Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Classificació Mundial

Michael Doohan i Alex Crivillé van mantenir un duel espectacular al campionat del món de 500 cc

Articles dependents
Carles Checa
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Puig (18)
Álex Barros (7)
Àlex Crivillé (43)
Carles Checa (37)
Daryl Beattie (2)
Emili Alzamora (26)
Garry McCoy (3)
Haruchika Aoki (2)
Ivan Goi (1)
Joan Borja (1)
Jordi Martínez (10)
Loris Capirossi (11)
Luca Cadalora (3)
Luís d'Antín (3)
Masaki Tokudome (1)
Max Biaggi (18)
Michael Doohan (20)
Norick Abe (1)
Olivier Jacque (3)
Peter Oettl (1)
Ralf Waldmann (3)
Stefano Perugini (2)
Tetsuya Harada (5)
Tomomi Manako (3)
Valentino Rossi (62)
Entitats Entitats
Campionat Mundial de Motociclisme (34)
Gran Premi de Catalunya de Motociclisme (17)
Gran Premi de França de motociclisme (7)
Gran Premi de Malàisia de motociclisme (11)
Gran Premi de Motociclisme de la República Txeca (8)
Gran Premi de Motociclisme de Qatar (5)
Gran Premi d`Alemanya de motociclisme (6)
Gran Premi d`Àustria de Motociclisme (3)
Gran Premi d`Holanda de motociclisme (11)
Gran Premi d`Itàlia de motociclisme (4)
Gran Premi d´Anglaterra de motociclisme (9)
Gran Premi d´Austràlia de motociclisme (10)
Gran Premi d´Espanya de motociclisme (17)
64 lectures d'aquest article
61 impressions d'aquest article
Crivillé i Doohan, la lluita fins a l'últim minut
Motociclisme
El Campionat Mundial de Motociclisme del 1996 va estar presidit per un gran duel entre el català Àlex Crivillé i l'australià Michael Doohan en els 500 cc. Doohan va aconseguir el campionat i el català es va haver de conformar amb el segon lloc.

En 250, el favorit Max Biaggi es va imposar en nou de les quinze carreres, i finalment va tornar a ser campió del món, davant Ralf Waldmann i Olivier Jacque. Als 125 cc, que per primer cop obrien les competicions, va ser la que més pilots diferents va veure pujar al podi. Karuchica Aoki va repetir títol, seguit de Masaki Tokudome, l'home que més carreres va guanyar.

A més de Crivillé, van destacar altres pilots catalans, com Carles Checa, que va aconseguir la victòria en 500 cc al Gran Premi de Catalunya i va acabar el Mundial vuitè. Tampoc va defraudar l'actuació d'Emili Alzamora en 125 cc, que va pujar diversos cops al podi, un d'ells com a campió, i va acabar quart a la general seguit per Jordi Martínez Aspar. Luis D'Antín va ser sisè a la classificació final.

Albert Puig va començar l'any recuperant-se de l'accident que havia tingut el 8 de juliol de 1995 a Le Mans, on va destrossar-se la cama esquerra. Després de nou mesos de baixa, Puig va córrer la seva primera carrera a Malàisia, i en finalitzar el Mundial va quedar en onzena posició, seguit per Joan Borja, catorzè.

El 31 de març, el Gran Premi de Malàisia va obrir el Mundial amb les victòries de tres italians: Cadalora en 500, Biaggi en 250 i Perugini en 125. Checa i D'Antín van aconseguir el tercer lloc en 500 i 250, respectivament.

La carrera de 500 va ser la més sorprenent. Dels quatre favorits només l'italià Cadalora va pujar al podi. L'australià Beattie s'havia lesionat la setmana anterior, Crivillé va caure a la segona volta i Doohan va tenir un problema amb els pneumàtics.

En 250 Biaggi es va imposar amb contundència tot i els intents de Harada, que va acabar segon, i de D'Antín, tercer. Perugini es va quedar amb el triomf de 125, acompanyat al podi pel campió del món Aoki i per Tokudome. Alzamora va ser cinquè.

A Indonèsia, els triomfs van ser per Tokudome en 125 cc, Harada en 250 i Doohan en 500. La lluita en 125 va ser entre Tokudome i Aoki, mentre que Alzamora va perdre tota opció de victòria al caure. En 250 cc Biaggi va compartir protagonisme amb Harada.

Doohan va atacar des del primer revolt en la carrera de 500 cc. Només el brasiler Alexander Barros va aconseguir seguir-lo de prop. Crivillé i Checa van quedar despenjats.

Va caldre esperar al Gran Premi del Japó, el 21 d'abril, per veure Crivillé aconseguir un sensacional segon lloc en 500 cc, amb el qual va obtenir també el seu primer podi de la temporada, al circuit de Suzuka. Semblava que la lesió de la mà esquerra no havia deixat cap record, però el desgast dels pneumàtics de la seva Honda va facilitar que fos superat per Abe. El tercer a arribar va ser Russell. Albert Puig va aconseguir la novena posició, al davant de Carles Checa, desè.

El guanyador de 125 va ser Tokudome i el de 250 Biaggi, amb la seva segona victòria de l'any. Aspar va ser vuitè en 125 cc, on Alzamora va caure a la vuitena volta. D'Antín va poder conservar el seu tercer lloc del campionat amb la novena posició en 250.

