Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Motociclisme (191)
Personatges Personatges
Albert Puig (18)
Àlex Crivillé (43)
Carles Cardús (2)
Carles Checa (37)
Emili Alzamora (26)
Gabriel Reyes (1)
Iván de la Peña (18)
Joan Garriga (1)
Johan Cruyff (68)
Jordi Martínez (10)
Jordi Arcarons (16)
Marc Colomer (10)
Michael Doohan (20)
Miguel Indurain (41)
Sito Pons (8)
Entitats Entitats
Derbi (18)
Escuderia Gas Gas (Trial) (4)
Gran Premi de Catalunya de Motociclisme (17)
Montesa Honda S.A. (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
32 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Ara és l’hora d'estar alerta
Motociclisme




"La 'collita' del 96 ha estat, sens dubte, la millor del que portem de dècada pel que fa al motociclisme esportiu nacional"

Josep Lluís Merlos
Director del programa de TV3 'Motor a fons'

Hem tornat. La collita del 96 ha estat, sens dubte, la millor del que portem de dècada pel que fa al motociclisme esportiu nacional.

El subcampionat de 500 d'Àlex Crivillé; el Mundial de trial de Marc Colomer; el títol europeu d'aquesta mateixa especialitat —el quart que guanya un pilot català— del garrotxí Gabriel Reyes; la victòria al París-Ulan Bator de Jordi Arcarons; les actuacions d'Emili Alzamora en 125; la primera posició de Carles Checa al Gran Premi de Catalunya; la força de voluntat d'Alberto Puig, i els èxits de les marques Montesa i Gas Gas ho avalen.

Aquesta eufòria de resultats, empentada per la rebaixa dels interessos bancaris, ha tingut la seva traducció en un tímid creixement del mercat interior, que, sense acostar-se a les cotes de vendes de motocicletes i ciclomotors de finals dels vuitanta, apunta cap a una petita recuperació del sector, malgrat la política fiscal del govern.

Les motos tornen a estar de moda, i durant l'any 96 el futbol ha hagut de compartir protagonisme en les tertúlies dels esmorzars dels dilluns amb l'esport del motor. Les rareses de les alineacions de Cruyff o els gols d'Iván de la Peña només han competit amb les derrapades de Crivillé en la dialèctica popular dels que hem deixat de banda els papers del Cesid i les trifulgues del jutge Manglano.

Les audiències televisives ho corroboren. I és que el 96 el poder de convocatòria dels Grans Premis de velocitat ha fet que actualment l'esport de les dues rodes sigui, després del futbol —és clar—, un actiu molt poderós en la duríssima cursa pels shares més alts.

Orfe de les heroïcitats d'Indurain al Tour —llevat d'alguns resultats a Atlanta—, tot l'Estat ha tingut en la figura d'Àlex Crivillé —el gran protagonista de l'any motoritzat- la sublimació sobre dues rodes dels valors de l'esport individual.

El 96 s'ha parlat d'una crivimania, i és cert que ha existit, perquè el ganxo del nen de Seva és inqüestionable. Amb una imatge de bon noi que el converteix en el gendre que voldrien totes les sogres, aquest esportista amb cara d'actor de Sitges ha protagonitzat campanyes publicitàries milionàries, ja sigui per anunciar olis d'alt rendiment, telèfons mòbils o fins i tot preservatius dels colors més agosarats.

El subcampionat d'en Crivillé és el fruit d'un canvi radical de mentalitat en el seu estil de pilotatge.

Fins ara, el Mundial de 500 semblava una exclusiva d'australians o americans. El català ha fet explotar aquesta tesi i ha demostrat que no cal ser un marcià, que n'hi ha prou sent d'Osona o del Bages per controlar amb fermesa les regnes d'unes motos ferotges, salvatges, ingovernables, a les quals només els falta treure foc pel nas, que als revolts es cargolen com cucs a més de tres-cents quilòmetres per hora i que a les rectes s'aixequen com poltres posseïts pel diable.

En més d'una ocasió, Crivillé ha estat a punt de fer un parricidi esportiu amb Michael Doohan, el seu cap d'equip a Honda, l'únic escull que li ha barrat el pas cap a un títol que hauria fos els esquemes dels que pensen que la categoria reina demana una adaptació de no menys de cinc anys.

El 97 pot ser l'any de la consagració d'un esportista que ha canviat molt, fins i tot físicament, en comparació amb aquell nen que va començar al Mundial ara farà deu anys, però que encara conserva aquella rebel·lia que li va fer desobeir les ordres d'equip a Derbi quan tot just era un cadellet. Però no serà gens fàcil.

L'any que hem deixat enrere també ha tingut aspectes negatius. L'escalada del preu de la gasolina, l'augment de les quotes d'assegurances, i la llei que regula l'accés motoritzat al medi natural poden esdevenir impediments més importants del que sembla per al naixement de nous campions.

L'eclosió del 96 ens demostra que el motociclisme també es mou amb uns ritmes cíclics. Després dels èxits de Sito Pons, Aspar, Garriga o Cardús a finals dels vuitanta, hem travessat un lustre de sequera de resultats, com els ha tocat als italians i ara els passa als americans. Després de l'era australiana, ara sembla que per als catalans torna l'hora d'estar alerta.

Llàstima que el 96 no deixessin sonar Els segadors a Montmeló... perquè fins i tot el cava dels pòdiums és català!