Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Dani Pedrosa es va proclamar campió del món de 125 cc guanyant a Malàisia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Puig (18)
Anthony West (1)
Carles Checa (37)
Daijiro Katoh /Kato (5)
Dani Pedrosa (63)
Emili Alzamora (26)
Fonsi Nieto (6)
Loris Capirossi (11)
Lucio Cecchinello (5)
Manuel Poggiali (9)
Randy de Puniet (4)
Sete Gibernau (33)
Toni Elias (29)
Valentino Rossi (62)
Entitats Entitats
Aprilia (18)
Campionat Mundial de Motociclisme (34)
Derbi (18)
Ducati (8)
Movistar Honda (16)
82 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
Dani Pedrosa, campió
Motociclisme
El Mundial de Motociclisme del 2003 es va cloure el 2 de novembre al circuit Ricard Tormo de Xest, al País Valencià. Entre els pilots hi havia un gran absent: el català Daniel Pedrosa, que tres setmanes abans s’havia proclamat campió mundial de 125 cc i va esdevenir el segon pilot més jove del món en aconseguir un títol del campionat. Amb 18 anys acabats de fer, el pilot d’Honda s’havia garantit el títol al Gran Premi de Malàisia, celebrat el 12 d’octubre al circuit de Sepang, amb 223 punts. Però pocs dies després, el 17 d’octubre, va patir un greu accident en els primers entrenaments del Gran Premi d’Austràlia, en què es va trencar els dos turmells. Això el va allunyar de Xest i va ajornar l’homenatge que li volia dedicar el seu poble, Castellar del Vallès. La celebració va arribar el 30 de novembre, quan familiars, amics, veïns i aficionats van homenatjar el campió a la seva localitat natal.

Al circuit de Xest també van confirmar victòria al Campionat en Moto GP i 250 cc, respectivament, l’italià d’Honda Valentino Rossi, amb 357 punts, i el sanmarinès de 20 anys Manuel Poggliali, amb 250 punts i corrent per Aprilia. Així mateix, a Xest van anunciar la retirada dels circuits professionals el lleidatà i corredor de Derbi Emili Alzamora, i l’italià d’Aprilia Lucio Cecchinello. Alzamora, de 30 anys, acabava una trajectòria als Mundials de deu temporades que van arribar al punt culminant el 1999, quan es va proclamar campió del món de 125 cc.

El campionat que va acabar a Xest s’havia iniciat el 6 d’abril al circuit japonès de Suzuka, amb la primera victòria de Rossi en Moto GP i la lamentable caiguda del pilot japonès de 27 anys Daijiro Katoh, que va patir una lesió cerebral irreversible que li va produir la mort. Aquest accident va qüestionar la seguretat del circuit, que havia estat molt criticada no solament pels pilots, sinó per l’IRTA, la Federació Internacional i l’empresa organitzadora. En aquesta primera prova els pilots catalans no van tenir gaire sort, en acabar Pedrosa vuitè i haver-se de retirar Emili Alzamora i Toni Elias.

Al següent Gran Premi, el de Sud-àfrica, celebrat al circuit de Welkom, tota la família del motociclisme va dedicar la jornada a la memòria de Katoh, i el seu company d’equip, el català Sete Gibernau, s’enduia la victòria en pugna directe amb Rossi i obtenia el seu primer Gran Premi en Moto GP. En 125 cc, Pedrosa va guanyar la cursa i es va col·locar al capdavant del Mundial, posició que va mantenir, tot i quedar segon en el Gran Premi d’Itàlia, pel bon resultat assolit anteriorment a Le Mans, on s’havia proclamat vencedor, en una jornada en que Toni Elias, Sete Gibernau i Carles Checa van pujar al podi.

Al Gran Premi Catalunya, que va tenir lloc a Montmeló al juny, Pedrosa va tornar a vèncer, en abandonar el principal rival, l’italià d’Aprilia Lucio Cecchinello. Per la seva banda, Sete Gibernau, amb Honda, va fer tercer en categoria Moto GP, i es va situar en segona posició del Mundial, darrere del líder Valentino Rossi, que a Montmeló va quedar segon, seguint Loris Capirossi, de Ducati. En 250 Toni Elias, amb Aprilia, va acabar quart i va recuperar el segon lloc del Mundial, per darrere de Manuel Poggiali, d’Aprilia, que durant tot el campionat es va mantenir en les primeres posicions que li van obrir el camí del títol, mentre que el francès Randy de Puniet es proclamava guanyador en aquesta categoria del GP de Catalunya, acompanyat en el podi pel madrileny Fonsi González Nieto i l’australià Anthony West, tots tres d’Aprilia.

Al juliol, en el Gran Premi d’Alemanya, Sete Gibernau va batre Rossi en Moto GP i va sumar una victòria més que l’estrella italiana en el Mundial, tot i que la classificació general continuava sent favorable a Rossi. L’altre català de la categoria, Carles Checa, va acabar la cursa en vuitena posició i va ocupar la setena del Mundial. Al Gran Premi del Brasil, el pilot manresà de 250 cc, Toni Elias, va aconseguir arribar en el quart lloc de la classificació general del Mundial i va pujar al tercer en proclamar-se vencedor del Gran Premi del Pacífic, el seu quart triomf de la temporada. A aquestes alçades del campionat, Dani Pedrosa ja mantenia un avantatge de 39 punts sobre el segon classificat del Mundial i, en guanyar la següent cursa de Malàisia, es va proclamar automàticament campió del Mundial. Aquell dia d’octubre, Pedrosa, molt emocionat, va agrair l’esforç dels seus familiars, de l’equip Telefónica Movistar i d’Honda, i el fet que haguessin confiat en ell. També va tenir unes paraules molt especials per al seu director d’equip i expilot Albert Puig, en afirmar que d’ell ho havia après tot i que gran part del mèrit del Mundial era seu. A Malàisia, Valentino Rossi també es va proclamar campió del món matemàticament. Així, amb només 24 anys, el corredor d’Urbino guanyava la setena prova de la temporada i el cinquè títol de campió del món, obtinguts en totes les cilindrades.