Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bombers i Mossos d`Esquadra (59)
Crim, delinqüència, màfia (389)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Albert Llarc (2)
Francesc Brieto (2)
Jordi Pujol i Soley (858)
José María Mena (18)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Josep Maria Marimon (2)
Montserrat Tura (66)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Cimera Euromediterrània (3)
Convergència i Unió (1824)
Generalitat de Catalunya (1919)
Guàrdia Urbana de Barcelona (70)
Mossos d`Esquadra (346)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (130)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
169 lectures d'aquest article
204 impressions d'aquest article
El desplegament a Barcelona
Mossos d’Esquadra
L’1 de novembre del 2005 va ser considerada una data clau en el desplegament de la policia pròpia de Catalunya, en assumir els Mossos d’Esquadra el repte de Barcelona amb el mateix model amb què el 1994 van començar a encarregar-se de la seguretat ciutadana a Osona. El desplegament total a Catalunya s´acabaria el 2008, quan era previst el desplegament a Terres de l’Ebre. Tot i incorporar les peculiaritats pròpies de Barcelona -amb un alt nombre d’habitants i d’esdeveniments públics, i una Guàrdia Urbana centenària- l’eix principal d’actuació dels 2.616 agents dels Mossos que es van desplegar a la ciutat es va basar en la proximitat i la prevenció del delicte.

A més dels 186 agents destinats a les comissaries per investigar les problemàtiques dels districtes a peu de carrer, Barcelona va començar a comptar amb dos nivells més d’investigació criminal. La que realitzarien els mossos destinats als serveis centrals de la capital catalana i la dels grups especialitzats que actuarien a tot Catalunya. La reacció es va traduir en 1.241 mossos patrullant pels carrers, 1.427 a les ordres dels caps de comissaria que, per a operatius més complexos, tindrien el suport de la regió policial, formada per 1.189 efectius, fins a un total de 2.616 agents desembarcats a la ciutat. Pel que feia a la investigació, Barcelona havia de disposar de dos grups especialitzats adaptats a les peculiaritats de la ciutat, un per a perseguir delinqüents multireincidents, i l’altre els delictes comesos al metro, Renfe i Ferrocarrils.

Després que el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i la consellera d’Interior, Montserrat Tura, es felicitessin de la plena normalitat i satisfacció assolida en el procés, el balanç del desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona durant el primer mes va ser força intens amb un total de 78.253 trucades rebudes al 088, 12.687 incidents atesos i 1.589 detencions efectuades. Maragall i Tura també van indicar que per completar el desplegament, el govern centraria la inversió policial de 2006 en la construcció de les casernes pendents a la ciutat de Barcelona, així com al Vallès, el Baix Llobregat i al Tarragonès. A més de les sis pendents d’estrenar a Barcelona, el govern havia pressupostat la construcció de vuit comissaries més.

Fins a finals d’any, el 75% dels delictes i faltes denunciats van ser furts (1.691), seguits pels robatoris en vehicles (888) i els robatoris amb violència o intimidació (629). Els Mossos també havien detingut un centenar de persones implicades en alguna acusació de violència domèstica i havien investigat 206 denúncies. En el balanç oficial, el 13% dels 1.589 detinguts eren menors d’edat. Una quarta part de les actuacions s’havien produït a Ciutat Vella, el districte on hi havia més agents desplegats. La part central de la ciutat concentrava quasi la meitat de les actuacions, mentre que a l’Eixample se n’havien fet el 22%. Les dues operacions policials més importants en el primer mes corresponien a la detenció dels atracadors i segrestadors d´un supermercat al carrer Ganduxer i la participació en el pla de seguretat de la Cimera Euromediterrània.

A banda d’aquest extraordinari avenç en l’assumpció d’obligacions en seguretat per part de la policia catalana, durant l’any els Mossos d’Esquadra també van ser notícia per altres motius aliens a la seva naturalesa, conseqüència de les picabaralles polítiques entre els partits. Així, el 16 de juny, el principal partit de l’oposició, CiU, va acusa el departament d’Interior de la Generalitat d’haver elaborat un informe, el gener de 2004, on es proposava una depuració dels alts càrrecs del Mossos d’Esquadra coincidint amb el canvi de govern. L’informe, anomenat Actuacions dels 100 primers dies, acusava 26 caps policials d’haver-se dedicat a controlar la resta de forces polítiques, per la qual cosa haurien incorregut en delictes de prevaricació, obstrucció a la justícia, omissió del deure de perseguir delictes, calúmnies i injúries, fets pels quals l’informe demana el cessament dels càrrecs.

El document desplegava al llarg de deu pàgines la tesi que la policia de la Generalitat va ser creada com una eina de la federació nacionalista per afermar el seu govern entre el 1980 i el 2003 i per controlar la informació de la resta de formacions polítiques a Catalunya. Amb aquest objectiu, segons es desprenia textualment del document, més d’una una vintena de càrrecs dels Mossos haurien incorregut en una llarga llista de delictes, com ara prevaricació, obstrucció a la justícia, omissió del deure de perseguir delictes, injúries, calúmnies, malversació de recursos públics, atemptat contra el dret dels treballadors i descobriment i revelació de secrets per part de funcionaris públics policials. El document feia remuntar la base teòrica de les acusacions contra l’executiu de Jordi Pujol fins a la creació de serveis de seguretat i d’informació anomenats mortadel·los i escamot 16, i que haurien integrat “militants pretorians de CiU” i “funcionaris policials militants de CiU”, respectivament.

En un dels capítols centrals, el text entrava de ple a donar noms i cognoms -esborrats en la còpia facilitada als periodistes- amb dades biogràfico-polítiques dels suposats responsables en què CiU hauria confiat per blindar la cúpula de comandaments a favor dels seus interessos. Així, del cap en funcions de la comissaria general territorial es deia que “és amic personal del senyor Duran i Lleida”, i del cap de la divisió d’investigació criminal s’apuntava que “se sospita que és afí a l’Opus Dei”. També es reiterava la militància a CiU dels afectats. Però la càrrega de profunditat més forta arribava a les tres últimes pàgines, en què es demana l’aplicació de “mesures immediates” en un termini d’entre dos i sis mesos contra els 26 funcionaris que presumptament executaven les ordres de CiU, pel “perill real que això representa per a un govern progressista i d’esquerres a Catalunya, encapçalat pel PSC”.

Davant la gravetat de les acusacions consignades, CiU va emplaçar la consellera d’Interior, Montserrat Tura, a engegar una investigació per aclarir l’autoria “material i intel·lectual” del document i per obrir els expedients disciplinaris corresponents, fins al punt d’obligar a assumir responsabilitats polítiques. La polèmica es va allargar alguns dies, en apuntar l’autoria cap a diverses fonts del cos, el subinspector Josep Maria Marimon i els caporals Francesc Brieto i Albert Llarc, tots tres militants del PSC, raó per la qual CiU va exigir al PSC una investigació interna del cas. Davant de la demanda, la consellera Tura va remetre l’informe a José María Mena, fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè prengués les mesures que cregués adients.