El Gran Premi d'Espanya, disputat a Jerez el 12 de maig, va estar marcat per la mort de tres motoristes quan es dirigien al circuit. A més a més, dintre del circuit, un jeep de la Guàrdia Civil va ferir greument un espectador i va causar lesions lleus a tres persones més. El vehicle estava estacionat en un pendent, i es va desfrenar i va lliscar sense control contra els aficionats.

En el terreny esportiu, Doohan, Biaggi i Aoki van ser els guanyadors de les tres categories. Crivillé va caure en l'últim revolt, després d'haver estat líder durant tota la carrera. Albert Puig va ser cinquè i Checa desè, seguit de Luis D'Antín. Emili Alzamora va acabar en segon lloc en 125.

Al Gran Premi d'Itàlia, disputat el 26 de maig al circuit de Mugello, Crivillé va tornar a aconseguir el segon lloc. Tot i que va liderar la carrera durant bona part de les 23 voltes, el català va haver de cedir novament el primer lloc a Doohan, que sumava així la tercera victòria consecutiva. Els altres primers llocs van ser per a Biaggi, que va continuar amb el seu domini absolut en 250 cc, i Oettl, que va aconseguir el seu primer triomf de l'any en 125 cc.

El Gran Premi de França va destacar pel tercer lloc de Puig en 500 darrere Doohan i Crivillé. L'home que havia estat a punt de perdre el peu esquerre va poder pujar al podi el 9 de juny. També va pujar al tercer lloc del podi Alzamora, després d'una carrera que es va decidir a l'últim revolt i que finalment va guanyar Perugini. Als 250 la victòria va ser per a Biaggi.

La primera victòria d'Alzamora va arribar a Holanda el 29 de juny, on es va imposar al campió Aoki i a Goi. Però al circuit d'Assen Crivillé va continuar veient l'esquena de Doohan i va tornar a entrar mil·lèsimes de segon darrere d'ell, en segona posició. Als 250 el guanyador va ser Waldmamn.

Al Gran Premi d'Alemanya, el 7 de juliol, Crivillé també va pujar al podi seguint Doohan, però ocupant la tercera posició. Aquest cop el primer havia estat Cadalora. En 250 la victòria va tornar a ser per a Waldmann, i en 125 es va imposar el japonès Tokudome.

A Anglaterra, el 21 de juliol, en 125 es va imposar Perugini, mentre que en 250 la victòria va ser per a Biaggi. En la categoria reina es va viure un un nou episodi de la lluita Crivillé i Doohan. El català va tornar a ser segon darrere l'australià. Crivillé 110 va aconseguir desfer-se del bicampió mundial fins al 4 d'agost al Gran Premi d'Àustria, on al final va obtenir la primera victòria de la temporada, després d'avançar Doohan a l'últim revolt. En 125 va guanyar Goi i en 250 Waldamn.

Quinze dies després, al Gran Premi de Brno (República Txeca) va semblar que es confirmava que Crivillé tenia la mida presa a Doohan. Novament es va imposar a l'australià, aquest cop per mil•lèsimes de segon, i va pujar al lloc més alt del podi. En 125, Aspar va obtenir la millor classificació de la temporada, la segona posició, darrere Rossi. Els 250 se'ls va adjudicar Biaggi.

A Imola, I'1 de setembre, el triomf en els 500 va tornar a ser per a Doohan, seguit de Crivillé. La pluja va obligar a suspendre la prova a la volta 16 i, les posicions finals van ser les que hi havia en aquell moment. En els 250 sí que hi va haver una nota discordant respecte a les carreres anteriors: el triomf va ser per a Waldamn. Biaggi havia caigut quatre dies abans, i les seves condicions físiques van minvar considerablement. En 125 la victòria va ser per a Tokudome, però Alzamora i Aspar van ocupar la segona i la tercera posició, respectivament.

Crivillé esperava una oportunitat a Montmeló, però la victòria, el 15 de setembre, se la va endur Checa, seguit de Doohan i de Crivillé. Al podi de 500 hi van pujar dos catalans, mentre que les victòries de 125 i 250 van ser per a Manako i Biaggi.

Quan Checa i Crivillé van pujar al podi del Gran Premi de Catalunya, l'únic himne que es va sentir va ser l'espanyol, i l'única bandera que es va hissar va ser l'espanyola. Després de l'experiència de l'any anterior, en què la victòria de Crivillé va fer que se sentissin l'himne català i l'espanyol i que s'hissessin les dues banderes, els directius de la Federació Espanyola de Motociclisme havien pressionat la Federació Internacional, que va ordenar als organitzadors que només sonés l'himne "de la nacionalitat que consti en el passaport del pilot guanyador". Els segadors va sonar mentre Checa feia la volta d'honor brandant una senyera.

A Montmeló Doohan s'havia proclamat matemàticament campió del món, i Crivillé subcampió, però el català estava disposat a lluitar fins al final. Al Brasil, el 6 d'octubre, va tornar a entrar darrere de Doohan. Als 250 va guanyar Jacque, i Biaggi va veure perillar el campionat. En 125 la victòria va ser per a Aoki, mentre que Alzamora va ser segon i Aspar quart.

A l'últim Gran Premi de la temporada, Austràlia, celebrat el 20 d'octubre, el triomf de 125 va ser per a McCoy i el de 250 per a Biaggi, que es va assegurar el campionat. Però la màxima emoció va arribar amb la carrera de 500: Doohan i Crivillé van continuar la seva guerra particular, fins que van topar. El guanyador va ser Capirossi i Checa va ser tercer.