir nous serveis al port i a l'aeroport de Barcelona, així com a Calella, Igualada i Canovelles, que s'afegirien als ja existents a la capital i a nou localitats més. Hi havia la intenció de formar nous grups de policia judicial a Banyoles, Blanes, Olot i Puigcerdà, mentre que en l'actualitat només funcionaven a Palamós, Roses i Figueres. A Lleida, les dotacions de Balaguer i Tremp s'afegirien a la de la capital i a la de la Seu d'Urgell. Tarragona, que fins aquests moments només tenia equips a la capital, a Tortosa i al Vendrell, disposaria d'efectius a Valls, Torredembarra i Salou. El servei fiscal es reforçaria per combatre el tràfic de drogues, el contraban i la falsificació de marques, entre altres delictes econòmics.

Però després de moltes discussions, el 17 d'octubre la Junta de Seguretat de Catalunya va aprovar el nou model policial, que hauria de portar a una progressiva substitució de les forces de seguretat de l'Estat per Mossos d'Esquadra. Preveia el desplegament de 10.000 mossos en 8 anys i el traspàs a aquest cos de les tasques de seguretat ciutadana, si bé no resolien el finançament de la policia autonòmica ni el futur dels agents estatals. El primer pas de l'acord es va concretar l'1 de desembre, quan els Mossos van rellevar les forces de seguretat a la comarca d'Osona.

El 1994 es van lliurar els diplomes a una promoció de 245 mossos d'esquadra. La pròxima promoció -ja convocada- seria de 433.